Demolició a Vallcarca
El picot acaba amb la casa de ‘El cigronet valent’
Les reiterades demandes d’associacions veïnals i la insistència del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca per la seva conservació no s’han escoltat
L’edifici de l’antiga companyia cinematogràfica Balet i Blay acollirà una desena de vivendes
Barcelona 09/08/2021 La piqueta acaba con la casa de ’Garbancito de la Mancha’ Passeig de la Mare de Déu del Coll, 41, 51 FOTO MANU MITRU /
«Això ha passat per un analfabetisme cultural cap al que representa el còmic i la seva cultura. Per falta d’interès i de voluntat política.» Així descriu Josep Callejón, president del Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca, que fa anys que lluita per preservar la memòria i el patrimoni d’aquest racó de la ciutat, la situació i la relació de l’Ajuntament de Barcelona amb la demolició de l’edificis de Balet i Blay, empresa de producció i distribució cinematogràfica que va donar a llum al popular ‘El cigronet valent’ en els anys 1940. Callejón lamenta que el consistori «mai s’ha interessat pel patrimoni que ha tingut ben a prop». «Penso que la cultura en general i els polítics no són complementaris», afirma.
Els propietaris de l’edifici del barri del Coll, després de sis anys amb un cartell de lloguer i de fer reiterades ofertes a l’ajuntament per a qualsevol solució que pogués aparèixer, van obtenir la seva negativa. «Els de l’ajuntament van dir que no, i el gener d’aquest any van firmar el permís de demolició». Callejón explica que fa ja més de 10 anys que, com a Museu del Còmic i la Il·lustració, insistien per evitar la demolició de l’edifici i proposaven ubicar-hi la seu del museu. «Ara ja no hi ha marxa enrere, la setmana passada el van començar a demolir», afirma. «La demolició de Balet i Blay suposa un atemptat a la cultura i un menyspreu a la demanda de les més de 40 entitats culturals del districte», diu.
Aquests estudis cinematogràfics van ser els responsables des de 1938 de la creació de la primera pel·lícula de dibuixos animats a Espanya i la primera en color de tot Europa, ‘El cigronet valent’, estrenada el 1945. Després de tancar l’estudi i ser utilitzat per altres finalitats com un estudi de gravació i doblatge, va quedar buit. Va ser llavors quan el Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca va demanar l’edifici perquè es pogués convertir en el Museu del Còmic i la Il·lustració, una entitat que va començar el 1987 al carrer de Guinardó, va seguir a les dependències del Castell de Montjuic i posteriorment va estar peregrinant per diferents magatzems. Actualment tot el material del seu fons patrimonial està protegit per l’Ajuntament de Terrassa, on sembla que es trobarà el futur més segur i possible per al museu.
Al lloc de les antigues instal·lacions cinematogràfiques s’erigirà un edifici de 10 vivendes, fet que no ha agradat al veïnat malgrat que, segons assegura, no el sorprèn: «Al barri sempre hem disfrutat de falta de qualsevol centre cultural».
La relació amb l’ajuntament
Segons el president del Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca, aquest no és el primer cas de sol·licitud per la seva part que o no es compleix o els costa del que esperaven. Assegura que ja van fer a l’ajuntament diferents demandes, com la compra de la masia de Can Querol que actualment funciona com un centre cívic, o la demanda per a la sol·licitud de l’antic Consolat de Dinamarca, cedit per la riquesa cultural que aporta al barri i actualment en funcionament com a centre cultural.
Notícies relacionadesL’Ajuntament de Barcelona recorda que es tracta d’una propietat privada. Els veïns van reivindicar un valor patrimonial d’aquest edifici i l’ajuntament, el districte de Gràcia en concret, va demanar aquesta valoració. Finalment l’informe de patrimoni sobre l’edifici va determinar que no tenia prou valor arquitectònic i es van limitar a ajustar-se a la legalitat. Els informes de patrimoni van valorar una sèrie de criteris que l’immoble de Balet i Blay no compleix i per tant no s’ha pogut protegir. És per això que la propietat ha pogut tirar endavant la demolició, ja que el permís de què disposen s’ajusta plenament al dret i a la legislació vigent. Des del Districte de Gràcia s’han obert converses tant amb la propietat com amb el veïnat per buscar la possibilitat que alguna part de l’edifici es pugui destinar a algun tipus de projecte de memòria.
A més, el Govern municipal està treballant en una actualització del catàleg patrimonial de la ciutat que tingui en compte els criteris arquitectònics clàssics i també nous criteris per a la protecció de l’arquitectura existent, més vinculats a qüestions com el paisatge urbà, la memòria històrica o el medi ambient, de cara a estudiar la catalogació de nous elements i edificis importants per als barris i el territori.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Exercicis Cold Response 2026 Soldats dels EUA i Dinamarca simularan una guerra a l’Àrtic en unes maniobres de l’OTAN en plena tensió per Groenlàndia
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Escoltar les víctimes
- Negociació Mas insta Junts a entrar en la negociació sobre el finançament per millorar el pacte d’ERC
- Llibre ‘Muñeca de trapo’ Vaitiare, la primera ex de Julio Iglesias que va parlar de trios i cocaïna en el seu llibre ‘Muñeca de trapo’: «Cada nit hi ha una dona diferent al nostre llit»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Montero i la lletra petita del nou model de finançament autonòmic
