Soledat no desitjada: Un repte de les ciutats per a les pròximes dècades

La soledat no desitjada és un dels principals problemes a què s’enfronta la població de més de 65 anys. Només a Barcelona, es calcula que una persona gran mor en soledat cada dos dies. L’envelliment de la societat és un dels grans reptes a què s’enfronta Espanya en les pròximes dècades. Les cures, la participació activa de la gent gran en la vida pública i els serveis bàsics seran la clau per aconseguir una qualitat de vida òptima.

A Espanya, segons dades de l’INE, gairebé cinc milions de persones vivien soles el 2020. D’aquesta xifra, el 43,6% tenia més de 65 anys. Les dones són les que més pateixen la soledat i representen el 70,9% dels casos a partir d’aquesta franja d’edat. Aquesta situació avança de forma imparable i en els últims anys ha crescut més d’un 6%. El 2035 hi haurà mig milió de persones grans que viuran en soledat només a Catalunya, i al conjunt de l’Estat el 50% de la població tindrà més de 60 anys el 2030.

El repte és majúscul i necessita respostes. En aquest sentit, les solucions han d’arribar des de l’entorn més pròxim: les ciutats. El 75% de la ciutadania europea es concentra a les grans urbs, però malgrat tenir una societat hiperconnectada, la soledat no desitjada es continua incrementant cada any. «Tot això ens ha portat a una societat anònima on un no sap qui té de veí», assegura Santiago Torres, president de la Fundació Mémora.

Soledat no desitjada durant la pandèmia

Soledat no desitjada durant la pandèmiaDurant la pandèmia de la Covid-19 aquesta situació s’ha agreujat a causa de l’aïllament social que han requerit les mesures preses. Les relacions familiars, que juguen un paper important en les cures de llarga durada, han hagut de portar-se a terme de forma no presencial. El mateix ha passat amb les entitats de voluntariat. En aquest sentit, les xarxes de veïnat creades durant els moments més durs van ser claus per generar espais de cura mútua.

«La pandèmia ha posat en evidència la vulnerabilitat, especialment la dels grans, i que l’epidèmia de la soledat no desitjada és una realitat que exigeix la posada en marxa d’estratègies públiques i privades per garantir la cura de la nostra gent gran i que ningú mori sol», explica Torres.

¿Què és una ciutat que cuida?

¿Què és una ciutat que cuida?«Hem de recuperar el valor de la cura, aquest ha de ser el centre del valor ètic. Tots hem de donar i rebre cures al llarg de la vida, i especialment en situacions de vulnerabilitat», assegura la professora Victoria Camps, membre del Patronat de la Fundació Mémora i Catedràtica en Filosofia.

Una ciutat que cuida és aquella que involucra tota la seva ciutadania en l’atenció al final de la vida. No només a través de serveis bàsics com la salut, també amb la participació activa de tota la comunitat per aconseguir que les persones grans tinguin un envelliment actiu i saludable. Tot això, segons la Fundació Mémora, s’ha d’aconseguir a través de la generació de relacions participatives, el foment del desenvolupament comunitari, la col·laboració entre partenariats, educant sobre el final de la vida i el dol, i posant èmfasi en temes ambientals.

«Amb el pas dels anys les persones hem perdut la capacitat de cuidar, un valor que sempre ha sigut intrínsec en l’ésser humà, i a poc a poc s’ha normalitzat la idea que les cures no són una responsabilitat de la comunitat. Això ha suposat normalitzar les situacions de soledat, envellir en residències en lloc del domicili o professionalitzar les cures. Davant aquesta realitat», explica Camps.

Amb l’objectiu d’evitar que ningú mori sol, la Fundació Mémora va posar en marxa l’Observatori «Ciutats que Cuiden» el novembre del 2019. Aquesta iniciativa va néixer per crear un espai de col·laboració amb els ajuntaments d’Espanya per combatre la soledat no desitjada a través de plans basats en experiències compartides.

Fòrum de debat multidisciplinari

Fòrum de debat multidisciplinariEn el marc de l’Observatori va sorgir una altra iniciativa: el fòrum de debat «Cap a una societat cuidadora». Aquest projecte és un espai multidisciplinari que compta amb la participació de més de 100 experts de 22 àrees temàtiques diferents, com Envelliment, Soledat, Ètica, Sanitat (que inclou sis subgrups: Model Sanitari, Salut Pública, Medicina, Infermeria, Psicologia, Farmàcia), Política Social, Política Municipal, Voluntariat, Economia, Urbanisme, Ecologia, Feminisme, Medi Ambient, Cultura, Educació, TIC, Comunicació, Investigació i Marc Legal.

«Cada grup ha treballat les qüestions que els afecten i ha elaborat una publicació que estableix bases teòriques i pràctiques, que es poden aplicar per fer que la cura sigui una realitat a les ciutats», assegura Camps. Aquestes sessions, que es desenvolupen en format de webinar, van començar el 2020 i s’allargaran fins a finals del 2021.