Llargues cues per agafar lloc a la platja de Torrevella

Juliol Set del matí. Platja del Capellà. És un d’aquests vídeos que qualsevol fa amb el seu mòbil, es pengen a les xarxes socials i al cap de poques hores ja compta amb milers de reproduccions. És un d’aquests vídeos, sí, un altre any més, de l’estiu a Torrevella. Les imatges cal contextualitzar-les. La platja del Capellà és la més cèntrica del municipi i amb 375 metres i una amplada màxima de 27, que són poc, la més petita i massificada durant tot el dia. És temps, a més, de restriccions sanitàries i l’espai cal netejar-lo, condicionar-lo i acotar-lo cada jornada per al seu ús. Hi ha personal de salvament i primers auxilis contractats, controladors Covid de la Generalitat valenciana, més controladors Covid contractats pel municipi... L’Ajuntament de Torrevella es vanta, no en va, qualificant-la com «una de les platges més segures d’Espanya», i si és per metre quadrat segur que sí.

Contextualitzat el vídeo, tornem al començament d’aquesta història. Juliol Set del matí. Platja del Capellà. Centenars de persones amb els seus estris de platja de posar i treure, fan cua pacientment sobre el passeig esperant que s’«obri» la platja al públic una vegada delimitades les parcel·les amb una quadrícula de cordes. I quan es dona el tret de sortida... la gent assalta la platja.

Carreres de pensionistes

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Carreres, presses per arribar a les posicions més pròximes al mar (les més demandades, per cert). Uns que no poden esperar a accedir per les passarel·les de fusta i salten des de dalt. Altres que van a batzegades arrossegant com poden els carros amb les cadiretes, el para-sol i tot el que cal per passar el dia. Altres que es col·loquen les cordes de les parcel·les al seu gust agafant potser uns centímetres més de sorra al veí (menys espavilat)… Molt públic pensionista, entre 65 i 70 de mitjana. D’aquest que té tot el temps del món, però sembla com si no el tingués. D’aquest que fa de la platja gratis la seva principal senya d’identitat. Dels que s’apropien d’un espai per a tothom perquè «paguen la seva casa a Torrevella». Les imatges ho diuen tot.

És el començament d’un dia qualsevol de vacances a Torrevella, meca del turisme residencial, on el turisme sempre torna estiu rere estiu perquè és residencial. És temps de restriccions, sí. Després les cues continuen durant el matí a qualsevol supermercat, a la porta dels bancs, a les parades d’autobús, i al vespre a les terrasses de les gelateries, a les pizzeries, als restaurants del centre de la ciutat o amb un embús de trànsit als accessos a l’aparcament del Port. És un estiu més. I, com altres estius, la ciutat de Torrevella torna a ser promocionada, a pesar de tot, amb els ‘likes’ de vídeos que estan als antípodes de la imatge publicitària del municipi amb la llacuna rosa de sol i sal, cales solitàries o els senders d’eucaliptus del Parc Natural.