El ‘virexit’, un moviment arriscat

Com un exemple de l’esclat de l’epidèmia al Regne Unit, on la variant delta està darrere de la pràctica totalitat dels contagis, el mateix ministre de Sanitat, Sajid Javid, ha donat positiu, malgrat estar vacunat. El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el titular d’Economia, Rishi Sunak, van ser designats contactes estrets per l’aplicació de rastreig del sistema públic sanitari britànic (NHS). Tot i que en principi no haurien de guardar quarantena i haurien pogut limitar-se a sotmetre’s a un programa pilot de tests diaris, tant Johnson com Sunak van anunciar ahir en els respectius comptes de Twitter que es confinaran per no transmetre el missatge que les regles no són iguals per a tothom. «És molt més important que tothom s’aculli a les mateixes normes», va dir el primer ministre britànic, que va demanar als seus conciutadans que «sisplau» siguin «cautelosos» davant l’aixecament de les restriccions, tals com la reducció d’aforaments, la distància social i l’obligatorietat de les mascaretes.

Més de 1.200 científics van firmar la setmana passada una carta publicada a ‘The Lancet’ contra la «imprudent» estratègia de reobertura britànica, que van qualificar d’«experiment perillós i poc ètic».

Un dels motius que esgrimeixen aquests científics és que la transmissió del virus és molt alta i que hi ha encara un alt percentatge de població sense vacunar. Segons xifres del Govern britànic fetes públiques ahir, el Regne Unit ja ha ofert la vacuna a tots els adults del país, dels quals el 68% estan protegits amb la pauta completa i un 88% ha rebut la primera dosi. Són xifres una mica superiors a les de Galícia, on un 65% dels ciutadans susceptibles de rebre la vacuna ja tenen la pauta completa, i el 74% té una dosi.

La investigadora Christina Pagel, membre de SAGE, grup d’experts independent que ofereix assessorament al Govern britànic, ha advertit que la combinació d’alta transmissió i vacunació incompleta sense mesures restrictives augmentarà els contagis i serà caldo de cultiu per a l’aparició de noves variants que s’estendran per la resta del món.

L’epidemiòleg espanyol José María Martín-Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, ha sigut un dels signants de la carta a ‘The Lancet’ i coincideix a assenyalar que «la infecció massiva no és una opció» i que «hem de fer més per protegir els nostres joves». «Les infeccions massives poden generar noves variants, empitjorar la Covid persistent i afectar la població vulnerable», ha escrit en el seu compte de Twitter. En la reunió científica ‘online’ per analitzar el Dia de la Llibertat, Martín-Moreno va mostrar la seva sorpresa per què un país «model» com el Regne Unit decideixi completar la desescalada «malgrat evidències científiques» que demanen el contrari.

Mass infection is not an option: we must do more to protect our young
Proud to have co-signed this proposal. https://t.co/3YWk7ZAt4p
I believe that mass infections can generate new variants, worsen long-Covid and affect the vulnerable population.https://t.co/q3muQs79fI

— Dr.Martin-Moreno (@JMMartinMoreno) 8 de julio de 2021

Aquest expert, que es va formar en Epidemiologia a Harvard, ha prologat el llibre de l’epidemiòleg gallec Juan Jesús Gestal Otero, professor emèrit de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Santiago, que no creu que l’eliminació de les restriccions a Anglaterra sigui una mesura encertada. «No em sembla adequat facilitar que la població adquireixi immunitat passant la infecció, ja que això comporta greus riscos: en el cas de vulnerables no vacunats, poder patir quadros clínics greus i fins i tot morir, i alguns dels ja vacunats tornar a infectar-se, ja que les vacunes no protegeixen el 100% dels vacunats –assenyala a ‘Faro de Vigo’ l’expert gallec. Com més circuli el virus, més gran és el risc que apareguin variants, tot i que amb molta menys freqüència; i els joves també, tot i que amb menys freqüència, poden patir quadros greus, ingressar a l’uci, morir, o patir Covid persistent».

Quant a les conseqüències a curt i mitjà termini, els especialistes reconeixen que la relació entre casos i hospitalitzacions és menor. No obstant, recorden que aquest vincle, tot i que s’ha debilitat, no s’ha trencat del tot.

Les mateixes projeccions governamentals britàniques admeten que els nous casos diaris augmentaran a 100.000, tot i que científics com Neil Ferguson, els models del qual van ajudar a dissenyar l’estratègia britànica de confinament, afirmen que podrien arribar als 200.000. En declaracions a la BBC, va recordar que aquests 200.000 casos diaris suposarien, gràcies a les vacunes, 2.000 hospitalitzacions diàries, un ritme d’ingressos que gairebé va col·lapsar la sanitat britànica el Nadal passat. Tot i que ara els hospitalitzats no solen arribar amb quadros tan greus com abans de les vacunes, Ferguson explica que «si hi ha prou casos, encara hi pot haver una càrrega bastant significativa en el sistema de salut, una interrupció important dels serveis, la cancel·lació de cirurgies electives i l’augment de les llistes d’espera».

El metge intensivista britànic Rupert Pearse explica en un fil de Twitter que la proporció de casos que arriben a l’hospital és un quart de la que es va registrar l’hivern passat. Fonts oficials britàniques apunten que s’ha dividit per nou pel que fa a les morts. No obstant, l’augment de casos provocaria que els hospitalitzats i morts augmentessin en paral·lel.

L’enginyer informàtic i expert en bioestadística Daniel González Peña apunta que a Galícia la ràtio d’hospitalitzats/actius ha baixat del 6% a l’1%. Aquest professor de la Universitat de Vigo recorda que «davant la mateixa incidència hi ha sis vegades menys hospitalitzats, però cada vegada que es dupliquin els uns, es dupliquen els altres. Per tant, no s’ha de mantenir aquest ritme de creixement indefinidament».

En Galicia, hace 5 días vimos que la IA14 se había duplicado en una semana. Hoy vemos que los hospitalizados casi se han doblado en los últimos 7 días. Doble de IA, le sigue doble del resto. https://t.co/YNjgkZ3rGC

— Daniel Glez-Peña (@lipido) 17 de julio de 2021

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

Quant a les conseqüències econòmiques de l’aixecament de les restriccions, Francesc Pujol, professor a la facultat d’Econòmiques de la Universitat de Navarra i analista de dades de la pandèmia, considera que si s’eliminen mesures enmig d’una onada i es deixa la prevenció a la responsabilitat individual, no s’aconseguirà reactivar l’economia. «El resultat econòmic net serà negatiu –opina l’expert en el seu compte de Twitter–. Les restriccions personals que s’imposaran a la majoria de la població per evitar contagis seran més grans que les existents», vaticina Pujol.

Lo de llamar "Freedom Day" a la eliminación total de restricciones en Reino Unido a partir del 19 de julio, como la mascarilla en interiores, más que un Freedom Day para los ciudadanos es un Freedom Day para @CoronaVid19.

— Francesc Pujol (@NewsReputation) 12 de julio de 2021

Després del Brexit arriba el virexit. Passi el que passi, el món en prendrà nota en un sentit o en un altre. Si resulta ser un èxit, pot ser que molts països en prenguin l’exemple. Si és un fracàs en coneixerem les conseqüències, que molt probablement no se circumscriuran al Regne Unit.