Brussel·les aprova que els gegants d’internet puguin espiar missatges privats per combatre l’abús sexual infantil

Google, Facebook, Microsoft i d’altres podran espiar les converses privades que tinguis a través dels seus serveis. Així ho va aprovar ahir el Parlament Europeu, que va donar llum verda de forma aclaparadora a un permís temporal amb què pretenen donar més eines als proveïdors d’internet per combatre de forma més eficaç l’abús sexual infantil.

La cambra europea va aprovar amb 537 vots a favor, 133 en contra i 24 abstencions un projecte que suspèn temporalment els articles 5 i 6 de la directiva europea del 2002 que protegeix la confidencialitat de les comunicacions electròniques. Amb això, es dona un termini de tres anys perquè aquestes companyies digitals puguin revisar «voluntàriament» els continguts de xats i correus electrònics a les seves plataformes per detectar més fàcilment casos d’explotació sexual de menors d’edat. No s’aplicarà així en comunicacions d’àudio.

El Parlament Europeu va posar aquest reglament temporal sobre la taula a petició de la Comissió Europea, que busca mecanismes per perseguir un «augment preocupant del material» d’abusos als nens que circula a internet, que s’hauria disparat durant la pandèmia. Per detectar l’abús sexual en línia les plataformes utilitzen sistemes d’intel·ligència artificial (IA) que rastregen i eliminen aquest contingut, no obstant no estan prou perfeccionats i poden incórrer en errors.

Impacte sobre la privacitat

Tot i que el propòsit és noble, la mesura ha fet saltar les alarmes per les seves possibles implicacions sobre la privacitat dels usuaris. «Pot ser que no sigui perfecta, però és una solució viable i temporal», va confessar la diputada socialdemòcrata alemanya Birgit Sippel, impulsora de la mesura. El projecte aprovat per l’eurocambra estableix que els gegants d’internet «hauran d’utilitzar tecnologies el menys intrusives possibles per a la privacitat».

Las nuevas normas contra el abuso sexual de los menores en internet buscan el equilibrio entre una mayor protección de los niños y la protección de la intimidad y los datos.

Lo cuenta @BirgitSippelMEP, autora del informe. 👇 pic.twitter.com/XdadKB2a0W

— Parlamento Europeo (@Europarl_ES) 7 de julio de 2021

Notícies relacionades

El creatiu Toni Segarra, investit ‘doctor honoris causa’ per la Universitat Nebrija

¿Fins on arribaria la lava del volcà de La Palma a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona? | MAPA

Tot i així, els opositors a aquesta mesura, com el vicepresident del Parlament, Marcel Kolaja, creuen que es tracta d’una excepció que causarà «un mal irrevocable al nostre dret fonamental a la privacitat».

«Aquesta nova legislació de la UE que atorga als proveïdors el dret d’escanejar missatges privats voluntàriament no trenca el xifratge ni ens porta a un règim de vigilància massiva obligatòria. Però definitivament prepara l’escenari per a això», ha criticat Matthew Green, professor de criptografia de la Universitat John Hopkins.