Miquel Pueyo: «La indústria agroalimentària i el camp han salvat el Segrià»

-Fa justament un any Lleida i el Segrià es despertaven confinats. ¿Què ha après la ciutat? Va ser un cop psicològic, econòmic i social. El president Torra va anunciar la tancada des de Barcelona i sense avisar les autoritats locals. 

-¿Vostès no en sabien res? No. El dia abans vam fer una roda de premsa amb la consellera Vergés dient que no es tancaria el Segrià. No sé què va passar després, però jo me’n vaig assabentar per la premsa. Era una mesura prou delicada com per haver-se desplaçat.

-¿Com recorda aquells dies? Les ucis de Lleida, especialment de l’Hospital Arnau de Vilanova, amenaçaven el col·lapse i fins i tot vam haver de traslladar pacients a hospitals de Barcelona. Es va conjurar la tempesta perfecta: van arribar moltes persones amb la voluntat legítima de guanyar-se la vida. Va venir tota l’economia submergida del ‘top manta’ i l’hostaleria a treballar a la campanya de la fruita. Les empreses càrnies i les d’emmagatzemament de fruita van detectar molts contagis. 

-Avui els indicadors epidemiològics són 20 vegades menys. El canvi més significatiu ha sigut la vacunació. El sector primari s’havia de considerar prioritari. I ho hem aconseguit, també per a aquells que no tenen papers ni targeta sanitària. 

-Lleida ha patit un confinament més que la resta de Catalunya. ¿L’economia s’ha recuperat? El 25% dels treballadors de Lleida ha patit la crisi. O han estat en ertos, han perdut ingressos o la feina. Però el 2020 a Catalunya el PIB va caure un 11,4%, aquí només va ser un 8%. El sector primari i agroalimentari ha atenuat l’impacte de la crisi. La campanya del 2020 no va ser dolenta. Les exportacions a Lleida van créixer un 1,4%, quan a Barcelona van caure un 11,3% i a Tarragona un 13,3%. És obvi que la ciutat ha patit, però la indústria agroalimentària i el camp ens han salvat. 

-Qui no s’ha salvat són els temporers. Un any després, tornem a veure’ls dormint al carrer. Hem tornat a obrir un alberg temporal amb millors condicions que el 2020, i hem alliberat una desena de pisos municipals per als quals puguin pagar un lloguer, perquè aquí els propietaris són molt garantistes i caguetes. És cert que a prop del pavelló hi ha persones dormint al ras. Els diem que vagin a dormir a dins però alguns no volen. I no els podem obligar

-A nosaltres ens diuen que vostès els fan fora si al cap d’una setmana no troben feina. Aquí passaran 30.000 persones per treballar en la campanya de la fruita. Molts no tenen papers, no existeixen per a l’Estat. Li vam dir al Ministeri de Migracions que calia resoldre aquest disbarat. Al final és l’ajuntament qui es troba aquesta crisi de subsistència. Lleida intenta millorar la vida d’aquestes persones, i crec que aquest any està funcionant millor que l’any passat. 

-Però segueixen allà. Els meus antecessors mai van crear cap allotjament per a persones sense llar. Afirmaven que la ciutat només produïa el 14% del volum de la fruita i que el problema no era nostre. Hem de ser ser realistes, tenim una responsabilitat, som la capital de la regió fructícola. Els alcaldes del Segrià em diuen que ells no tenen ‘homeless’. És clar, perquè dormen al mig del camp o a Lleida. Ens passa el mateix que Barcelona i l’àrea metropolitana.

-Barcelona té més de 3.000 places en albergs per a persones sense llar. Lleida, zero. Hem de tenir un alberg municipal per a persones sense llar. Sens dubte. Després de parlar amb el bisbe em pregunto si la pobresa i el sofriment només recau en l’ajuntament o ens interpel·la com a societat. L’ajuntament ha de fer la seva part però no és infinita. He de donar una resposta òptima però potser no és suficient.

-Hi ha qui diu que vostès paguen la factura de la indústria agroalimentària. Hi ha treballadors de la fruita al pavelló municipal, sí. Les empreses han d’assumir la seva responsabilitat. Crec que on hi ha més irregularitats és en les ETT que no tenen seu a Lleida, però desconec les dades de les inspeccions de treball.

-La Generalitat va prometre finançar un alberg però encara no existeix. Han de concretar la inversió de 4 milions. Nosaltres ja tenim l’avantprojecte en un solar municipal del barri de Pardinyes. L’any que ve acollirà temporers, però també serà un espai multiusos per a l’operació fred o qualsevol altra iniciativa.

-Molts veïns del barri Pardinyes no ho volen. En una reunió amb aquests veïns vaig haver de sortir protegit per la Guàrdia Urbana mentre una turba colpejava el meu cotxe. Tothom creu que Lleida ha de tenir un alberg municipal, però no el vol a casa seva. El farem a Pardinyes. Lleida no es pot tapar els ulls davant d’aquest problema que fa més de 30 anys que dura. 

-Algunes entitats les preocupa l’augment de les expressions racistes aquí. Tenim un diputat per VOX i creixen les expressions d’odi. Les amenaces a la convivència són aquí, a Holanda i a Suècia. Jo prefereixo ser optimista. El racisme i la por es combaten amb el sistema educatiu. Lluitem contra la segregació escolar, tenim una de les taxes més altes de Catalunya. Que els nens aprenguin junts em sembla el millor antídot.

-Retreu que Torra no va venir a Lleida el 4 de juliol del 2020. ¿Barcelona no escolta la resta de Catalunya? Hi ha molts dèficits, sí. Els centres gestionen sense tenir en compte les perifèries. Però nosaltres hem de ser valents i decidits.

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

-¿Què ha après vostè un any després de la crisi del Segrià? Que l’alcalde és l’escullera on baten totes les onades. Vaig patir molt. La preocupació, l’ansietat i la irritació es retreia a l’alcalde. 

-¿Es tornarà a presentar a les eleccions? M’agradaria repetir. Després de molts anys de govern socialista vam iniciar una nova etapa. Vaig voler trencar un sostre de vidre que era un somni humit per a molts. No vull que sigui un parèntesi de quatre anys sinó l’inici d’un canvi.