Balanç epidemiològic

Els supercontagis brollen on es dissipen les mesures de seguretat

Els supercontagis brollen on es dissipen les mesures de seguretat

JORDI OTIX

  • La pandèmia entra en una fase de dues velocitats: manté una incidència baixíssima entre els vacunats i es desboca a la franja dels joves sense vacunar

  • Els experts atribueixen l’actual increment de casos a les festes de final de curs, la revetlla de Sant Joan i la reobertura de l’oci nocturn

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La pandèmia de coronavirus ja no és la mateixa que fa un any. De fet, arribats a aquest punt de la història, la panoràmica d’aquesta crisi sanitària es tenyeix de cada vegada més matisos. «Ara mateix estem davant dues pandèmies de Covid-19: una que afecta els vacunats i una altra que afecta els no vacunats», esgrimeix la biofísica Clara Prats. En un cas, la incidència és baixíssima. En l’altre, el creixement és explosiu. «Si només tenim en compte el nombre de nous contagis, la situació és comparable a la primera onada. Però, per sort, som davant un escenari diferent. La població més susceptible de patir les conseqüències més greus d’aquesta malaltia ja està protegida», comenta la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La cinquena onada de la Covid-19 s’acarnissa amb els joves.

L’últim informe del Centre Nacional d’Epidemiologia i l’Institut Carlos III confirma que els menors de 30 són ara la franja més afectada pel virus i que, a més, els casos en aquest grup s’han incrementat notablement en les últimes setmanes. Els contagis en joves d’entre 10 i 19 anys han crescut un 24%. I els casos en la franja d’entre 20 i 29 anys han pujat un 12%. Les dades mostren que estem davant una nova explosió de casos que, en aquests moments, comença a posar contra les cordes els centres d’atenció primària. Només a Catalunya, aquesta setmana els CAP ha atès més d’11.000 positius, la xifra més alta des que hi ha un registre.

Però ¿d’on surten tants casos? «Estem veient els contagis que hi va haver la setmana que va acabar el curs escolar, molt probablement en els viatges i les festes de final de curs. Comencem a veure els contagis que es van produir durant la revetlla de Sant Joan i l’obertura de l’oci nocturn, però fins a la setmana que ve no tindrem una panoràmica més completa d’aquests dies», assenyala Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquests escenaris explicarien, per exemple, per què la incidència acumulada a Espanya, després d’un període de descens, torna a estar per sobre dels 150 casos per cada 100.000 habitants. O per què el risc de rebrot a Catalunya ha pujat 200 punts en només unes setmanes.

Els nous focus

«Hem passat de brots a petita escala, com els que hi ha en domicilis i a la feina, a esdeveniments de supercontagi en què s’infecten de cop 20 o 40 persones. Només així es pot explicar l’actual explosió de casos», il·lustra Prats. «Abans, per cada cas positiu en detectàvem entre tres i quatre de secundaris. Ara, per cada positiu en trobem entre sis i set més», constata Campins. Els nous focus de contagi, comenten les expertes, tornen a ser les trobades socials en què conflueix molta gent i es dissipen les mesures de seguretat (i la responsabilitat individual). Els espais tancats, les grans aglomeracions i l’atmosfera festiva preparada amb alcohol són ara els escenaris en què es concentra el risc més gran. Com els ‘botellons’, les nits de festa i fins i tot els casaments i comunions.

«Hem passat de brots a petita escala a esdeveniments de supercontagi en què s’infecten de cop 20 o 40 persones»

Clara Prats, biofísica del BIOCOMSC

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), per exemple, ha assenyalat que les trobades al voltant de l’Eurocopa podrien ser les responsables de l’augment de casos de Covid-19 a tot Europa. «De vegades no és només l’esdeveniment per si mateix, que pot comptar amb més o menys mesures de seguretat, sinó què passa abans o després. Si als estadis es manté la distància interpersonal però abans de l’esdeveniment hi ha sopars massius i després es munta un grupet de gent sense mascareta, el risc és aquí», afegeix l’experta del Biocomsc.

Campins assenyala un altre factor clau en aquesta nova explosió de contagis. «Els símptomes que hi ha amb la variant delta, un 67% més contagiosa que les anteriors, són diferents dels que estàvem acostumats. Ara la infecció es presenta amb símptomes molt semblants al d’un refredat comú i no amb els signes ‘clàssics’ de febre, tos i pèrdua de gust i olfacte. Això està retardant molt els diagnòstics, perquè molts creuen que estan passant un simple refredat», afegeix.

Per què hem abaixat la guàrdia

L’augment dels contagis coincideix amb la sensació generalitzada que, després de la desescalada de les mesures anti-Covid, tots hem abaixat una mica la guàrdia. El biòleg Sergi Maicas Prieto i la psicòloga Esperanza Navarro-Pardo apunten a algunes de les raons rere aquest fenomen. En una anàlisi publicada recentment a ‘The Conversation’, els experts expliquen diversos biaixos cognitius que podrien estar afectant la nostra percepció del risc pandèmic.

La fal·làcia del jugador, per exemple, seria una de les raons que induirien a pensar allò de «si l’altre dia vam estar en un lloc tancat i no ens vam contagiar, avui tampoc ens contagiarem». O el complex de Superman, que ens indueix a pensar que «això li passa als altres, però a mi no». O el sempre enganyós biaix d’associació, que instiga a pensar que «si el meu veí surt de festa cada cap de setmana i no s’ha contagiat, significa que sortir de festa no implica cap risc». Tot i que cap d’aquestes premisses és certa.

«Molta gent va interpretar la ‘desescalada’ com a sinònim que la pandèmia s’havia acabat, però no és així. Potser no s’ha traslladat bé el missatge», reflexiona Prats. L’experta, de fet, recorda que fins i tot entre les franges més joves infectades el risc de complicacions no és nul. Entre un 1,5% i un 2% dels joves contagiats acabaran hospitalitzats per Covid-19. També preocupa que aquests casos afectin persones de franges de més edat que encara no estan del tot immunitzades. O ciutadans que, per motius de salut, no s’han pogut vacunar i continuen tan vulnerables al virus com el primer dia.

«Ara és el moment d’entendre què està passant i posar mesures per mitigar el risc i evitar nous brots. No és el moment ni de criminalitzar els joves ni de donar-los la culpa de la pandèmia», afirma Campins. L’epidemiòloga descarta que, en aquests moments, calgui fer un pas enrere en la desescalada i tornar als tancaments restrictius. Això sí, l’experta es mostra partidària d’aplicar un altre tipus de mesures de prevenció com, per exemple, una política de tests d’antígens per reduir el risc de contagi als locals (d’hostaleria i oci) i els esdeveniments (com casaments, festes o grans trobades d’amics i familiars). 

Notícies relacionades

«Ara és el moment d’entendre què està passant i posar mesures, no de criminalitzar els joves»

Magda Campins, epidemiòloga de l’Hospital Vall d’Hebron

La moral, doncs, torna a ser la mateixa que des de fa un any ressona en l’ambient: paciència, prudència i responsabilitat. Sobretot ara que l’expansió de noves variants del coronavirus està canviant les cartes que teníem sobre la taula. El missatge d’esperança continua estant en mans de les vacunes, que després d’una meteòrica carrera ja han aconseguit immunitzar completament el 54% de la població espanyola. Aviat estarem a les portes de l’anhelada immunitat de grup i el virus amb prou feines tindrà marge de moviment per seguir el seu camí. Fins aleshores, toca anar amb compte. La pandèmia encara no s’ha acabat.