La Xina supera els mil milions de vacunats i avança cap a la immunitat de grup

 La Xina va ser la primera a patir la pandèmia i a vacunar la seva població. Va començar el juny passat amb soldats i els gremis més exposats però el control del coronavirus a les seves fronteres va desincentivar la campanya i va bolcar els esforços en l’exportació. Al març va donar el cop de volant, apressada menys per la salut que per l’economia, i va desencadenar el frenesí. Va necessitar 25 dies per passar dels 100 als 200 milions de dosis, entre els 200 i 300 milions va requerir 16 dies i va ventilar el trànsit entre les 800 i les 900 milions de dosis en sis dies, segons l’agència de notícies oficial Xinhua. L’últim mes ha avançat a raó de 18,5 milions de dosis diàries i en algunes jornades ha superat els 20 milions. Cap país s’ha acostat a aquest registre. Dues setmanes enrere va anunciar que ampliaria la immunització a nens a partir dels tres anys quan cap país vacunava per sota dels 12.

Pla del Govern

El pla governamental havia topat amb inesperades resistències al març: amb el país disfrutant de la vella normalitat durant més d’un any, molts van renunciar a la punxada. L’escepticisme ha sigut vençut amb rebrots esporàdics. La província septentrional de Liaoning i la meridional de Guandong (l’antiga Cantón) han registrat en les últimes setmanes alguns casos que, tot i que ridículs en comparació amb les magnituds d’Occident, van remarcar la fragilitat de la vida diària. El del sud ha sigut especialment molest: el govern provincial va tancar diverses comunitats i va suspendre el comerç d’una de les principals vies de sortida marítima de la fàbrica global. L’activitat als ports de Guangzhou i Shenzhen, quart i cinquè del món respectivament en volum de contenidors, pateix encara colls d’ampolla que no només castiguen l’economia nacional sinó que posen en perill el subministrament mundial per al Nadal.  

També han influït els descomptes en supermercats o regals com ous, sabó o gelats per als reticents. L’estructura vertical xinesa que desemboca en els comitès d’empresa i veïnals han greixat la vacunació amb eficaces tàctiques de persuasió. La premsa local ha informat d’excessos: un centre comercial de Xangai exigia a la seva entrada el certificat de vacunació i un parc de la província d’Hebei impedia l’accés als no immunitzats. Són casos esporàdics però que han obligat Pequín a recordar que la vacunació és voluntària. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Zhou va passar el tràmit al març. És enginyera en un gegant nacional d’internet amb seu a Zhongguancun, un parc tecnològic al nord de Pequín on s’ajunten més de mig milió de treballadors. «Tot va ser molt fàcil. El personal mèdic va arribar a l’empresa i el nostre cap ens va recomanar que ens vacunéssim. Jo vaig tardar un mes i, quan vaig veure que els meus col·legues no van patir cap efecte secundari, em vaig decidir», assenyala. La seva companyia ha depassat el 80% de vacunats que busquen les autoritats.  

Ni la submissió del virus a la Xina ni la millora del quadro global ha empès Pequín a obrir les seves portes. Les declaracions oficials foragiten l’optimisme i les quarantenes als arribats s’han allargat fins a les tres setmanes. La contradicció alimenta les conjectures. Potser la Xina té més dubtes de les que admet sobre l’eficàcia de les seves vacunes. O potser, simplement, segueix aferrada a la recepta de pecar per excés que ha apuntalat la seva exitosa lluita contra la pandèmia.