¿Quant costa un canvi de vida a pitjor?

Les seves vides no serien tan difícils si una tarda de primavera de fa vuit anys no haguessin pujat a l’ascensor que instants després d’iniciar el descens des de la setena planta es va detenir en sec per després precipitar-se en caiguda lliure només uns metres. No van ser gaires, però sí els suficients per condemnar la Paloma a una cadira de rodes i l’Ana, a un caminador sense el qual no pot fer un pas. Això sense comptar les lesions que no veuen, les que menyscaben l’ànim i treuen l’alegria, que potser són més letals i amb què conviuen des d’aquell 8 de maig del 2013.

Llavors la Paloma tenia quaranta-cinc anys i la seva amiga, deu més. I tot aquest temps fa que lluiten perquè els responsables d’aquesta tragèdia paguin pel que consideren una negligència imperdonable. Sobretot quan mitja hora abans del sinistre s’havia donat llum verda per a l’ús de l’elevador per l’empresa encarregada del manteniment, Thyssenkrupp Elevadores SLU, els empleats de la qual, asseguren, havien anat fent treballs de condicionament des del 24 d’abril d’aquell any.

La via penal, on les dones van denunciar aquesta mercantil, la seva companyia d’assegurances, l’empresa que va fabricar l’ascensor i fins i tot la comunitat de propietaris de l’edifici de la plaça de Calvo Sotelo d’Alacant on es va produir el sinistre, no va veure indicis de delicte. «Com que la causa de la ruptura de la corona de l’ascensor [que es considera que va provocar la caiguda] és indeterminada i no ha resultat de l’anàlisi de les actuacions l’existència d’un incompliment substancial de la reglamentació i de les normes de cura a observar en l’àmbit del manteniment de l’ascensor que fos causa d'aquesta ruptura, i com que aquesta ruptura és poc habitual, s’ha de concloure que no existeixen prou indicis no ja d’una imprudència greu, és a dir, de l’omissió de les més elementals normes de previsió i cura, sinó que ni tan sols es constata que l’oblit dels normals deures de cura exigibles [...] siguin suficients per sostenir una imputació penal».

La magistrada que va portar la instrucció va dictar un sobreseïment provisional que mesos després va ratificar un tribunal de l’Audiència «amb expressa reserva als perjudicats de les accions civils que els puguin correspondre».

A aquesta via, la civil, es van dirigir llavors les perjudicades el primer judici de les quals, el de l’Ana, se celebra aquesta setmana que ve. El de la Paloma s’ha assenyalat per al novembre. Uns processos en què es parteix de l’admissió per part de Thyssenkrupp Elevadores SLU de la «culpa objectiva», és a dir, de la responsabilitat inherent a ser la responsable del manteniment de l’ascensor.

Fins aquell moment l’única resposta de la mercantil havia sigut consignar en el compte del jutjat el mínim que s’exigeix per a un accident de trànsit, «quan això no ho és. I ho van fer dos anys després del sinistre perquè expirava el termini que els obligava a pagar interessos», diu la Paloma, que remarca rotunda: «Quan surts al carrer assumeixes el risc que et pugui atropellar un cotxe, però no s’entén que amb els controls que hi ha pugui passar el que ens va passar a nosaltres».

Amb més de mitja dotzena d’intervencions entre totes dues, una llarga estada a l’Hospital de Paraplègics de Toledo i una infinitat de limitacions en el seu dia a dia, el que reclamen aquestes dones és «la restitució íntegra» d’un mal que ara està assumint el seu entorn familiar. Germans i cunyats s’estan bolcant en unes cures que mensualment sumen diversos milers d’euros a què cap de les dues podria fer front en solitari en la situació d’incapacitat en què es troben. Afirmen que hauria de fer-ho l’empresa «que en nou mesos amb prou feines va dedicar sis hores al manteniment de l’elevador», la mateixa que va donar el vistiplau al seu ús mitja hora abans que es desplomés.

Notícies relacionades

Detenen un jove de 18 anys per fer tocaments a dues adolescents a les Fires de Girona

Catalunya vol repartir l’amiant en diversos abocadors controlats

En el cas de la Paloma, la consignació va ser de 950.000 euros, dels quals després la mercantil en va voler recuperar part. El seu advocat reclama que sigui indemnitzada en 1.300.000 euros. La quantitat que els representants legals de l’Ana consideren justa rondaria els 900.000 euros. La mercantil en va consignar 300.000, dels quals va demanar la devolució de 50.000.

Reobertura de la via penal

Mentre la via civil segueix el seu curs, un informe pericial fet a instàncies dels advocats de l’Ana pot portar a plantejar la reobertura de la via penal. L’estudi parla de l’existència d’«un pont» a les peces de l’ascensor que s’hauria fet per anul·lar un sistema de protecció. Una manipulació de què s’ha tingut coneixement posteriorment a dictar-se el sobreseïment provisional, «que va agreujar les conseqüències de l’accident i que va ser ocultada gairebé en tot moment tant per Thyssenkrupp com per la seva companyia d’assegurances», afirmen els lletrats.