Va deixar morir la seva parella diabètica i va gravar l’agonia amb el mòbil

L’acusació particular, exercida per l’advocat Miguel Capuz en nom de la família, sol·licita la mateixa pena pel delicte d’assassinat, que afegeix, igual que la fiscalia, 11 anys més de presó pels mals continus als quals el processat va sotmetre la seva parella i un delicte contra la intimitat per haver gravat l’agonia de la víctima en vídeo per construir-se una coartada, però que, al final, s’ha convertit en la seva pitjor prova de càrrec. Va ser, segons la fiscal, «una nova manifestació del seu menyspreu envers la Susana per la seva condició de dona», filmant el seu rostre i el seu cos «en situació de creixent debilitat, demandant d’ajuda, despullat i gairebé defallit, atemptant al més profund de la dignitat» de la qual era la seva parella.

Vásquez, natural de l’Argentina, i Susana van començar una relació sentimental al febrer o març del 2019. Ell era gelós i la renyava públicament quan parlava amb altres homes. El seu caràcter possessiu li provocava que la insultés i li muntés escenes amb gent al voltant o en privat. En aquest context de «menyspreu i subordinació», les vexacions i agressions físiques eren constants, utilitzant l’acusat, segons la fiscalia, «la seva pretesa superioritat». Cops a les costelles, a la cara i en altres parts del cos.

Temor per la seva integritat física

Aquesta situació va anar generant en la Susana «un creixent sentiment d’inferioritat i d’ambivalència emocional» respecte a Vásquez que, alhora, va anar aïllant la seva parella i la va induir a sentir un «temor creixent» per la seva integritat física i la del seu fill, fins al punt que li va demanar el pare del menor.

El juny del 2019 i com a conseqüència de l’última agressió soferta la Susana es va esfondrar. Aquest «enfonsament psicològic» va provocar que no anés a treballar al bar que regentava i a tancar-se al seu domicili, sense gairebé parlar amb ningú i despreocupant-se de la seva alimentació i el control de la diabetis que patia, abusant de la droga. La nit del 17 de juny, la dona va tenir un «progressiu empitjorament» del seu estat i «al tenir vergonya» que els seus familiars la veiessin amb senyals al cos i la cara, va contactar amb Vásquez, que es va traslladar a casa seva al voltant de les 22.50 hores de la nit.

«Únicament a les seves mans»

El processat, que també era diabètic i sabia els símptomes que aquesta malaltia dona, es va trobar que la seva parella estava marejada, respirava malament, no controlava els esfínters, suava, es movia amb dificultat, li costava articular les paraules i tenia set, signes que evidenciaven «una problemàtica creixent» vinculada amb l’esmentada malaltia. Sabent que la víctima estava «únicament a les seves mans», que la dona «mancava de capacitat per ajudar-se ella mateixa» i amb «l’ànim d’acabar amb la seva vida» o en tot cas coneixent el risc que això passés, Vásquez es va mantenir «impassible» des de les 22.50 hores fins a les 03.39 hores, gairebé cinc hores, mentre la seva parella empitjorava.

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

No li va fer ni un simple control de sucre a través del glucòmetre, malgrat que ell no només era diabètic, sinó que tenia estudis de protètic dental i va començar la carrera d’odontologia. Tampoc va trucar als serveis d’emergència.

Al final, la Susana va morir per una baixada de sucre (hipoglucèmia). Malgrat el «gran sofriment i malestar que sentia» la dona, que li va suplicar en diverses ocasions que l’ajudés, el processat no va fer res. Per fabricar una coartada, va gravar amb el seu telèfon 15 fragments «convenientment seleccionats» de l’agonia de la víctima, en la qual aparentment s’observa l’acusat disposat a socórrer la seva companya que, segons l’opinió de la fiscalia, era una acció «innòcua o no es materialitzava» en un mètode eficaç.