Més inversió, conscienciació i detecció sanitària: les receptes davant el repunt masclista

Els set assassinats d’aquest negre mes de maig a Espanya trenquen la tendència a la baixa en el nombre de víctimes mortals que va començar el 2020 i que tots els experts i institucions van atribuir al confinament i les restriccions de mobilitat, que van facilitar als maltractadors un control més gran sobre les seves víctimes. Aquest 2020 hi va haver 48 assassinats, la xifra més baixa des del 2003. A aquestes altures de l’any s’havien produït ja 18 víctimes, davant les 15 d’aquest any, un dels registres més baixos de la sèrie històrica.

No obstant, la concatenació de crims ha fet saltar les alarmes i el Ministeri d’Igualtat ha convocat d’urgència el pacte d’Estat contra la violència de gènere i ha demanat als seus integrants que facin un diagnòstic sobre què pot «estar fallant». Per, a partir d’aquí, impulsar un «pla de modernització de les eines». S’ha de tenir en compte que 3 de les 15 víctimes havien denunciat i, tot i així, les institucions no van saber protegir-les. I preocupa també que el 78%, un percentatge similar al d’anys anteriors, no va acudir a la justícia a la recerca d’ajuda.

L’àmbit sanitari

Per arribar a aquestes dones que desconfien del sistema, l’exdelegat contra la violència masclista Miguel Lorente, en declaracions a EL PERIÓDICO, proposa millorar la detecció en les consultes, perquè les víctimes del maltractament acudeixen amb freqüència al sistema sanitari. Per a això, planteja augmentar la formació dels professionals, que treballin amb protocols de detecció i que puguin derivar a especialistes en violència masclista, que treballin en els centres de salut, els casos més complexos.

Lorente reclama, a més, més «conscienciació i educació» perquè la societat deixi de «normalitzar» que es produeixin uns 60 assassinats masclistes a l’any, el 20% dels homicidis de tot Espanya. I és que, segons l’enquesta del CIS de l’abril passat, només el 0,3% dels espanyols consideren aquesta xacra com un dels principals problemes del país, un percentatge que ha baixat en els últims dos anys, segons Lorente, per l’arribada dels «missatges negacionistes» de Vox a les institucions.

L’especialista atribueix el repunt del maig a tres elements: que el masclisme és un problema «estructural»; el que ell denomina «efecte pas a l’acció» i que fa referència que els violents que estan planejant matar la parella se senten «reafirmats» i, al veure altres casos, decideixen actuar, i el final de l’estat d’alarma. I és que «la percepció de control dels agressors, davant el final de les restriccions de mobilitat, s’ha vist modificada», alhora que ha millorat la situació econòmica, cosa que ha donat peu que més dones trobin feina i, per tant, decideixin trencar els llaços amb la parella, cosa que en moltes ocasions desencadena la violència extrema.

L’àmbit judicial

Notícies relacionades

¿Per què ha triomfat la docusèrie de Rocío Carrasco?

Ana Bernal-Triviño: «Carrasco ha sigut l’altaveu d’una cosa que estava silenciada»

Al seu torn, Lucía Avilés, magistrada i experta en aquest problema estructural, apunta diverses necessitats en l’àmbit jurídic, al qual demana dotar de més mitjans i formació perquè «s’ha avançat molt, però queda molt per fer». Així, demana que hi hagi unitats de valoració forense a tots els jutjats i que els protocols forenses, que s’utilitzen de manera testimonial, entre un 1% i un 2% dels casos, es generalitzin perquè els magistrats tinguin una foto més precisa de la situació de la víctima i l’agressor. Avilés considera que, alhora, han de millorar els protocols de valoració de risc policial i que s’hi inclogui també un diagnòstic sobre l’agressor i no només sobre la víctima i els fills.

Referent a això, proposa generalitzar les mesures civils de protecció als menors, ja que només en el 3% dels procediments del 2020 es va suspendre el règim de visites i en el 4%, la guàrdia i custòdia.