Deures per a les tres noves conselleries de la Generalitat: Acció Climàtica, Recerca i Feminismes

Per a Acció Climàtica: «La lluita contra la crisi ecològica ha de ser al centre»

Per a Acció Climàtica: La lluita contra la crisi ecològica ha de ser al centre»El nou Govern de la Generalitat ha apostat per incloure en una mateixa conselleria la lluita contra la crisi climàtica i la gestió d’activitats del sector primari com l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Però l’acabat de crear Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, liderat per la republicana Teresa Jordà, ha despertat un profund malestar entre les entitats ecologistes catalanes. «L’executiu català ha incomplert la promesa de crear una vicepresidència de transició ecosocial i ha posat al mateix sac sectors amb molts conflictes d’interessos», esgrimeix Kike Molina, portaveu d’Ecologistes en Acció i de la Xarxa per la Justícia Climàtica en declaracions a aquest diari.

La queixa impregna la immensa majoria de les associacions ecologistes del territori. Sobretot perquè, segons recalquen diverses veus del sector interpel·lades per aquest diari, el nou Govern de la Generalitat «no ha elevat la lluita mediambiental al rang de vicepresidència, com va prometre l’abril passat Pere Aragonés». «Necessitem un organisme transversal amb capacitat d’incidir en tots els altres departaments», recalca Molina. «La lluita contra la crisi ecològica i climàtica ha de ser al centre de les polítiques de la Generalitat. Tota l’acció del Govern hauria d’estar focalitzada a transformar el sistema econòmic i polític per fer front a aquesta emergència», recalca aquest portaveu del moviment ecologista. 

Xavier Jiménez, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i secretari de l’entitat Ecologistes de Catalunya també lamenta l’«oportunitat perduda de tenir un organisme amb la màxima prioritat de defensar les polítiques mediambientals». Jiménez recorda que Catalunya va perdre el seu Departament de Medi Ambient el 2010, sota el Govern d’Artur Mas, i que les entitats ecologistes porten reclamant des d’aleshores la seva recuperació. «És molt greu que Catalunya no posi entre les seves prioritats la conservació dels espais naturals i la lluita contra la crisi climàtica», argumenta Jiménez. «Estem al nivell de Letònia, Bulgària i Hongria, els únics tres països europeus sense un departament propi de medi ambient, quan hauríem d’estar un pas per davant en aquesta lluita», afegeix. 

Conflicte d’interessos

Conflicte d’interessosLa falta d’una conselleria pròpia no és l’única cosa que preocupa els ecologistes. Molina argumenta que els interessos dels diferents sectors representats pel nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural xoquen entre ellsi. «No només no tenim una conselleria amb prou poder per fer front a la crisi ecològica sinó que, a més, veiem que hi ha conflictes d’interessos molt clars entre les carteres. No pot ser que el mateix departament representi el ‘lobby’ agroindustrial i forestal i el moviment ecologista perquè ja veiem venir a quines pressions cediran», afegeix el portaveu d’Ecologistes en Acció. 

Jiménez consulta l’hemeroteca per il·lustrar el malestar del sector ecologista amb les actuacions de l’antiga Conselleria d’Agricultura. «La consellera Jordà ha defensat públicament que la presència d’espècies protegides no poden ser motiu per deixar de tallar un bosc. També ha afirmat que les polítiques de conservació dels recursos naturals són les responsables dels incendis forestals», comenta el president del GEPEC. Jiménez també recorda la topada entre els antics departaments de Territori i Agricultura sobre la caça de la tórtora europea; mentre el primer demanava frenar-ne la caça, el segon la defensava. «És incompatible unir interessos extractivistas amb la defensa dels recursos naturals», afirma.

Accions urgents

Accions urgentsLes entitats ecologistes dibuixen una llarga llista de tasques pendents en temes mediambientals per al nou Govern de la Generalitat. Començant per l’actualització del marc jurídic sobre polítiques ambientals, que a Catalunya continua sent el mateix que el 1985. Els portaveus interpel·lats per aquest diari també esmenten la necessitat urgent d’aplicar els plans de conservació de les espècies en perill d’extinció, treballar immediatament en la gestió dels residus i accelerar el camí cap a la transició energètica. Tots aquests reptes, recorden, entren en els horitzons 2030 i 2050 de la Unió Europea i requereixen «un compromís urgent».

Fernando Fernández, responsable de Greenpeace a Catalunya, recorda que la llarga llista de tasques pendents no només dependrà de la Conselleria d’Acció Climàtica sinó que «necessita un compromís transversal de tot el Govern». Fernández esmenta, per exemple, els plans per regular (i descarbonitzar) el sector de la mobilitat, el camí cap a la transició energètica i la «urgència» de forjar una llei contra la crisi climàtica a Catalunya. «La crisi climàtica ja la tenim a sobre. Fa una setmana teníem 30 graus a l’Àrtic. Mentrestant, veiem que a Espanya els temporals creen desastres com el del ‘Gloria’ i que l’augment de les temperatures ja deixa zones desèrtiques. Necessitem actuar ja», assenyala el portaveu de l’entitat. 

Per a Feminismes i Igualtat: «Que a banda del nom tingui pressupost»

Per primera vegada el feminisme i la lluita contra la discriminació per motiu de raça, gènere o tendència sexual arriba fins al rang d’una conselleria de la Generalitat. El gest agrada a les entitats que fa anys que lluiten contra aquesta xacra. No obstant, les associacions reclamen alguna cosa més. Sobretot, que no es quedi en un nom i tingui un pressupost propi, recursos i intervingui en la qüestió. Aquests són els principals reptes que ha d’assumir la nova consellera Tània Verge.

«Que hi hagi una Conselleria de Feminismes és una bona notícia, però necessitem que no es quedi només en un nom bonic, ha de fer un sotrac a tot el Govern perquè s’apliquin recursos i mesures per lluitar contra les violències que patim les dones en tots els àmbits», reclama Dolo Pulido, membre del Casal de la Dona. Temes pendents n’hi ha molts. Per exemple, que hi hagi almenys un hospital a cada província especialitzat en l’atenció a la violència sexual. Ara només n’hi ha un, a Barcelona.

Insisteix en la mateixa idea l’associació InVia, amb més de 60 anys atenent dones. «Necessitem pressupostos i mesures concretes», explica la directora de l’entitat, Carmen Laorden. «El més bàsic i necessari és la formació: formació als jutges per evitar la revictimització de les dones i la formació a les escoles per educar en la perspectiva de gènere des de les edats més primerenques», afegeix Laorden. També assenyala que és «clau» que les dones ateses per violència masclista puguin accedir a una vivenda i al mercat de treball, o que les que són víctimes de tràfic i explotació sexual poden tenir drets malgrat que no es vulguin implicar en el procediment penal de les xarxes que les assetgen.

La Betty i la Lucía són les dues últimes dones assassinades per la seva parella a Catalunya. Els seus cossos van ser descoberts el 18 de maig, amb prou feines fa una setmana. Aquest 2021 el masclisme ja ha enterrat 4 dones i ha deixat orfes 10 fills. Aquesta és només la petita i més dolorosa punta de l’iceberg del que s’amaga rere la violència masclista. El 2020 el telèfon d’atenció a la víctima no va deixar de sonar (les trucades van pujar un 80% durant el confinament més estricte) i es va tornar a demostrar que fan falta més recursos per allotjar les dones que volen marxar del seu domicili però que no tenen on començar.

Lluita transversal

«La lluita feminista no serà si no és transversal ni antiracista», afegeix Gemma Ferreón, portaveu de SOS Racisme, que insisteix a assenyalar l’exclusió en què viuen les dones migrants que es dediquen a la neteja, a cuidar avis i que no poden cotitzar a la seguretat social. «La conselleria haurà de regularitzar i ajudar també aquestes dones. No podem parlar de feminisme si les dones blanques n’estem oprimint d’altres», afegeix.

Però la conselleria també haurà d’abordar molts temes pendents en matèria de discriminació. Entre aquests col·lectius hi ha les persones LGTBI, que pateixen unes agressions que no deixen de créixer any rere any. L’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya reclama que almenys una de les direccions generals estigui especialitzada en els drets LGTBI. «Set anys després, continuem esperant el reglament de la llei contra l’homofòbia que ens permeti acabar amb la impunitat de les agressions», demana Eugeni Rodríguez, president de l’observatori. També proposen pisos per a l’emancipació de persones LGTBI, ajudes per trobar feina a les persones trans o la garantia que els tractaments mèdics per als que inicien el trànsit o els malalts del VIH no pateixin l’escassetat de fàrmacs, com ve sent habitual aquest any.

En aquest àmbit també entra la discriminació per motiu racial o religiós. I és que ja a l’última campanya electoral la comunitat islàmica va ser el focus d’insults i agressions. «Cal canviar les lògiques racistes de la nostra societat i acabar amb la impunitat de qui l’exerceix. En moments de tensió aquest discurs augmenta i actua d’una forma més violenta, com estem veient ara», assenyala Ferreón. Recorda que hi ha sectors, com la construcció o la fruita, en què un gruix important de la plantilla són persones sense papers que no tenen drets laborals ni socials, o la necessitat que els ajuntaments inscriguin en el padró als immigrants sense papers. També exposa que l’acabada d’aprovar Llei contra la Discriminació necessitarà un reglament i un règim sancionador per poder castigar els agressors.

Per a Recerca i Universitats: «Cal revertir una dècada de retallades»

La Generalitat també ha fet un pas endavant per elevar les carteres de Recerca i Universitats al nivell d’una conselleria pròpia, presidida per Gemma Geis, i esqueixar aquests dos àmbits de l’àrea d’Empresa. La decisió ha sigut acollida amb entusiasme i prudència per part del món científic i universitari català, que espera que aquesta «bona notícia» es tradueixi en «mesures concretes» i, sobretot, en finançament. Totes les veus del sector interpel·lades per aquest diari coincideixen en el diagnòstic: «Cal revertir una dècada de retallades», reclamen.

Vera Sacristán, directora de l’Observatori del Sistema Universitari, recorda que les universitats catalanes han perdut més d’un terç del seu finançament en l’última dècada. I que això, al seu torn, ha generat un enorme problema de precarietat entre el personal docent i investigador de les universitats. «No només estem davant un problema laboral o sindical. Estem davant un problema del que depèn el futur de Catalunya», recalca Sacristán. Guillem Prats, membre de l’entitat Doctorands en Lluita, proporciona diverses dades clau per entendre el problema. Entre el 40% i el 70% del professorat associat de les universitats públiques cobra entre 400 i 800 euros al mes; la meitat que el sou d’un professor en plantilla. 

Generacions perdudes per la falta de fons

Generacions perdudes per la falta de fonsJavier Lafuente, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també afegeix que la infrafinanciació ha deixat les universitats amb plantilles precàries i envellides. «Hem perdut almenys dues generacions per la falta de fons», argumenta l’acadèmic en una entrevista amb aquest diari. Lafuente demana que Catalunya tiri endavant el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, un acord que porta anys sobre la taula de debat però que encara no s’ha traslladat a cap mesura concreta. Aquest pacte, que compta amb el consens de totes les forces polítiques, suposaria passar d’un 1,5% a un 2% del PIB invertit en R+D+i; de mitjana com els altres països europeus. 

El futur del sector es construirà en funció dels pressupostos, ja que d’aquests depèn l’aplicació d’altres mesures urgents per al sector. Josep Samitier, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), parla de la necessitat d’aplicar polítiques per impulsar el talent jove, revertir la ‘fuga de cervells’ cap a l’estranger i oferir a les universitats i centres d’investigació totes les eines necessàries perquè puguin desenvolupar investigacions punteres. L’investigador reclama, al seu torn, tirar endavant la Llei de la Ciència i «aprofitar els fons europeus per impulsar el sector del coneixement».

Deures en ciència i universitats

Deures en ciència i universitatsEl món científic i universitari trasllada una llarga llista de deures a la seva nova conselleria. Prats reclama com a mesura urgent que Catalunya posi ordre als contractes de doctorat i ofereixi als joves investigadors quatre anys de beca, i no tres, igual que a la resta d’Espanya. També demana que la Generalitat prorrogui els contractes dels investigadors que van haver de parar el seu treball durant l’estat d’alarma, ja que són molts els científics que es troben en el dilema d’haver d’acabar les seves investigacions sense fons. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A mitjà i llarg termini, Sacristán també demana crear més sinergies i menys competitivitat entre centres d’investigació i universitats; racionalitzar l’oferta de titulacions evitant la competència entre centres; i coordinar el treball de les diferents conselleries perquè Catalunya es consolidi com un pol d’atracció de talent.

«L’impuls de les universitats i la investigació ha d’anar acompanyat de l’aposta per la comunicació i divulgació científica per sensibilitzar i acostar el coneixement produït a les nostres institucions a la societat en general», comenta Rubén Permuy, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). El portaveu de l’entitat creu que la creació d’aquesta nova conselleria es deu, en part, al fet que «la pandèmia ha mostrat a la societat que la investigació i la ciència són clau per al futur i que val la pena apostar-hi».