El Govern estén els pisos per a maltractades a tot Catalunya

La conselleria d’Afers Socials posarà fi a 12 anys de greuges amb els ens locals i finançarà pisos d’urgència per a dones maltractades i els seus fills en tots els municipis de Catalunya. Fins ara, el Govern només finançava 60 municipis perquè tinguessin pisos perquè aquestes dones es poguessin escapar de la llar dels seus maltractadors de forma provisional, de les 140 àrees de serveis socials existents. Un anunci que la Generalitat fa a EL PERIÓDICO en un moment en què el confinament ha incrementat exponencialment les atencions a les víctimes, cosa que ha tornat a col·lapsar els pisos per a l’emancipació de les dones. 

A finals de l’any passat, la Generalitat admetia que el col·lapse als pisos d’emancipació de les dones víctimes de violència masclista era vergonyós, com reflectia la llista d’espera per a aquests recursos. A principis d’aquest any, es prenien cartes en aquest tema, i Afers Socials passava de tenir sis cases d’acollida i 18 pisos, amb capacitat per a 36 famílies, a 50, amb capacitat per a un centenar. Però l’emergència del coronavirus les ha omplert totes de cop i tornen a tenir llistes d’espera. 

Ho reconeix a EL PERIÓDICO el director general d’Igualtat del Govern, Oriol Amorós, que insisteix en la importància dels equipaments d’urgència, que també s’estan omplint. Aquests són espais municipals provisionals, finançats pel Govern, en pensions o hostals perquè les dones puguin abandonar casa seva el més ràpid possible. «Cal deixar clar que tota dona que ho necessiti tindrà un sostre on viure, que podrà sortir», insisteix Amorós, que recorda que s’han habilitat albergs, pisos turístics i pensions i hotels per a les víctimes.

Tot i que afegeix que cal redoblar els esforços. «Necessitem disposar-ne de més i per primera vegada finançarem aquests espais perquè les 140 àrees de serveis socials cobreixin tota la població de Catalunya», explica Amorós. Ho faran a través del nou contracte programa a cinc anys amb els municipis. Una cosa, no obstant, que ja era obligatòria el 2008, per la Llei Catalana contra la Violència de Gènere, però que mai cap Govern va arribar a estendre. 

La situació ha esclatat

I és que el confinament durant la pandèmia ha fet esclatar moltes situacions de violència masclista a causa del confinament de les dones a la llar amb el seu agressor. On primer es va notar va ser en el telèfon d’atenció contra les violències masclistes, que gairebé va arribar a duplicar el nombre de trucades habituals. Després va afectar el Servei d’Intervenció Especialitzada contra la Violència Masclista, on les atencions han crescut el 120%. Abans del confinament, atenien 360 dones i 15 fills a la setmana. Ara, ho fan, telemàticament, a 970 dones i a 45 de menors. 

Però l’increment també ha acabat repercutint en els pisos d’acollida, que tornen a ser plens, on les demandes també s’han duplicat. «Ens trobem de tot, però són dones que no han pogut aguantar més: hi ha casos de violència amb la parella, violència filioparental, i persones que han trencat l’ordre d’allunyament», explica la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez Portell.

100 noves places 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

100 noves places A mesura que s’han anat aplicant les fases de la desescalada, les denúncies de les dones han anat també en augment. «Al principi, les denúncies als Mossos havien caigut un 50% respecte a l’any anterior, ara estem en el 30%, és a dir, que tornen a pujar», diu Martínez. «Els casos tornen a aflorar, i afloraran molt més durant els pròxims mesos», insisteix Sira Vilardell, presidenta de la Fundació Surt. Per poder atendre tota aquesta nova demanda, el Govern es comença a preparar. Els plans del Departament d’Afers Socials passen per un augment d’un 25% en els fons ja pressupostats en aquesta qüestió, que ja creixien un 150% respecte als últims comptes. I amb aquests diners esperen obrir un altre centenar de places.

Vilardell assenyala, a més, que les dones estan sent doble víctimes després de la crisi del coronavirus. «Hi ha moltes mares soles que vivien de l’economia submergida en habitacions de relloguer, que s’han quedat sense feina i no poden buscar-ne perquè no tenen on deixar els nens», insisteix. Una situació de la qual també és conscient l’Institut Català de les Dones. «Aquestes dones necessiten més que ningú que reobrin les escoles, estem buscant sistemes de finançament per donar suport a la llar, estan fent un retrocés professional», explica la presidenta de l’ICD. I adverteix d’un problema que sorgirà de nou: els pares que no paguen la pensió de la manutenció dels fills i que recaurà, de nou, sobre elles.