Guia per a pares de nens víctimes de violència sexual

Els psicòlegs forenses que treballen en aquests serveis (a Catalunya passen per aquests equips 700 menors a l’any) són els que atenen els nens i adolescents i estan amb ells mentre declaren. Un dels seus objectius és aconseguir que els menors prestin testimoni en les millors condicions possibles i amb totes les garanties legals. L’objectiu és «preservar el record del nen i que estigui com menys contaminat millor», afirma Montserrat Bravo, la coautora del manual. És necessària la col·laboració de la família perquè el dia que el nen declari ho faci lliurement, amb les seves paraules i a la seva manera.

«Cap pare o mare està preparat per conèixer que un fill ha patit violència sexual», recalca la psicòloga forense, per la qual cosa es pretén acompanyar-los durant el procés judicial. És a dir, «humanitzar el pas dels menors per la justícia. Que tinguin un acolliment més càlid i no traumàtic. I, si és possible, que declarin una vegada perquè iniciïn la recuperació i tractament psicològic al més aviat possible, perquè ho necessita», sosté Rosa María Aragonés, coordinadora de l’equip d’assessorament de Barcelona.

No és el moment de qüestionar res

Les recomanacions que relata la guia són variades. D’entrada, aconsella als progenitors «mantenir calma i el control de les emocions» i que «no facin gestos ni expressions impulsives» que provoquin que el menor noti el seu estat i afecti al que vulgui explicar. Una altra: Escoltar i recordar-li que hi poden comptar, sense qüestionar-li el que el nen relata. «No és el moment de pensar si has de creure el que diu o no», concreta.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

«Fes que se senti bé per haver-ho explicat. Pots fer-li saber que t’ha agradat molt que hagi confiat en tu [...]. Apunta exactament què t’ha dit amb les mateixes paraules, sense canviar res. Això és millor que no ho facis al seu davant [...]. Mostra compressió i dona-li suport segons l’estat emocional que manifesti, sigui el que sigui. Deixa que plori si ho necessita i no rebutgis els seus sentiments», són altres consells que es recullen en el document.

N’hi ha altres de summa importància, sobretot per al procés judicial. En aquest sentit, els psicòlegs forenses apunten que s’ha d’escoltar al menor «sense completar les frases ni omplir els silencis», ja que aquesta actitud pot «distorsionar el record» del nen i «no l’ajudes». També és de molta utilitat «anomenar l’agressió i les parts del cos amb les paraules que faci servir, sense corregir-les ni canviar-les», i repetir els mateixos termes, no suavitzar-los ni agreujar-los. En cap cas s’ha de qüestionar el nen, ni exculpar l’agressor, ni traslladar-li aspectes negatius sobre ell («És un cabró. El que havia fet està malament», entre altres expressions). Montserrat Bravo recorda una altra advertència: «no s’ha d’informar el nen del que pot passar a les persones investigades». La guia, que estableix que sempre s’ha de presentar denúncia, serà distribuïda en diferents àmbits, entre ells el sanitari i l’educatiu.