Impacte sobre les llibertats

Espanya aprofita la pandèmia per vigilar més la gent, segons l’oenagé ENCO

  • Una investigació internacional denuncia que s’ha accelerat l’adopció de sistemes per donar més poder a l’Estat i controlar la població, també a França i el Regne Unit

Espanya aprofita la pandèmia per vigilar més la gent, segons l’oenagé ENCO
4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una vegada cedits, els drets són molt difícils de recuperar. I és que, en els últims mesos de pandèmia, Espanya ha continuat desplegant diferents tecnologies per «convertir el seu model de seguretat en un model de vigilància massiva» dels ciutadans. Així es denuncia en un estudi internacional publicat aquest dimecres per la Xarxa Europea d’Observatoris Corporatius (ENCO, per les seves sigles en anglès), un grup d’organitzacions cíviques que investiguen el poder de grans empreses.

L’informe sobre el cas espanyol, elaborat per l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE), adverteix que, amb la crisi sanitària de la Covid-19 com a «excusa», les autoritats de l’Estat han normalitzat eines que poden comprometre la privacitat de la ciutadania i, al seu torn, dificultar l’exercici dels drets civils i polítics. «Les tecnologies no són nocives per si mateixes, però suposen grans riscos en la nostra privacitat, especialment en un context de vigilància contra les minories i la dissidència política», explica Nora Miralles, autora de l’informe i presidenta del Centre Delàs d’estudis per la pau.

El document remarca set tendències de vigilància creixents. Aquestes preocupacions són l’ús de programes de ciberespionatge governamental com Pegasus —amb què es va monitoritzar els independentistes Roger Torrent, president del Parlament, i Anna Gabriel, exdiputada de la CUP–, de sistemes de videovigilància en espais públics, la intercepció de comunicacions, el reconeixement facial i la tecnologia biomètrica –que registra dades tan privades i úniques com l’empremta dactilar o l’iris–, el reconeixement automàtic de matrícules i l’ús de drons i de programes informàtics per a la predicció de delictes per part dels cossos policials.

Un mal ús d’aquestes tecnologies, adverteixen, pot derivar en una vigilància massiva dels ciutadans que estigmatitzi certs barris i col·lectius ja vulnerables. «Són tecnologies d’un ús tan general que avui afecten migrants i demà et toca a tu», afegeix Miralles, que lamenta que s’hagin normalitzat sense un debat social previ.

Restricció de les llibertats

Tot i així, asseguren que aquest camí no és nou. Des del 2018, Espanya participa a AI MARS, un projecte amb què reforçar els sistemes de vigilància dels ciutadans a través de la intel·ligència artificial (IA), el 5G i el reconeixement facial, mètode que la nova normativa de la Unió Europea (UE) busca prohibir pel seu potencial abusiu. Tot i així, aquesta llei permetria el seu ús en casos de seguretat pública. «No és una limitació, perquè seguretat pública és un concepte que s’utilitza per a tot», remarca Miralles. L’anomenada ‘llei mordassa’, denunciada internacionalment per la seva restricció dels drets de reunió i de llibertat d’expressió, fa que aquestes tecnologies puguin accentuar un context que ja és «tremendament punitiu».

També assenyalen que el 2019 el Govern va aprovar l’anomenada ‘llei mordassa digital’, que permet a l’Estat la intervenció d’internet per controlar pàgines web, sempre que es compti amb una autorització judicial. Amnistia Internacional ja va denunciar que aquesta activitat es realitza «sense que existeixi un control judicial».

L’informe denuncia que altres iniciatives de l’Executiu, com el protocol d’actuació contra la desinformació aprovat el novembre passat, «podrien considerar-se una amenaça per al dret a la llibertat d’expressió a causa de l’important paper que s’atorga a actors del sector privat a l’hora de determinar quin tipus de contingut constitueix un discurs d’odi».

Un dels potencials perills que remarca l’informe és el de les ‘smart cities’ o ‘ciutats intel·ligents’, el projecte urbà de digitalitzar les grans ciutats. Tot i que aquest model promet l’ús de dades per millorar la gestió de la mobilitat, les energies i els serveis públics, la seva adopció ha servit com a «excusa», diuen, per implantar tecnologies de vigilància més restrictives. «Gairebé totes les dades que es recullen i s’utilitzen es prenen sense cap autorització de la ciutadania», explica l’informe.

Entrada d’empreses de vigilància

No obstant, els perills no venen només de l’Estat. L’informe apunta que grans grups empresarials «estan aprofitant la pandèmia per aplicar la seva tecnologia, cosa que repercuteix en les llibertats civils». És el cas de Thales, multinacional francesa que està entre els contractistes militars més grans del món, que va vendre sistemes de reconeixement facial a l’aeroport de Madrid. «Això també ha suposat una porta d’entrada per a empreses tecnològiques d’Israel, que han provat els seus sistemes en terres palestines ocupades», lamenta Miralles.

Notícies relacionades

«L’arribada de la Covid-19 sembla apuntalar aquesta tendència a l’associació publico-privada, en què l’estat i el poder empresarial s’uneixen per exercir una nova forma de control social en nom de la salut i la seguretat pública, i utilitzen la tecnologia per transformar la vida privada en un sistema de dominació», assegura el document.

Vigilància a França i el Regne Unit

L’estudi també inclou informes exhaustius sobre l’ús de tecnologies de vigilància a França, elaborat per l’Observatoire des Multinationales, i al Regne Unit, a càrrec de Shoal. Als dos països el seu ús també s’ha disparat en els últims mesos. A Londres ja hi ha una càmera de videovigilància per cada 14 habitants.