Conseqüències d’un gir històric contra la Covid-19

El suport dels EUA a suspendre les patents de les vacunes força el planeta a moure’s

  • La UE també deixa enrere el rebuig inicial i s’obre a discutir sobre la liberalització

  • Les grans farmacèutiques cauen a la borsa i protesten contra una mesura que consideren contraproduent

  • El Govern espanyol recolza l’exempció i demana accelerar la producció i distribució de les dosis

  • ¿Què suposa la proposta dels EUA de suprimir les patents de les vacunes de la Covid?

El suport dels EUA a suspendre les patents de les vacunes força el planeta a moure’s

Loic Venance

6
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

No hi ha res com que els EUA es moguin perquè els segueixin els altres. L’anunci del Govern nord-americà, presidit per Joe Biden, que recolza alliberar les patents de les vacunes del coronavirus perquè el seu ús sigui universal, i, per tant, menys subjecte a la capacitat econòmica de cada país per adquirir dosis, ha forçat els principals actors mundials a posicionar-se, a favor o en contra, animant pel camí a un debat complex, que es gestava des de fa temps i que la cruenta nova onada a l’Índia (gairebé 4.000 morts diaris) ha forçat a accelerar. 

La UE, reticent a aquesta proposta, diu ara que està disposada a estudiar-la. El Govern espanyol, que fins fa molt poc també era contrari a la liberalització, anuncia que recolza la posició nord-americana. Rússia es mostra partidària de la suspensió. Les farmacèutiques que produeixen vacunes clamen en contra d’una mesura que consideren contraproduent. I cauen a la borsa. 

La suspensió de les patents mentre duri la pandèmia, que ja ha causat 3,2 milions de morts i infectat més de 437 milions de persones, no serà fàcil. Tampoc, ràpida. Els més optimistes creuen que pot tardar a arribar, com a mínim, diverses setmanes. Tot depèn ara del que passi a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), on els EUA recolzaran la iniciativa encapçalada des de finals de l’any passat per l’Índia i Sud-àfrica, que ja ha aconseguit el suport de més de 100 països, la immensa majoria en via de desenvolupament i amb uns percentatges de vacunació que fan empal·lir en comparació amb els dels rics. 

A l’OMC les decisions es prenen per consens, una cosa que dificulta la seva aprovació, i fins al moment els EUA i la UE s’hi havien mostrant totalment en contra, cosa que feia impossible qualsevol suspensió de les patents. Però l’històric gir de Biden, president d’un país on el 56% de la població adulta ja està vacunada, ho ha canviat tot.

Començant per la UE. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha recollit ràpidament el guant aquest dijous, hores després de l’anunci de l’Administració nord-americana, que en les últimes setmanes havia estat sotmesa a una enorme pressió per part d’organismes internacionals i destacats membres del Partit Demòcrata. «La UE està preparada per conversar sobre qualsevol proposta que respongui a la crisi de forma efectiva i pragmàtica. Estem disposats a parlar sobre com l’aixecament de la propietat intel·lectual pot ajudar a aconseguir aquest objectiu», va assenyalar Von der Leyen. Poc després d’aquestes paraules, França i Itàlia han recolzat la suspensió, mentre Alemanya s’ha mostrat «oberta» a discutir-la.

Fa poc més de dos mesos, al febrer, la presidenta de la Comissió Europea, així com la majoria d’estats membres, havia transmès una tesi molt diferent. «No soc amiga de retirar els drets de propietat intel·lectual», va explicar, abans d’alertar que la suspensió podria fins i tot retardar l’arribada de dosis, per la dificultat de transportar la fabricació de vacunes a diferents parts del globus. No obstant, la magnitud que la pandèmia està adquirint a l’Índia, un afer que protagonitzarà la cimera virtual d’aquest dissabte entre els líders de la UE i el país asiàtic, i sobretot el canvi als EUA, ha provocat que la posició europea sigui gairebé insostenible. 

«O tots, o ningú»

El Govern espanyol, com l’italià i el francès, ha sigut molt més clar que Von der Leyen en el seu recolzament a la suspensió de patents. «És la resposta que requereix una crisi sanitària així. O ens salvem tots o no se salva ningú. Si al món no estem tots vacunats, no ens salvarem», va argumentar a Onda Cero la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. A última hora de la tarda, la Moncloa va difondre un comunicat en què fixava de forma més completa la seva posició. L’anunci del Govern dels EUA, assenyala el text, «marca el camí». Tot i així, l’Executiu considera que l’exempció de les vacunes «no és suficient per garantir-les als països en desenvolupament». Pot «portar algun temps aprovar-la», va explicar el Govern, i a més «es necessita reforçar la transferència de coneixement i tecnologia, augmentar la producció global de vacunes i accelerar la seva distribució per tot el planeta». Espanya portarà a la cimera europea que se celebrarà aquest divendres a Porto una proposta en aquest sentit.  

L’Executiu central tampoc havia transmès aquesta postura fins ara. Al contrari. A mitjans de febrer, per exemple, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, no va deixar cap espai a la interpretació. «Espanya no és partidària de reformar el sistema de patents», va dir al Congrés. El PSOE estava en aquest afer acompanyat pels seus principals adversaris ideològics, el PP i Vox, mentre que els seus aliats tradicionals, des de Podem (membres de la coalició) fins a la resta de grups d’esquerra, passant pels nacionalistes, recolzaven la liberalització. 

Però alguna cosa va començar a canviar en l’última Cimera Iberoamericana, celebrada a finals d’abril a Andorra. Pedro Sánchez es va comprometre a donar aquest any a Llatinoamèrica 7,5 milions de dosis, una vegada el 50% de la població espanyola estigués vacunada. El president del Govern també va anunciar que impulsaria el debat sobre les patents, a través d’una proposta concreta davant la UE i l’OMC, que és la que es discutirà divendres a Porto. 

El malestar de les empreses

Les grans farmacèutiques, que en els últims mesos han arribat a acords entre si per ampliar la producció de vacunes, sense per això complir sempre amb els objectius, han acollit l’anunci nord-americà amb malestar, estupor i foscos vaticinis. Amb les accions de companyies com Pfizer, BioNTech, Moderna i Novamax desplomant-se a la borsa dimecres a la nit, just després de conèixer-se el gir dels EUA, la Federació Internacional de Fabricants i Associacions Farmacèutiques (IFPMA) va expressar la seva «decepció» amb Biden. 

La suspensió de les patents, va sostenir aquesta organització a través d’un comunicat, «no augmentarà la producció de dosis», sinó que, «molt al contrari, pot portar a la desorganització». El que s’ha de fer, d’acord amb les farmacèutiques, és «eliminar barreres comercials o de colls d’ampolla en el subministrament de matèries primeres i altres ingredients».

Notícies relacionades

¿Pot la liberalització de les patents garantir per si mateixa l’accés universal a les vacunes? No, contesten els experts. Però hi pot ajudar. «És una mesura de profund calat. Si no hi ha vacunació a tot el món, la pandèmia no es vencerà», explica José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat del 2005 al 2011 i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública, 

«però per assegurar-ne l’accés, cal produir les vacunes –continua–. I una bona part de l’explicació sobre per què no hi ha prou vacunes té a veure amb la incapacitat estructural de les companyies, que habitualment no fan vacunes i necessiten equipar les instal·lacions i dotar-les de procediments i professionals que garanteixin la quantitat i la qualitat necessàries. Si no es plantegen abordar les raons estructurals que impedeixen produir vacunes per falta d’equipaments específics en les actuals companyies farmacèutiques, expropiar les patents pot ser insuficient». Martínez Olmos alerta també de l’«efecte col·lateral» que la liberalització pot tenir sobre els inversors en biomedicina i altres camps del R+D+I, ja que es podria desincentivar la inversió. «El debat és complex i apassionant», conclou.