El contagi aeri causa una Covid-19 més greu que la infecció per contacte o gotes

Experiments amb dues espècies de micus (‘macacus rhesus’ i ‘macacos cynomolgus’) dividides en quatre grups van demostrar que la infecció per virus en aerosols, que penetren profundament fins als pulmons, va resultar en una malaltia més greu que el contagi amb una quantitat de partícules víriques 100 vegades més gran en gotícules més grans que es dipositen al nas i al coll (infecció intranasal i traqueal).

Tot i que en tots els grups els micos van mostrar molt pocs signes clínics externs, els ‘macacos cynomolgus’ exposats a la transmissió per aerosols van desenvolupar les respostes febrils més consistents i van patir la malaltia respiratòria i la patologia més greus. Això «pot proporcionar objectius clínics addicionals per a l’avaluació de teràpies i vacunes», assenyalen els 30 investigadors coautors de la investigació, encapçalats per la viròloga Sandra L. Bixler.

Aquest estudi, allotjat al servidor bioRxiv com a preimpressió (no ha sigut revisat per parells ni publicat en una revista científica), estableix per a la Covid-19 el que ja se sabia per a altres malalties, com la grip, en la qual la quantitat de virus que entra en contacte amb les fosses nasals ha de ser 100.000 vegades més gran per causar els mateixos símptomes que la infecció per aerosols. Aquesta diferència també es va verificar per a la verola, i en terminologia mèdica es diu infecció anisòtropa o desigual.

El científic espanyol José Luis Jiménez, catedràtic de Química de la Universitat de Colorado (EUA) i un dels experts mundials més grans en aerosols, va ressaltar ahir la importància d’aquest estudi, i va afirmar que «afegeix una onzena raó a les deu que aporta l’article de ‘The Lancet’ que estableix que els aerosols són dominants» sobre les gotes com a via de contagi.

Hugo Barreiro | Cliqueu en la imatge per ampliar

Un estudi encarregat pel Ministeri de Ciència i Innovació a un grup d’investigadors de reconegut prestigi, com els viròlegs Margarita del Val i Antonio Alcamí, l’epidemiòleg Miguel Hernán i el mateix José Luis Jiménez, i publicat el novembre passat, ja apuntava que els aerosols, per la seva menor mida, produeixen una infectivitat més gran perquè penetren més profundament en els pulmons i, a més, podrien causar una major gravetat en la Covid-19.

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

Precisament Jiménez es va referir a aquesta probabilitat de la infecció anisòtropa en una entrevista que va concedir l’octubre de l’any passat. Preguntat si la inhalació d’aerosols podria produir una infecció més greu que la provocada per gotes, a l’entrar el virus fins als pulmons, el científic aragonès va contestar afirmativament.

«Això és el que es diu infecció anisòtropa o desigual –va explicar–. Vol dir que si t’infectes pel nas tens una infecció menys greu que si arriba als pulmons. Això se sap per a la grip: per produir els mateixos símptomes d’una grip greu, la dosi [de virus] al nas ha de ser 100.000 vegades més gran que la dosi per aerosols als pulmons. La verola era també molt anisòtropa: si arribava als pulmons produïa una infecció més greu que si arribava només a través del nas. Per a aquest virus es debat molt. Per demostrar-ho en la grip van infectar voluntaris: uns inhalaven el virus i a d’altres els el posaven al nas. Però clar, això no es pot fer, no és ètic. I és molt difícil saber com s’ha infectat algú». Sembla que els experiments amb simis han confirmat aquesta hipòtesi.