JUDICI A L’AUDIÈNCIA DE BARCELONA

La mare de la Laia, a l’acusat de matar la seva filla: «Que la por no et deixi viure mai més»

  • Les declaracions colpidores dels familiars més pròxims de la nena han inundat la sala de vistes

  • Els pares de la menor s’encaren en la vista amb el processat pel crim i la seva advocada defensora

  • Els oncles de la petita expliquen com van entrar a la vivenda de l’acusat i van trobar el cos sense vida

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Espero que la por no et deixi viure mai més». La mare de la Laia, la nena de 13 anys assassinada el 4 de juny del 2018 a Vilanova i la Geltrú (Garraf), s’ha encarat aquest dimarts amb Juan Francisco López Ortiz, l’acusat del crim, que ha assistit impassible al dolorós relat dels familiars més pròxims de la víctima, com els seus pares adoptius i els oncles. La sala de l’Audiència de Barcelona on se celebra el judici s’ha convertit en un escenari on s’ha recordat la salvatge, brutal i fins i tot, es podria dir, sàdica mort de la petita (li va posar un collar caní al coll, va abusar d’ella, la va asfixiar i la va cosir a punyalades). La fiscal María José del Río sol·licita per a l’imputat presó permanent revisable i 10 anys de presó més per l’atac sexual a la nena.

Les declaracions colpidores dels pares han inundat tots els racons de l’habitacle, mentre el tribunal popular no perdia detall de cada una de les paraules dels testimonis. «Espero que la por no et deixi viure mai més a la vida. Que visquis molts anys, però amb molta por, la (mateixa) por que va passar la meva filla a casa teva a les fosques. La teva olor, el teu pes... morir-se és molt dolent, però morir-se amb tu a sobre, olorant-te i amb el teu pes, a les fosques, és pitjor», ha etzibat la mare de la Laia abans d’aixecar-se del micròfon, cosa que li ha valgut la recriminació del magistrat que presidia la vista.

Poc abans, el jutge ha censurat el pare de la menor, quan l’advocada de la defensa ha assegurat a l’inici de la seva intervenció que lamentava la situació per la qual estava passant. «En la instrucció no em vas dir ni que ho senties ni res, no fa falta que facis el paper perquè el jurat estigui aquí davant», ha retret a la lletrada.

Els pares de la Laia, que va néixer a la Xina i va ser adoptada, han assegurat que la nena era feliç i obedient («li agradava el món, li agradava la vida»), amb un lleu grau d’autisme i a la qual desplaïa la foscor i amagar-se, mirant de desmuntar així la versió de l’acusat que la nena es va colar per iniciativa pròpia a casa seva, cosa que hauria motivat que la confongués amb un lladre.

«En cap moment em va passar pel cap que la nena estigués amagada. El primer que vaig pensar és que se n’havia anat cap a casa», ha concretat el pare, que ha asseverat que l’escala dels avis, al domicili dels quals va viure més de 20 anys, «no és de companyonatge», per la qual cosa no acudeixen els uns a casa dels altres. La Laia va ser introduïda per López Ortiz a casa seva quan baixava per les escales del bloc on vivien els seus avis per trobar-se amb el seu pare.

Sota un matalàs i amb una corretja al coll

Notícies relacionades

També han declarat els oncles de la petita, que van trobar el seu cadàver seminú, encaixat en una maleta, amb una corretja de gos al voltant del coll i sota d’un matalàs al domicili del processat, en el qual van irrompre després de detectar un comportament «sospitós» d’aquest. La primera vegada que van trucar al pis de l’imputat, aquest va obrir amb una tovallola a la cintura i els va comentar que s’acabava de dutxar i que allà no hi havia ningú, però no es va prestar a la recerca amb la resta de veïns, sinó que va reaccionar «serè», amb «absoluta indiferència». «Estava intranquil, em vaig quedar amb la sensació que amagava alguna cosa», han relatat.

Per això van tornar de nou a la vivenda al cap d’una estona. Va ser llavors, han precisat els oncles de la víctima, quan López Ortiz, que tenia la porta de casa tancada amb clau, «va començar a dir incongruències i respostes contradictòries». «El seu afany era treure’ns de sobre al més aviat possible. Va intentar posar totes les excuses que se li ocorrien», han remarcat. Com que no es van creure el que els explicava, van decidir entrar a la casa fins que un d’ells va trobar el cos de la menor sota d’un matalàs sobre el qual hi havia tota mena d’objectes. «Em vaig posar a cridar-lo i es va tirar al terra com un nen petit dient que ell no havia sigut», han explicat. «El teníem a un pam i no feia olor d’alcohol, ni tenia símptomes d’haver-se drogat», han recordat.