Les oenagés demanen reforços per detectar el maltractament infantil que queda ocult

El març del 2020, quan va esclatar la pandèmia del coronavirus, els equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA) a Catalunya estaven seguint 17.828 menors en una possible situació de risc o maltractament infantil. En la majoria dels casos, es tracta de sospites de desatenció o negligència que adverteixen els serveis socials, els metges o les escoles perquè aquest servei especialitzat que depèn de la direcció general d’atenció a la infància (DGAIA) aclareixi què passa a casa i aconsegueixi revertir la situació. El desembre del 2020, i després d’uns quants mesos de tancada, el nombre de menors en seguiment pels EAIA no només no va augmentar si no que va caure un 7%.

«Del març al juliol ens vam trobar un tancament total. Els pediatres, les escoles i els serveis de drogoaddicció van deixar d’estar presents en la vida d’aquests menors i els seus pares. Vam ser els únics que hi estàvem connectats. Vam perdre molts ulls per detectar què passava», explica Gemma Martínez, presidenta de l’associació ASP EAIA, que representa els professionals d’aquest servei. El que més van detectar va ser que moltes famílies es van veure sense ingressos, sense accés a subministraments, sense poder pagar l’alimentació i vivint en pisos sobreocupats. Van ser els EAIAS els que es van encarregar de tramitar, de forma telemàtica, tota mena d’ajudes per aquestes llars.

Estrès i formació

«Vam estrènyer el contacte amb els familiars, treballant per canalitzar l’estrès i la frustració perquè això no repercutís en els nens», afegeix Martínez. «En altres casos les situacions de violència es van agreujar. Ens arribaven imatges, vídeos i sentíem directament les baralles que hi havia als domicilis», explica Martínez. En aquests escenaris els professionals van activar els equips d’urgència de la Generalitat contra el maltractament infantil (UDEPMI) perquè els nens sortissin de casa de forma urgent.

Durant el primer semestre del 2020, la UDEPMI va atendre 989 menors en situació greu de maltractament infantil. Són un 50% menys que el mateix període de l’any anterior. I si tenim en compte les dades globals de tot l’any, l’atenció va caure un 44%. «El problema és que no ens podien arribar els casos nous. Les escoles, els centres hospitalaris i de control rutinari de consum de drogues als pares van tancar. A més, els nens no podien sortir de casa ni parlar amb un entorn de confiança per explicar els abusos que estaven patint. I nosaltres estàvem fent hores extres per seguir de prop les famílies que ja teníem assignades», assenyala Martínez. Fa dècades que l’ASP EAIA reclama un augment de recursos davant els casos de maltractament infantil. «Avui més que mai. Els casos són cada vegada més complexos i necessitem més temps per poder avaluar la situació de les famílies que atenem», comenta Martínez.

També es van reduir de forma aclaparadora les deteccions de maltractament fetes per part dels hospitals o pediatres. Durant el primer semestre del 2020 els casos de maltractament infantil reportats pels sanitaris van caure un 43%. En el total de l’any la reducció va ser del 25% respecte del 2019. «Hem perdut gairebé un any a poder detectar casos de maltractament infantil a causa de l’emergència sanitària, tot i que els factors de risc han augmentat considerablement. El 80% dels nens maltractats té l’agressor a casa. I qui els havia de protegir (el CAP, l’escola o els serveis socials) va tancar o estava col·lapsat», assenyala la pediatra de l’Hospital Vall d’Hebron, Anna Fàbregas. Aquesta doctora fa cinc mesos que coordina la unitat EMMA, especialitzada en la detecció i recuperació d’abús sexual infantil a la ciutat de Barcelona.

Desbordades

El 2020 l’hospital va detectar 134 casos de maltractament infantil. «Ara mateix estem desbordades. A la unitat EMMA prevèiem una mitjana de 10 casos a la setmana i l’hem duplicat», indica la doctora. «Necessitem recursos i que la infància sigui a la primera plana de l’agenda política», assenyala Fàbregas. La doctora insisteix que és molt important que tots els professionals que atenen els menors puguin detectar conductes que poden amagar el maltractament infantil. Entre aquestes assenyala les autolesions, el consum de tòxics, crisis d’ansietat o malalties gastrointestinals.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

«És necessari que s’activin plans i programes específics perquè no estem trobant un augment de casos de maltractament infantil», assenyala Beatriz Barrera, portaveu de l’oenagé Vicky Bernadet. «És veritat que l’escola ha tornat, però no és la mateixa escola d’abans, no hi ha espais de confiança i escolta perquè els nens puguin verbalitzar aquestes situacions de violència. Tampoc hi ha extraescolars i la campanya que es va fer en el cas de la violència masclista no s’ha replicat per als menors», es queixa Barrera.

També Save The Children recrimina la falta de polítiques i estudis públics per arribar fins als abusos en la infància. «Estem vivint un còctel explosiu. Han augmentat les situacions de risc dels menors però no hi ha hagut cap campanya publicitària, cap reforç per denunciar-ho. Els dispositius no s’han adaptat a la situació», lamenta la responsable de Polítiques d’Infància de l’entitat, Emilie Rivas. Un estudi de l’entitat va revelar que el 12% dels pares havia pegat els seus fills durant el confinament. Però Rivas intueix que la xifra és encara més gran. «El càstig físic i corporal és una xacra massa arrelada en la nostra societat. Hi ha molta gent que creu que pegar o humiliar un nen és educar-lo. I no, és maltractament que només genera dolor físic però sobretot emocional», insisteix Rivas.