Transició energètica

Les claus de la nova llei del clima

  • El Congrés aprova la primera norma integral per aturar l’emergència mediambiental

  • La reducció d’emissions per al 2030 i la no comercialització de cotxes de combustió són algunes de les mesures incloses

Les claus de la nova llei del clima
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Sis anys després de l’Acord del clima de París, Espanya ja té la seva primera llei integral per lluitar contra el canvi climàtic. Abans, l’únic que hi havia eren normes parcials. Ara, com passa en la majoria de països europeus, existeix una llei global per combatre un dels principals desafiaments del planeta: una emergència climàtica produïda per l’activitat humana que pot tenir gravíssimes conseqüències. 

Notícies relacionades

Amb 22 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, Bildu, Ciutadans, PNB i Terol existeix), cinc en contra (Vox) i deu abstencions (PP i Més País), la llei de canvi climàtic i transició energètica ha sigut aprovada avui en la comissió de Transició Ecològica del Congrés dels Diputats i remesa al Senat per a la seva ratificació definitiva sense necessitat de tornar a la Cambra Baixa. La norma és «absolutament necessària» perquè sobre els seus articles «es donarà suport a la reconstrucció econòmica i social del nostre país en un context de crisi climàtica i de pandèmia global», segons ha remarcat la portaveu socialista, Eva Patricio Bueno.

La norma reconeix l’emergència climàtica i aposta per una economia més verda i descarbonitzada. En el seu articulat s’estableix que el 2040 es deixaran de fabricar cotxes de combustió i que el 2030 hi haurà una reducció del 23% en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990. Aquell mateix any, el 74% de l’electricitat es generarà amb fonts renovables (eòlica, solar...) i el percentatge arribarà al 100% el 2050, l’any de la neutralitat climàtica.

Els cotxes, elèctrics

Respecte als cotxes, i d’acord amb la norma europea de descarbonització, la llei del clima assenyala que els turismes i vehicles comercials lleugers i no destinats a usos comercials reduiran gradualment les seves emissions, de manera que al 2040 siguin de 0 emissions. Aquell any deixaran de comercialitzar-se cotxes de combustió. A més estableix obligacions per a punts de recàrrega tant en gasolineres com edificis.

No al ‘fracking’


El desplegament de les renovables haurà de ser compatible amb la conservació del patrimoni natural i amb la lluita contra el deteriorament demogràfic. La norma estableix també la prohibició de sondejos i prospeccions de combustibles fòssils. No es procedirà a la tramitació de qualsevol sol·licitud d’explotació d’hidrocarburs –a terra i mar– ni s’atorgaran permisos d’explotació de materials amb propietats radioactives (com l’urani). Tampoc s’autoritzaran activitats d’explotació d’hidrocarburs on sigui previst l’ús del ‘fracking’, activitat que consisteix a trencar la roca per extreure gas natural mitjançant la injecció d’aigua a pressió acompanyada de substàncies químiques.

Ciutats més verdes

El text manté l’obligació per al 2023 de crear zones de baixes emissions a les ciutats de més de 50.000 habitants, a fi de reduir la contaminació atmosfèrica i les emissions de diòxid de carboni i afavorir la mobilitat elèctrica i el transport públic. Així mateix, la norma impulsa la rehabilitació energètica dels edificis i vigila els impactes del canvi climàtic en la salut pública. Entorn de 44.600 persones més grans de 14 anys moren cada any a Espanya a causa de la contaminacióSón uns 19.100 morts menys dels provocats fins ara per la pandèmia, però la primera xifra es repeteix, inexorablement, cada any i representa el 10,7% de les defuncions totals a Espanya en majors de d’edat. El càlcul el va realitzar la Universitat de Harvard, en col·laboració amb la de Birmingham, la de Leicester i el College London, en una investigació que conclou que una de cada cinc morts al món està causada per la contaminació atmosfèrica provocada per l’ús de combustibles fòssils, com el carbó, la gasolina o el gasoil.


Al col·le i a casa

La llei obliga el Govern a incloure la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic en els ensenyaments que s’imparteix en escoles i instituts. També esmenta la importància de combatre l’emergència climàtica des de casa, començant per una dieta sostenible en la qual es prioritzin els aliments de temporada i proximitat (molts productes ecològics venen de tercers països, amb la despesa de combustible que comporta, i a més es venen als nostres supermercats plastificats).

Per viatjar, millor el tren

La llei insta a la creació d’un comitè d’experts científics en clima i transició energètica com a òrgan responsable d’avaluar i fer recomanacions en les dues qüestions. El text planteja, a més, compromisos clau de futur com una llei de mobilitat sostenible, una revisió del sistema energètic, la rehabilitació de vivendes perquè siguin més eficients, un impuls al ferrocarril com a transport per reduir emissions i una ordenació urbana (incloses les zones de costa) que tingui en compte la lluita contra el canvi climàtic.