DESCOBRIMENT ARQUEOLÒGIC

Trobada a Ceuta una moneda de coure del segle VII

Pertany a l’època bizantina, va ser encunyada entre els anys 602 i 610 i reprodueix la figura de l’emperador Focas

Trobada a Ceuta una moneda de coure del segle VII
2
Es llegeix en minuts

Una excavació a Ceuta ha permès descobrir i identificar una moneda de coure de l’època bizantina –la primera que es localitza a la ciutat– encunyada per l’emperador Focas entre el 602 i el 610, segons ha informat aquest dissabte el Govern ceutí. La troballa l’han portat a terme els arqueòlegs que estan processant i documentant els materials procedents de l’excavació feta l’estiu passat al Baluard de la Bandera, de les Muralles Reials.

Aquests experts han identificat una moneda bizantina de coure, un follis, encunyada per l’emperador Focas entre el 602 i el 610 de la nostra era, la primera moneda bizantina identificada a Ceuta fins al moment. Des que va culminar l’estiu passat l’última campanya d’excavacions arqueològiques en aquest baluard de les Muralles Reials, els arqueòlegs que hi van participar s’escarrassen en la neteja, documentació, classificació i estudi d’un ingent volum de materials arqueològics que es continuen classificant des d’aleshores.

Un mapa i una creu

Es tracta d’una petita moneda (el seu diàmetre amb prou feines supera els dos centímetres) i, com és habitual en aquestes peces, la conservació és deficient. Malgrat això, la doctora Moreno Pulido de la Universitat de Cadis, especialista en numismàtica antiga, ha portat a terme la lectura de les llegendes. A l’anvers de la moneda apareix una representació frontal de l’emperador, amb una corona adornada amb arracades i toga, a la mà dreta té un mapa i a l’esquerra una creu.

Notícies relacionades

Al voltant es pot llegir la llegenda ‘Dominus Noster Focas Perpetuus Augustus’ (El nostre senyor Focas Perpetu August). Al revers s’inclouen les lletres XX·XX que fan al·lusió al seu valor: 40 nummi. Fins al moment, les monedes d’aquest emperador a Occident (Mauretània Tingitana, Hispània, Gàl·lia i Britània), incloent tant les d’or com les de coure, amb prou feines arriben al mig centenar, moltes troballes causals que fan difícil la seva interpretació.

La seva distribució essencialment costanera o fluvial posa de manifest la implicació de Bizanci en el tràfic comercial marítim i fluvial. Per això, la troballa d’aquest follis a Ceuta, si bé no és estrany, té particular interès a l’haver sigut documentat en un context arqueològic. Els arqueòlegs han destacat que es coneixen poques dades de la biografia de l’emperador Focas abans d’arribar a la dignitat imperial ja que era un soldat, d’origen possiblement traci, que va desenvolupar una carrera militar d’èxit que li va permetre ser nomenat oficial. Aprofitant el malestar de l’exèrcit després de les campanyes a la vora del Danubi, va marxar sobre Constantinoble on va enderrocar l’emperador Maurici al 602. El seu mandat és relativament breu ja que també va ser destronat i executat l’any 610.

Temes:

Arqueologia