Òbit

Mor l’oncòleg Josep Baselga

  • Qui va ser director d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron entre 1996 i el 2010 ha mort als 61 anys

  • Fins ara era el director d’investigació i desenvolupament de l’àrea d’Oncologia de la farmacèutica AstraZeneca

5
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’oncòleg català Josep Baselga, que des del 2019 era el director mundial d’investigació i desenvolupament de l’àrea d’Oncologia de la farmacèutica britànica AstraZeneca, ha mort als 61 anys d’edat, segons han informat fonts del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), víctima de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, segons ha transcendit.

Nascut a Barcelona el 1959, Baselga va ser el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York entre el 2013 i el 2018, i el director del servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona entre 1996 i el 2010.

En un comunicat, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia ha transmès el seu condol a la família i amics de Baselga, que va ser un referent internacional en la recerca de tractaments contra el càncer de mama, i li ha agraït el seu llegat, que espera «continuar i millorar».

Les reaccions del món científic es van succeir tot just saber-se la mort a través de Twitter. Héctor Peinado, des del Centre Nacional del Càncer d’Espanya (CNIO), va qualificar la mort d’enorme pèrdua i li va agrair l’impuls als joves investigadors.

Als EUA

Llicenciat en Medicina, Baselga va iniciar la seva carrera professional fa trenta anys als Estats Units, va obtenir nombrosos reconeixements i va ser un referent internacional en la investigació de nous tractaments contra el càncer de mama i l’estudi de les estratègies per superar els mecanismes de resistència, informa Efe.

Després d’estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar la seva formació en Medicina Interna a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que va completar a l’Hospital Kings County de Brooklyn i posteriorment a l’àrea d’Oncologia del Memorial Sloan Kettering de Nova York.

Baselga va tornar a Espanya el 1996 com a professor titular de la UAB i coordinador i cap del servei d’Oncologia mèdica del Vall d’Hebron, on, sota la seva direcció, va crear un Departament d’Oncologia que va ser pioner i referent internacional a l’integrar l’assistència a pacients amb un programa d’investigació bàsica i clínica per traslladar als malalts de càncer, amb la rapidesa més gran possible, els avenços que es feien al laboratori, que s’ha reconegut des d’organismes i per metges després de la seva mort.

Per iniciativa seva, va crear el VHIO el 2006 i el va dirigir fins a marxar dels Estats Units, on el 2010 es va traslladar a Boston per dirigir la divisió d’oncologia, amb més de cent investigadors, de l’Hospital General de Massachusetts, tot i que ho compaginava mantenint l’activitat científica al Vall d’Hebron.

Entre el 2013 i el 2018 va assumir la direcció mèdica del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i des del 2019 era el director mundial de R+D de l’Àrea d’Oncologia de la farmacèutica britànica AstraZeneca.

També va ser membre de l’Associació Americana d’Investigació del Càncer (AACR) i fundador de la Fundació d’Estudis i Investigació Oncològica (FERO).

Segons ha destacat aquest diumenge el VHIO, Baselga va apostar des del començament pels fonaments biològics de les malalties, molts anys abans que es tingués coneixement dels avenços en la identificació del genoma humà.

De fet, aquest model per buscar l’excel·lència a la pràctica clínica dels equips multidisciplinaris assistencials i, alhora, promoure la investigació aplicada, va ser ràpidament disseminat i adquirit per altres hospitals espanyols i de la resta del món.

Per aquesta raó, va ser escollit president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) i després de l’Associació Americana d’Investigació de Càncer (AACR), promovent, a les dues societats, canvis fonamentals per afrontar els reptes de futur. La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) també n’ha lamentat la mort i ha destacat el seu impuls a les teràpies personalitzades i el seu compromís perquè els avenços en investigació arribessin al més aviat possible als pacients.

Premi Catalunya

El 2016, la Generalitat li va concedir, juntament amb els doctors Manel Esteller i Joan Massagué, el XXVIII Premi Internacional Catalunya per la seva «revolucionària tasca, especialment en la investigació oncològica, que contribueix significativament a l’avenç de la biomedicina en l’àmbit mundial».

Baselga, que va tenir funcions assessores amb Roche i Bristol-Myers Squibb, entre altres corporacions, va participar en ‘start-ups’ que van provar teràpies contra el càncer i va exercir un paper clau en el desenvolupament de fàrmacs que van revolucionar els tractaments contra el càncer de mama.

Segons va revelar el 2018 el diari ‘The New York Times’, Baselga no va divulgar milions de dòlars en pagaments de farmacèutiques en els últims anys ometent aquests llaços financers en dotzenes d’articles d’investigació que va publicar a prestigioses publicacions especialitzades. Baselga es va comprometre a corregir en 17 articles els seus informes de conflicte d’interessos, publicats a revistes especialitzades, com ‘The New England Journal of Medicine’ o ‘The Lancet’.

«Vaig passar la meva carrera cuidant pacients amb càncer i portant noves teràpies a la clínica amb l’objectiu d’estendre i salvar vides», va destacar llavors Baselga, que va admetre: «Tot i que he sigut inconsistent amb les revelacions i reconec aquest fet, això està molt lluny de comprometre les meves responsabilitats com a metge, científic i líder clínic».

Notícies relacionades

El doctor Josep Tabernero, actual director del VHIO i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha ressaltat aquest diumenge el «rigor» que va tenir Baselga a l’aplicar «l’esperit científic, la seva passió pel coneixement i la innovació», així com la seva capacitat de crear equips que tinguessin la mateixa capacitat de treball per lluitar contra el càncer.

«Gràcies a la seva visió i tenacitat per avançar en la medicina personalitzada en el tractament del càncer, va ser fonamental perquè molts medicaments hagin sigut introduïts a la pràctica clínica habitual, quan al principi les companyies farmacèutiques tenien dubtes de si continuar desenvolupant-los», ha destacat Tabernero.

Temes:

Josep Baselga