Ángel Hernández: «Continuarem batallant perquè les autonomies apliquin l’eutanàsia»

Ángel Hernández creu que la seva autoinculpació ha sigut «determinant» perquè la llei s’aprovi

Ángel Hernández es va convertir, voluntàriament, l’abril del 2019 en un dels activistes més importants a favor de l’eutanàsia. En concret, el dia 4 d’abril va ser detingut per ajudar a morir la seva companya durant 25 anys, María José Carrasco, que patia esclerosi múltiple en estat avançat i necessitava l’ajuda d’Ángel per a tot. Al contrari que altres familiars de malalts greus que els ajuden a morir, Ángel no es va ocultar i en un vídeo es pot veure com va subministrar la substància letal a María José. Així mateix, va gravar uns 30 vídeos per mostrar el sofriment i dolor que tenia la seva companya, un material gràfic i una acció, la d’autoinculpar-se, que Ángel considera «determinant» perquè la llei d’eutanàsia, després d’anys de tramitacions infructuoses, estigui a punt de tirar endavant.

I és que la detenció d’Ángel va captar l’atenció de tots els mitjans de comunicació, així com el seu periple judicial posterior, ja que, tot i que al vídeo s’aprecia que María José volia morir, ha sigut jutjat per violència de gènere. La fiscalia ha demanat sis mesos de presó per a ell, tot i que ha anunciat que si és condemnat, informarà a favor del seu indult. Tot i això, a Hernández li agradaria ser directament «absolt» o almenys que el seu cas fos jutjat per un tribunal ordinari. Però, com que el jutjat especialitzat ja ha obert judici oral, Ángel està meditant ara si es presentarà o no a la vista, tal com avança EL PERIÓDICO.

«Arriba tard»

Més enllà de la seva situació personal, Ángel manifesta que se sent «alleujat» davant la imminent regulació de l’ajuda a morir, tot i que recorda que «arriba tard» per a molts malalts. Segons la seva opinió, l’aprovació d’una llei és un «pas important», ja que té caràcter «orgànic» però ara toca estar vigilants perquè el PP, amb l’ajuda de Vox, no la «bloquegi». «No podem permetre que ho impedeixin i que hi hagi pacients que s’hagin d’exiliar d’una comunitat a l’altra per rebre l’ajuda a morir», avisa, abans de recordar que el PP posa en autonomies com la de Madrid pedres al camí de la ‘llei Celaá’ i bloqueja la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

«Continuarem batallant, la batalla no ha acabat», perquè, segons la seva opinió, molts «poders fàctics» no volen que s’implanti la prestació en el Sistema Nacional de Salut i es despenalitzi en el Codi Penal. 

«Si no puc viure amb dignitat, exigiré l’eutanàsia»

Jesús Blasco té 88 anys, viu a Barcelona i en fa tres li van diagnosticar un càncer de coll que li estava donant guerra de feia mesos però que cap metge va saber veure fins que el van haver d’operar d’urgència. La malaltia li ha provocat «viure a la porta de l’infern» i plantejar-se en moltes ocasions el suïcidi, ja que l’eutanàsia és il·legal a Espanya fins que, el juny vinent, entri en vigor la llei que s’aprovarà demà.

De fet, el Jesús ni tan sols volia operar-se per viure després «poc i malament», però els seus mals de coll es van anar fent insuportables, fins al punt que el seu otorrinolaringòleg el «va convèncer que podria viure uns anys amb certa dignitat» i va decidir passar pel quiròfan. Tot i això, pateix de per vida una traqueotomia que li impedeix parlar amb normalitat.

A més, li van haver de col·locar una sonda a través de la qual va haver d’alimentar-se cinc mesos, una cosa que el Jesús portava molt malament. De fet, quan va saber que patia un càncer que podria ser tan limitant, Jesús va contactar amb Dret a Morir Dignament, associació que lluita des del 1984 lluitant per l’eutanàsia i que li va confirmar que no hi havia cap possibilitat que algú l’ajudés a morir tret que ell se suïcidés «a sac», tirant-se «a les vies del tren o coses similars, una cosa que no agrada a ningú».

El dret

I, tot i que la sonda anava a ser una solució temporal, la situació es va fer permanent, a la qual cosa el Jesús es va negar: «Viure sense menjar no és vida». Així, pel seu compte i risc i sense permís mèdic, va començar a tastar aliments, «amb certa prudència», una cosa que continua fent en l’actualitat, si bé «amb alguna dificultat».

Això fa que, en aquests moments, ja que disfruta de «petites coses» com ara fer passejos i menjar per si sol, no es plantegi recórrer al suïcidi assistit, però avisa que si en un futur immediat no pot «viure amb dignitat», exigirà «el dret a l’eutanàsia».

La justícia

Notícies relacionades

La llei de l’eutanàsia, en set claus

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Jesús ja era una persona convençuda de la necessitat de regular l’ajuda a morir a Espanya abans de tenir una malaltia tan limitant, però ara que la llei està a punt de veure la llum té encara més clares les seves conviccions: «Jo no tinc problema a marxar quan jo consideri i com que no tinc Déu, ni falta que em fa, vull ser amo de la meva vida i que no m’obliguin a viure en contra de la meva voluntat».

A més, considera que la llei d’eutanàsia és de «tal justícia», que el que el «sorprèn» és que «no s’hagi aprovat abans». I recorda la hipocresia d’una societat en què «qui té diners» pot comprar clandestinament una pistola o el medicament que s’administra en altres països i provoca la mort i acabar amb la seva vida, o viatjar a algun dels països on la prestació està regulada.