El problema de la vivenda

L’ONU intervé per paralitzar els desnonaments a Barcelona

  • Una família de Sant Andreu amb dos menors a càrrec aconsegueix suspendre un desnonament per haver-se acabat el contracte de lloguer

  • Les Nacions Unides també intervé en un cas d’un veí del Gòtic de 84 anys en què el jutge ha acceptat suspendre el desnonament

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Li tremolen les mans i les cames. A estones deixa de parlar per centrar-se a fer respiracions. «És que no puc seguir, l’angoixa m’està ofegant», afirma Lynda Seghali, una veïna de Sant Andreu (Barcelona) que juntament seu marit i els seus dos fills afronta un desnonament al pis on fa 11 anys que viuen. Ni el certificat de vulnerabilitat emès pels serveis socials ni el certificat de salut del pare, que acaba de patir un ictus, ni un comunicat de les Nacions Unides han evitat que la comitiva judicial es presentés aquest dimarts per evitar el desallotjament d’aquesta família originària d’Algèria. Finalment el desnonament s’ha prorrogat. «A la pròxima no anirem tan de bones», va afirmar l’advocat de l’empresa propietària del pis.

Hidrus Consultoria Integral De Ingenieria Sistemas y Servicios. Aquesta és la companyia que l’agost del 2019 va comprar el pis on viuen la Lynda, l’Abdelmalek i els seus dos fills de 9 i 13 anys. Abans, i des de feia 11 anys, la família pagava un lloguer de 550 euros a la propietària de la vivenda. «La dona va morir i la família va vendre el pis a aquesta empresa. Perquè vegis el que els preocupem, mai han entrat a veure el pis. I ens van reconèixer que els interessava més tenir el pis buit que amb nosaltres dins», afirma el pare.

El febrer del 2020 el contracte de lloguer de la família va vèncer. Els nous propietaris de la vivenda els van oferir renovar el contracte per poc menys d’un any. A canvi, els van pujar la quota a 750 euros. La família es va negar a pagar una quantitat així. «Si hem de pagar això els meus fills no mengen», diu l’Abdel. Ell es va quedar a l’atur a principis del 2020. Treballava al sistema de residus d’una empresa subcontractada d’uns grans magatzems, però van acomiadar tota la plantilla. La mare tampoc té feina. De fet, la família sobreviu amb la prestació de 728 euros de l’atur del pare. «Ara el tema està impossible», afirma l’Abdel.

«El jutge diu que no som vulnerables i igualment ha volgut fer el desnonament», es queixa la mare. Diumenge a la nit, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides es va pronunciar de forma molt explícita. Van exigir que se suspengués el desnonament fins que la família no tingués accés a una «vivenda alternativa i adequada a les seves necessitats». La comitiva judicial s’hi ha presentat igualment, a petició del jutge. La propietat també ho ha fet.

Notícies relacionades

Aquest no és l’únic desnonament en el que s’ha personat l’ONU. També Alejandro Jorge, un veí de 84 anys del barri Gòtic de Barcelona, compta amb aquest recolzament, segons va avançar dilluns Betevé. El seu error va ser trigar més de 15 dies a subrogar el lloguer de renda antiga que tenia la seva dona quan ella va morir. Pagaven 150 euros de lloguer. Els propietaris del pis ja han intentat desnonar-lo en més de tres ocasions i ara planegen fer-ho sense data concreta i amb el recolzament dels Mossos. Aquest dimarts, el jutge va acceptar el document del jutge i va suspendre el desallotjament.

En canvi, a Sant Andreu, la mare continuava tremolant des del balcó mentre una treballadora dels serveis socials de Barcelona, la propietat i el pare, avalat pel sindicat de vivenda de Sant Andreu, miraven d’arribar a un acord. «La família està disposada a pagar però no pot assumir aquesta quantitat. L’ideal seria firmar un lloguer de 550 euros i que poguessin tenir ajudes municipals per pagar-lo», deia l’Anna, una de les activistes del barri. La propietat no va voler negociar. «Ja els hem donat sis mesos perquè trobin un altre lloc», deia l’advocat. Els activistes van dir que la comitiva judicial va demanar a la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra que vingués a expulsar la família per la força, però no hi havia agents disponibles.