altres fernandos Simón

Jérôme Salomón, anomenat l’Enterrador de França

2
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

No té cap atractiu ni carisma particular. Els seus dits entrecreuats, el seu cap rapat, la seva cara rodona, el seu discret to de veu i el seu aplom constitueixen els principals trets de Jérôme Salomon, director general de Salut i portaveu oficial de la pandèmia de coronavirus a França. El seu rol d’emissari de males notícies es compara amb la tasca de l’antic fiscal antiterrorista, encarregat d’informar els francesos dels detalls de cada nou atac, valent-li el sobrenom de «François Molin de la Covid-19».     

Durant mesos, a les 19.30 hores, Salomon i la seva petita pantalla plena de gràfics, mapes i xifres interrompien la programació dels principals canals d’informació amb els últims detalls sobre l’evolució de la crisi sanitària: l’avenç de la corba de contagis, la tensió hospitalària, el nombre de morts... Davant una missió desagradable com aquesta, els ministres macronistes l’haurien batejat amb el macabre malnom de l’«enterramorts».enterramorts.  

Doctorat en epidemiologia i diplomat en malalties infeccioses i tropicals, així com en salut pública, Salomon també coneix els racons de la política francesa. Durant més de dues dècades es va fer amb les files del Partit Socialista (PS), convertint-se el 2013 en assessor de seguretat sanitària de la llavors ministra de sanitat Marisol Touraine. El 2016, l’epidemiòleg va abandonar els socialistes per unir-se a l’aventura d’Emmanuel Macron i aportar el seu gra de sorra a la redacció del programa de sanitat de l’ara president de la República.  

Responsabilitats

El seu recolzament va ser retribuït. Dos anys més tard, Jérôme Salomon va ser nomenat director general de Salut. «Mantenir i millorar l’estat de salut dels ciutadans», «garantir la qualitat, la seguretat i la igualtat d’accés al sistema sanitari» i «protegir la població de les amenaces sanitàries», van passar a ser les seves principals responsabilitats.  

Notícies relacionades

No obstant, l’epidemiòleg hauria fallat a l’última de totes elles: segons una investigació realitzada per una comissió especial del Senat, Jérôme Salomon es trobaria en l’origen de la penúria de les mascaretes, el gran fiasco governamental durant els primers mesos de l’epidèmia a França. El 2018, l’epidemiòleg hauria sigut informat de la necessitat de renovar els estocs de mascaretes quirúrgiques. L’Agència Nacional de Salut Pública recomanava conformar una reserva de mil milions de mascaretes, però Jérôme Salomon va decidir encarregar-ne únicament 50 milions. Per acabar-ho d’adobar, els senadors l’acusen d’haver pressionat l’agència sanitària per «fer desaparèixer del seu informe la dimensió de l’estoc [recomanat]» i justificar així la reduïda adquisició del material sanitari.   

Malgrat la polèmica i la degradació de la seva credibilitat, l’epidemiòleg es manté estoic, serè en el seu càrrec de director general de Salut. «És un home tranquil i sòlid [...] en qualsevol circumstància», resumeix amb encert un dels seus familiars al setmanari ‘L’Obs’.