La jutge del cas Alcàsser ordena buscar l’home amb qui va contactar Anglés durant la seva fuga

  • El presumpte assassí de les tres joves va parlar amb algú que va trucar al barco ‘City of Plymouth’ identificant-se com un treballador d’una agència de transports, però que possiblement era un periodista de Lisboa

Es llegeix en minuts

La jutge d’instrucció del cas Alcàsser ha ordenat a la la policia que busqui un suposat treballador d’una agència de transports que, segons dos mariners, va parlar per telèfon amb Antonio Anglés el març de 1993, quan fugia de la justícia a bord del barco ‘City of Plymouth’, amb rumb a Irlanda. L’existència d’aquesta trucada està constatada des de l’abril de 1993, quan dos dels mariners van declarar a la Policia Nacional espanyola que, mentre era a bord, Anglés havia rebut la trucada d’un periodista d’una ràdio de Lisboa, que, possiblement, va dir pertànyer a una agència de transport quan va trucar al barco per aconseguir poder parlar amb el presumpte assassí de les nenes.

La premsa lisboeta va tenir coneixement de la presència del conegut per ells com «el matador espanyol» fins i tot abans que la Guàrdia Civil, ja que el toxicòman que li va donar empara i el va ajudar a pujar al barco com a polissó a canvi de diners, Carlos Joaquim Carvalho Gonzales (mort fa anys), va anar a la policia portuguesa –i aquesta en va informar– quan Anglés va pujar al vaixell, el 18 de març, per evitar ser detingut per aquest motiu, ja que va argumentar que desconeixia de qui es tractava. Després confessaria que l’havia reconegut el dia abans, 17 de març, quan tots dos veien junts la tele i va sortir la seva cara com l’home buscat a Espanya per l’assassinat de les tres nenes d’Alcàsser. En aquell moment, la policia de Lisboa va esgrimir que no l’havien pogut arrestar tot i que l’haguessin vist perquè no hi havia cap ordre internacional contra ell, una cosa incerta, ja que el jutjat d’Alzira l’havia emès el dia 12 de març, sis dies abans del seu embarcament al ‘City of Plymouth’, avui destruït.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, ha ordenat també la unió a la causa judicial d’una fotografia exhibida per la policia a un mariner de l’esmentat barco mercant i l’interrogatori com a testimoni del mariner i el d’uns altres dos membres de la tripulació, igualment en qualitat de testimonis. Es tracta de les fotos més recents que hi havia en aquell moment d’Antonio Anglés, que es va fer ell mateix el 29 de gener al matí, en un fotomaton de l’estació del Nord de València, després d’haver-se tallat i tintat els cabells en una perruqueria de la Gran Via Ferran el Catòlic i just abans d’agafar un rodalies fins a Riba-roja, en plena fugida perquè dos dies abans havien aparegut els cossos de les nenes.

Aquesta decisió es produeix després que la secció tercera de l’Audiència de València hagi acceptat un recurs de l’acusació popular en aquest cas, exercida per l’Associació Clara Campoamor, sol·licitant les esmentades proves. La jutge d’Alzira les havia denegat en primera instància al creure que no aportaran dades útils per a la hipotètica localització del fugitiu, del que ni tan sols se sap si és viu o mort, i perquè part d’aquestes diligències ja es van practicar la primavera de 1993, després de l’aparició dels tres cossos de les víctimes a la fossa de La Romana, el 27 de gener d’aquell any.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) han informat de la resolució, però han apuntat que les diligències no suposen reactivar la investigació, que mai s’ha tancat. De fet, el llavors titular del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira va obrir una peça separada l’abril de 1993, una vegada que la Guàrdia Civil va constatar que havia trencat el setge a València i havia fugit del territori nacional. Gràcies a aquesta peça separada i a les diligències policials que s’han anat fent al llarg d’aquests 28 anys de recerca activa, el cas no ha prescrit, ja que el termini sempre corre a partir de l’última diligència judicial activa.

La trucada del periodista lisboeta

La instructora va emetre fa un any una ordre europea d’investigació per sol·licitar la col·laboració de les autoritats del Regne Unit sobre la fugida amb barco d’Anglés. El jutjat havia rebut un informe del grup de Fugitius de la Comissaria General de la Policia Judicial on se sol·licitaven nous interrogatoris a testimonis, concretament a membres de la tripulació del barco des del qual suposadament va fugir Anglés, a partir del reportatge del programa de La Sexta ‘Equipo de investigación’ en què el capità admetia per primera vegada de manera oberta una obvietat: que un dels mariners havia ajudat Anglés a pujar al barco i després, a fugir fins i tot dues vegades. El capità, avui jubilat, va deixar entreoberta aquesta possibilitat, però, ni el 1993, ni davant els periodistes del programa, va revelar qui era el mariner. Ni tan sols de qui va poder tenir sospites en aquell moment.

El cas Alcàsser

De les declaracions del mariner i el capità es va deduir que Anglés va mantenir una conversa telefònica amb un treballador d’una companyia de transports des del mateix barco, mentre que a les seves declaracions davant la policia el 1993 van dir que «un periodista va trucar el polissó» i que la conversa va durar «uns quants minuts». No van saber explicar el contingut de la trucada, ja que Anglés només parlava castellà i ells, anglès, per la qual cosa no van entendre el sentit de la conversa, que va revelar per primera vegada Levante-EMV el 1997.

A més, pel que sembla, un membre de la tripulació l’hauria arribat a fotografiar, segons diu ara.

L’acció popular va demanar a la jutge la localització de la fotografia i la identificació del suposat treballador de la companyia de transports, diligències que la magistrada va rebutjar i que la secció tercera de l’Audiència Provincial ha considerat oportunes, a petició de l’Associació Clara Campoamor.

«Finalitat útil i permanent per a la localització del fugitiu»

Els magistrats de l’Audiència entenen, en una interlocutòria a què ha tingut accés Levante-EMV, que aquestes diligències «tenen una finalitat útil i pertinent per a la continuació del procediment (la localització de l’investigat) i resulten proporcionades a l’evident gravetat dels fets delictius objecte d’investigació».

Et pot interesar

«Confirmar que l’investigat era el polissó descobert al barco pot permetre establir una nova base des de la qual continuar les indagacions per determinar el seu ulterior itinerari i, en el seu cas, el seu actual parador», afegeix l’Audiència. L’informe aportat pel grup central d’Homicidis de la Policia Nacional el 1993 ja donava per segur que el polissó era Antonio Anglés, d’acord amb les declaracions dels testimonis, de la identitat que feia servir (la del toxicòman de Trafaria, petita localitat davant Lisboa, que li va donar empara durant més d’una setmana, li va vendre la seva documentació i va gestionar amb amics seus, treballadors del port, que pogués pujar al ‘City of Plymouth’) i les seves reaccions, comportament i expressions durant el temps que van compartir amb ell a bord del vaixell.

Després de rebre la interlocutòria de l’Audiència, l’esmentat jutjat d’Alzira ja ha acordat la pràctica de les noves diligències.