El Consell d’Europa retreu a Espanya falta d’avenços en la lluita antiracista

La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI, per les seves sigles en anglès) del Consell d’Europa ha retret aquest dimarts a Espanya la falta d’avenços en la lluita contra el racisme i l’ha centrat en dos temes: l’abandonament escolar d’infants gitanos i la creació d’un organisme que promogui la igualtat. Fa gairebé tres anys, l’ECRI va formular unes recomanacions per actuar en aquests àmbits i, ara, un informe de progrés constata que «no s’han aplicat les recomanacions».

Així, a l’anterior informe –del 2018– es va demanar crear «amb urgència» un organisme «fort i independent» que promocioni la igualtat i la lluita contra el racisme i la intolerància. Es va oferir com a alternativa garantir que el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial i Ètnica (CERD) fos independent de l’Executiu, amb pressupost i infraestructura dignes, possibilitat de rebre queixes i ajudar les víctimes.

Notícies relacionades

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

Les autoritats espanyoles han informat a l’ECRI que elaboren un projecte de llei d’igualtat de tracte i contra tota forma de discriminació, «com a base per a la creació d’un organisme independent d’igualtat amb prou recursos humans i pressupostaris». Els interlocutors espanyols de l’organisme del Consell d’Europa lamenten que els treballs quedessin interromputs per les dues consultes electorals del 2019 i fins que es va formar un nou govern el gener del 2020. L’ECRI és conscient que l’acord del Govern de coalició va incloure aquesta llei, però lamenta «que no hi hagi un calendari per a la seva preparació i adopció» i que el CERD «no ha millorat la seva situació». Afegeix l’informe que els recursos humans i pressupostaris del CERD «no han sigut reforçats» des de la publicació de l’últim informe.

Així mateix, el text del 2018 va destacar que «és necessària una inversió substancial en educació per assegurar que els infants gitanos i els procedents de fora de la UE completin la seva educació obligatòria» i «evitar una nova generació de nens de minories excloses». Ara conclou que «no s’han adoptat noves mesures concretes per garantir l’augment de nens romanís que completen l’escolaritat obligatòria» i assenyala que «no hi ha dades estadístiques que indiquin un augment en aquesta proporció». La comissió de l’organització paneuropea sí que veu «amb satisfacció l’execució d’alguns projectes» que proporcionen recolzament educatiu a la comunitat gitana en algunes comunitats autònomes.