Treballadors essencials
Netejadores i zeladors, mans imprescindibles en primera línia: «Estem esgotats i emprenyats»
Aquesta imatge dels professionals enfundats en equips de protecció individual, mobilitzant els pacients en estat greu per donar-los la volta, per millorar la seva capacitat respiratòria de cap per avall o per possibilitar que es puguin rentar al matí, visibilitza la importància del treball en equip. En la lluita diària contra la Covid als hospitals, no hi ha un únic col·lectiu implicat. La pandèmia seria inabordable des d’una sola categoria professional. A l’encomiable dedicació dels metges, infermeres o tècniques en cures auxiliars s’hi suma la contribució imprescindible de treballadors de la sanitat com les netejadores o els zeladors. Sense ells, l’engranatge tampoc funcionaria. També ells són primera línia des de fa gairebé un any.
Adrián García, d’Orense de 38 anys, és zelador. El servei en el qual atresora més experiència és als quiròfans, però amb la pandèmia ha treballat també en àrees Covid, tant en planta com a les ucis i reanimació. «Nosaltres també estem en primera línia, toquem cinc o sis pacients per zelador a crítics, i pots estar tres hores o més amb l’EPI, suant com un pollastre. És una feina en equip», assegura. «Aquesta situació sanitària sembla una muntanya russa, baixem, pugem i tornem a baixar; tant de bo que no hi hagi una quarta onada però em temo que sí. Crec que amb la vacuna ens confiem i ens relaxem. La situació és difícil perquè salut i economia són a la balança. Hi ha irresponsables que seguiran sent-ho i per la seva culpa paga per exemple l’hostaleria. Hi ha gent que hauria de ser més empàtica i adonar-se de les conseqüències per a la salut i per als negocis de les seves conductes».
Adrián García posa en relleu el paper de la seva professió, «un ofici humanitari», i recorda que durant diversos mesos d’aquesta pandèmia «no vam estar considerats com a grup de risc davant la Covid. Era sagnant, perquè treballem en contacte directe amb els pacients i també som els que baixem els morts».
«No sé si resistiria una quarta onada»
La majoria de professionals de la neteja són dones. A l’hospital públic d’Ourense treballen unes dues-centes persones dedicades a aquesta tasca. Extremen les tasques de desinfecció de quiròfans, urgències, habitacions, ucis i reanimació i les superfícies de contacte. Pilar González, de 58 anys, té més de dues dècades d’experiència. Des de l’inici de la pandèmia, el mes de març passat, fa la neteja a les àrees de crítics. «Només demano a la gent que, sisplau, sigui assenyada. Això no és una broma. Estem esgotats i no donem per a més. Com arribi una quarta onada he de plantejar-me què fer, perquè no sé si resistiria. I no és per la feina, sinó que estem psicològicament cremats, enfadats, dolguts, irascibles. Hi ha un emprenyament entre el personal per veure que treballem al mil per mil des de fa molts mesos, mentre molta gent passa de tot», confessa. «I nosaltres no hem abaixat la guàrdia». En 24 hores a les àrees de crítics treballen prop d’una vintena de netejadores, en torns de set hores, en què n’hi pot haver sis amb l’EPI. La marca de les mascaretes i el vestit de protecció és visible a la pell al finalitzar la jornada, com il·lustren les fotos de Brais Lorenzo.
Després de l’explosió de contagis i d’hospitalitzacions per les interaccions de Nadal i els contactes durant i després d’aquestes dates, la xifra d’ingressos a l’hospital públic de la ciutat era ahir de 128 persones ingressades en planta i 20 més en cures intensives, a prop del pic de la pandèmia. «Aquesta tercera onada és pitjor que la primera, és brutal», remarca la Pilar amb l’experiència d’aquests 11 mesos de crisi sanitària. «Des de setembre no ha deixat de pujar. La meva impressió és que hi ha més ingressos i més morts, i que les estades dels pacients són més breus. Jo no veig la llum al final del túnel», assenyala.
Notícies relacionadesLa Pilar presideix el comitè d’empresa i transmet una reclamació del seu col·lectiu a l’Administració. Per escassetat de material, des de divendres han de fer servir galledes més petites per als rebutjos, cosa que obliga a haver de recollir més recipients dels boxs i fins i tot mantenir-s’hi més temps. Tot el material d’un sol ús es crema després. «Amb les grans en teníem una a un costat del pacient i una altra a l’altre, però amb les petites en necessitem un mínim de sis, perquè es genera molt residu i de vegades no hi cap el material. En comptes de retirar-ne dues en traiem 10 de cada box. Suposa el doble o el triple d’esforç. Si en un determinat lloc no n’assorteixen prou, que en demanin a una altra empresa».
Recullen residus, renoven les bosses de les galledes, freguen les taques, netegen també les parets i el sostre, actuen al llit –des del matalàs a les rodes– amb desinfectant, amb una màquina polvoritzadora. Cada box, una mitja hora. Repassen portes, vidres, poms. «Tot, tot, tot», emfatitza. Les treballadores de neteja en la sanitat reclamen que la Covid sigui considerada una malaltia professional, atès el grau d’exposició a què s’enfronten. «Lluitarem perquè se’ns reconegui, i de fet hi ha professionals sanitaris, com anestesistes o infermeres, que ens diuen que serien els primers a recolzar-ho. En la primera onada vam tenir tres o quatre positius però en aquesta més», manifesta la Pilar. Amb una màquina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
