Parla una sexòloga

¿Practicar sexe justifica saltar-se el tancament perimetral?

4
Es llegeix en minuts

«Ja he fet la volta al Tinder un munt de vegades». Aquest és un dels laments que més escolta en aquests mesos de pandèmia la sexòloga i col·laboradora de Faro de Vigo, Emma Placer. I és que el carinyo carnal, o més aviat, l’absència, si no la més gran, és una de les grans demandes des que la Covid va arribar a les nostres vides, fa ja gairebé un any. Aquest cap de setmana passat, la Policia Local d’Alacant impedia el pas a aquesta ciutat d’un home que viatjava des de Múrcia per tenir sexe amb la seva parella. L’infractor, que finalment seria multat, va al·legar que les necessitats bàsiques estan permeses, va mostrar un retall de premsa sobre això, i va afirmar que portava un mes sense veure la seva nòvia i que havia viatjat des de Múrcia per fer l’amor amb ella.

I és que, pel que sembla, entre les excuses, tant reals com encobertes, per saltar-se les restriccions en temps de coronavirus, la de practicar sexe s’emporta la palma. Fins i tot alguns dels més responsables amb les mesures Covid semblen estar disposats a arriscar-se amb tal de tenir relacions i alleujar aquesta frustració que pot provocar la falta de contacte físic. La gran pregunta és: ¿El sexe hauria d’estar considerat una necessitat bàsica? Emma Placer respon a la qüestió amb una altra pregunta: «¿Es pot sobreviure sense sexe? Evidentment, sí».

Segons les teories humanistes, i en concret la que mostra la Piràmide de Maslow, que jerarquitza les necessitats humanes, ubicant les més bàsiques a la part inferior, i els desitjos més elevats en la part superior, el sexe apareix a dos esglaons d’aquesta gràfica.

El psicòleg americà que dona nom a aquesta teoria situa les relacions sexuals en la base de la piràmide, compartint categoria amb les necessitats fisiològiques de menjar, respirar o dormir, i també en el tercer, en aquest cas al mateix nivell que l’amistat i l’afecte.

La necessitat fisiològica

La sexòloga ens ho aclareix: «Quan Maslow parla de sexe com a necessitat fisiològica, es refereix a la que té l’espècie de reproduir-se, com una cosa imprescindible per a la supervivència de la humanitat. Per això el diferencia de la intimitat sexual, en un escalafó piramidal més allunyat, i entès en un context de l’afecte i amor, en un pla psicològic. Així que fisiològicament les persones no necessitem el sexe per sobreviure, i per tant no és una necessitat bàsica».

Apunta Emma Placer el cas dels asexuats com a exemple d’«aquestes persones que no tenen necessitat de practicar sexe. Són humans sense ningun trastorn; és una orientació més, com l’homosexualitat».

«Molts no aguanten i m’expliquen que se salten les restricccions»

Reconeix Emma que han augmentat molt els pacients que arriben a la seva consulta frustrats per no poder mantenir relacions sexuals. «Són sobretot persones que abans de la pandèmia ja estaven a la recerca de parella i que sortien de nit. Ara es veuen limitats, amb les restriccions, i això els genera molta frustració». Segons la sexòloga, molts li confessen –a nivell més personal– que queden amb desconeguts per alleujar aquest desig, «i és curiós, perquè els preocupa més contagiar-se de coronavirus amb aquesta persona, que, per exemple, contraure una ETS», comenta.

Referent a això, en les recents restriccions dictades per a Galícia, la Xunta deixava una escletxa a què podrien acollir-se molts desconeguts que volguessin intimar. I és que es permeten les trobades de parelles de nòvios o matrimonis que no habitin sota el mateix sostre, sempre que resideixin en el mateix municipi. I com que no es pot demostrar si entre aquestes dues persones hi ha un vincle emocional, s’està deixant certa via lliure.

Els solters holandesos i el sexe

Notícies relacionades

Més enllà van anar els Països Baixos el maig de l’any passat, en ple confinament mundial. El Ministeri de Sanitat holandès va proposar als qui no tinguessin parella buscar un company sexual per passar el confinament. «Té sentit que, com a solter, també desitgi tenir contacte físic...», explicava la guia ‘Coronavirus i sexualitat’ publicada a la pàgina de l’Institut Nacional de Salut i Medi Ambient dels Països Baixos.

La recomanació d’Emma Placer per aprofitar aquesta solitud sense possibilitat de mantenir relacions sexuals va més enfocada a alimentar l’autoestima personal. «Cal pensar que tenir parella no ens farà més feliç. La parella està per sumar, no per completar la persona. No és necessari buscar la teva parella ideal». En aquest sentit, la sexòloga aconsella els seus pacients que «ja que la vida ens ha posat en aquest compromís, aprofitarem aquest temps per posar-nos en relleu nosaltres mateixos, a estimar-nos, i quan puguem sortir i socialitzar, disfrutarem de relacions més saludables». Aquest és un dels processos que transmet als pacients que acudeixen a la seva consulta i que, assegura, «està tenint molt bons resultats».