El TSJC descarta l’agressió sexual en la violació de ‘La manada’ de Manresa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna per un delicte d’abusos a cinc homes que van violar per torns una menor en una antiga fàbrica de Manresa el 2016 durant un ‘botellon’, a l’entendre que no està provada la «intimidació ambiental» que permetria qualificar-ho d’agressió sexual. En la sentència, que compta amb el vot particular d’un dels tres magistrats, la sala desestima els recursos de la fiscalia i l’acusació particular, que demanaven condemnar per agressió sexual els processats. La resolució només accepta augmentar de 12.000 a 60.000 euros la indemnització per a la víctima, tenint en compte la «gravetat de l’atac a la indemnitat sexual que va patir», que en la primera sentència es qualifica d’«extremadament intens i especialment denigrant».

L’alt tribunal català, que desestima també els recursos de les defenses, ha confirmat les penes d’entre 10 i 12 anys de presó que l’Audiència de Barcelona va imposar a cinc dels acusats per la violació de la menor, mentre absolia un altre dels processats i un setè que es va masturbar mentre presenciava l’atac, sense mirar d’impedir-ho. Dos dels condemnats van fugir de la justícia després de la condemna, per la qual cosa actualment estan en recerca i captura.

El TSJC ha rebutjat, tal com demanava la fiscalia, augmentar la condemna a agressió sexual i al·leguen que la sentència de l’Audiència de Barcelona descarta «expressament» que la violació ocorregués en un context d’intimidació ambiental, alhora que recorda que en segona instància no es pot entrar a valorar els fets provats que el tribunal que va jutjar va donar per bons.

Sota els efectes de substància tòxiques

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Els magistrats sostenen en aquesta nova resolució que no ofereix «cap dubte» que el tribunal que va jutjar el cas va considerar que «l’única circumstància que va determinar l’anul·lació de la voluntat» de la víctima és que es trobava sota els efectes de substàncies tòxiques, més enllà que tenia 14 anys, «que converteix un eventual consentiment en irrellevant». També es desestima la petició de la fiscalia d’elevar les penes per a tres acusats per l’actuació conjunta de tots els processats, perquè, tot i que alguna de les violacions que va patir la menor van ocórrer en presència d’altres homes, no es pot concretar qui eren sense entrar a valorar les proves exposades al seu dia en el judici.

En el seu vot particular, el magistrat Carlos Mir discrepa de l’opinió de la resta del tribunal –les jutges Roser Bach i María Jesús Manzano– al concloure que els fets que la sentència declara provats sí que permeten condemnar per agressió sexual. Aquest magistrat es remet a la sentència del Tribunal Suprem sobre la violació de ‘La manada’ dels Sanfermines i assenyala que el delicte d’agressió sexual no requereix que l’acció «sigui irresistible, invencible o de gravetat inusitada, ni tampoc requereix heroïcitats per part de la víctima, n’hi ha prou que sigui suficient i eficaç en l’ocasió concreta per aconseguir l’objectiu proposat, paralitzant o inhibint la voluntat»