«Avui m’ha tocat la loteria»

«M’han salvat la vida. Això ha sigut com tocar el cel amb les mans. La millor loteria», somriu Ignacio Delnotaro, un veí de 72 anys de Nou Barris (Barcelona) i un dels primers a estrenar la vivenda social de la Casa Bloc, reformada i gestionada per la fundació Hàbitat 3. Des del 2017 acumulava impagaments en el lloguer del seu pis, de 700 euros, i feia dos anys que esperava un pis d’emergència social. La trucada d’Hàbitat 3 el va salvar del desnonament, previst per al 13 de gener. «Si no m’haguessin donat aquesta oportunitat, seria al carrer».

Delnotaro es considera un afortunat, tot i que no hauria de ser així. «¿La vivenda és un dret?», es pregunta mentre sosté amb la mà el respirador d’aire congelat que el manté amb vida. Aquest uruguaià les ha vist de tots colors. Nascut el 1948, va créixer i va treballar com a policia durant la dictadura militar del país llatinoamericà. Després, va viatjar per tot el món: Brasil, Estats Units, Argentina... Fins que farà 13 anys va arribar a Barcelona. En part, diu, va ser la seva afició pel futbol el que el va portar aquí.

Malaltia pulmonar

A Barcelona va obrir dos negocis. El primer es deia Bar La Parada, a sota del seu pis. «Davant hi havia una parada del bus i jo obria a les cinc menys cinc del matí perquè el primer conductor pogués fer el cafè», explica. L’altre, un taller de tapisseria a Els Encants. «La meva dona i jo treballàvem les 24 hores del dia», recorda. Va poder anar pagant les costes del lloguer dels locals i de casa seva fins que una malaltia pulmonar li va canviar la vida per complet.

«Vaig haver de deixar de treballar perquè m’ofegava», explica. La malaltia que va contraure era respiratòria, però assumeix que la causa neix de tants anys fumant tabac i bevent alcohol. Va triar la vida, i ho va deixar tot. Però els ajuts socials no van ser suficients. Ell percep 450 euros per una invalidesa del 70%, i la seva dona té una paga de 208 euros mensuals com a jubilada. «No teníem per pagar el lloguer, ni els subministraments, ni res de res», recorda. «Ens va costar molt deixar de plorar quan anàvem al banc d’aliments», afegeix.

Ignacio Delnotaro i la seva dona han estat dos anys en llista d’espera esperant una vivenda social d’emergència. «I em sento afortunat, perquè sé que hi ha gent que tarda molt més», afegeix. La Sara (nom fictici) n’és un exemple. Aquesta dona va haver de sortir de casa seva el 2017 perquè era víctima de maltractament masclista. Ahir accedia a viure al seu primer pis social, que és provisional.

Vivenda temporal

Ha passat per cases d’acollida i conviscut en habitacions de pisos compartits. «¿Tu saps el que és confinar-te en una habitació?», diu la dona, que es va comprar un càmping gas per cuinar al llit durant els moments més durs de la pandèmia. «Ja fa tres anys que em pregunto cap a on anava la meva vida, per què havia fet el pas de deixar-ho tot, i per fi ha arribat la resposta», exclama somrient mentre els treballadors de les mudances li munten el sofà. «Aquesta és la meva petita llavor que comença a germinar», exclama. En el seu cas, aquesta vivenda és temporal. «Fins que em donin les claus del pis d’emergència que continuo esperant», explica. De fet, de les 17 vivendes socials de la Casa Bloc, 13 són de quatre entitats socials que atenen persones amb dificultats per al pagament de la vivenda. Una de les quals, Esclat, ajuda persones amb discapacitat.

Notícies relacionades

Li cau una multa de 19.000 € per treballar unes hores sent jubilat: el cas que ho canvia tot

Dos terços dels morts a les carreteres catalanes aquest any són motoristes, ciclistes i vianants

Els inquilins pagaran entre un 10 i un 18% dels seus ingressos al mes per la vivenda i els subministraments bàsics. Per primera vegada, entre ells s’hi compta l’accés a internet, que està inclòs. «Amb el confinament ens vam adonar de la problemàtica que comportava la bretxa social, i volem que totes les persones que viuen aquí tinguin aquest dret», afirma Xavier Mauri, director general de la fundació Hàbitat 3.

Fa ja quatre anys que la Generalitat va cedir part de l’immoble de la Casa Bloc a aquesta fundació perquè el rehabilités i gestionés les vivendes socials. No obstant, l’edifici data de 1932 quan va ser construït per donar empara a obrers durant la república. Durant el franquisme, es va transformar en una residència de militars i de les seves viudes. Dimarts, tornava a complir la seva funció social. «Per a mi, això és millor que una loteria. Per fi podré dormir tranquil», afegia Ignacio, des de la porta de la seva nova casa.