Publicat a ‘The Lancet’

La vacuna russa Sputnik V té una eficàcia del 91,6%, també en persones més grans de 60 anys

Un règim de dues dosis d’aquesta vacuna (dues injeccions basades en dos vectors d’adenovirus diferents, administrades amb 21 dies de diferència) aconsegueix aquesta efectivitat contra la Covid-19 simptomàtica

La vacuna russa Sputnik V té una eficàcia del 91,6%, també en persones més grans de 60 anys
3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Reconeixement del món científic internacional a la vacuna russa contra la Covid-19, criticada durament durant els últims mesos per la falta de transparència que ha envoltat les investigacions. Segons els resultats de l’estudi en Fase III publicats per la revista científica ‘The Lancet’, la Sputnik V va aconseguir una eficàcia del 91,6%, una xifra similar a l’obtinguda per les seves homòlogues occidentals. «Rússia sempre ha tingut raó», ha proclamat amb alegria Kirill Dmitriev, al capdavant del Fons Rus d’Inversió Directa, l’entitat estatal russa promotora del tractament.

D’acord amb el document científic, un total de 19.866 voluntaris van participar en els assajos dirigits per l’Institut Gemaleya de Moscou, sent dividits aquests en dos grups: uns van rebre la vacuna i d’altres, un placebo. Mentre que entre el primer grup només es van registrar 16 casos simptomàtics de Covid-19, en el segon l’esmentada xifra d’afectats va ser gairebé quatre vegades superior i es va elevar a 62. En persones més grans de 60 anys, l’eficàcia del medicament va demostrar ser similar. El tractament, consistent en dues injeccions amb dos vectors diferents de l’adenovirus administrades amb una diferència temporal de tres setmanes, ja està sent subministrat a la població general, després que al desembre, en una primera fase, es privilegiés el personal sanitari o el del sector de l’ensenyament.

«El desenvolupament de la Sputnik V ha sigut criticat per una pressa indecorosa, per buscar dreceres i per falta de transparència», escriuen, a la mateixa revista científica, els professors Ian Jones, de la universitat de Reading, i Polly Roy, de la London School of Higyene and Tropical Medicine. «Però el resultat aquí és clar i el principi de vacunació s’ha demostrat», continuen. A partir d’ara, «una nova vacuna pot afegir-se a la lluita per reduir la incidència de la Covid-19», conclouen. 

La publicació de l’estudi ha sigut rebuda amb eufòria per l’entitat estatal que promou el medicament. Visiblement satisfet, Dmitriev, al capdavant de l’organisme, ha avançat que durant aquest any «700 milions de persones» seran immunitzades amb la Sputnik V, malgrat les «limitacions en la producció».

La publicació de l’estudi podria impulsar la possibilitat que l’injectable rus acabi sent usat al territori de la Unió Europea, immersa en una ranca i problemàtica campanya de vacunació de la població. Dilluns passat, el portaveu de la Comissió Europea, Steefan de Keersmaecker, va evocar aquesta possibilitat durant la seva trobada diària amb la premsa a Brussel·les, tot i que va fixar algunes condicions.

Capacitat de producció

A més d’una provada eficàcia, els Vint-i-set exigeixen, segons el portaveu comunitari, que tingui «el preu adequat», però sobretot que les entitats que la impulsin disposin de «les adequades capacitats de producció dins del territori de la UE» per a així poder servir «ràpidament als ciutadans» comunitaris, va emfatitzar el funcionari. De Keersmaecker va aprofitar l’ocasió per matisar la notícia, difosa des de Moscou, que el fons rus promotor de l’injectable havia sol·licitat l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament: «estem en contacte, però fins al moment no s’ha presentat cap petició formal».

Notícies relacionades

La politització de la qual ha sigut objecte l’injectable per part del Kremlin, amb anuncis constants sobre les seves suposades bondats, assegurant que superaven les seves homòlogues occidentals i emfatitzant que el país havia guanyat la denominada «carrera de la vacuna», han acabat per restar credibilitat al que s’ha acabat confirmant com un èxit de la ciència russa. Segons un sondeig realitzat a principis de desembre, prop del 59% de la població assegurava que no s’injectaria «tot i que (la vacuna) s’oferís gratis». Aquesta desconfiança inicial sembla haver anat remetent i des de principis de gener la campanya per vacunar la població a Rússia avança amb rapidesa.

L’Amèrica Llatina, l’Europa de l’Est i els Balcans són les tres regions que Rússia està privilegiant a l’hora de comercialitzar el seu producte. Són zones del món en què intenta recollir i recuperar pes polític i on competeix en influència amb els EUA i la UE, en un moment històric en què les relacions de Moscou amb Occident passen el seu pitjor moment des de la guerra freda del segle passat.