L’Església catòlica del segle XXI

El papa Francesc desmantella el ‘Vaticà paral·lel’ i activa les reformes

  • Bergoglio ha necessitat set anys de pontificat per desbaratar alguns poders fàctics

  •  L’«associació de delinqüents» continua tramant per demostrar la incapacitat del pontífex

Es llegeix en minuts

El papa Francesc ha aconseguit desmantellar el ‘Vaticà paral·lel’, el de les finances corruptes. Gairebé vuit anys després de ser elegit, es pot afirmar que Jorge Bergoglio ha acabat amb les crítiques que l’acusaven de falta d’autoritat i nomenar personatges que no estaven a l’altura de la seva missió.

La tardor passada, quan els seus enemics (principalment des dels EUA) deien que «aquest pontificat ha donat tot el que podia donar de si», l’entorn de Bergoglio va filtrar, per capítols, documents reservats amb informacions d’alt voltatge: «Una associació de delinqüents», segons la definició de la fiscalia vaticana, havia portat la cúpula de l’Església «a punt de la fallida». Francesc no té cap intenció d’acabar ensorrat com Benet XVI amb el ‘Vatileaks’.

Eminència Becciu, defenestrat

Dies abans de la filtració, el 24 de setembre, Bergoglio va rebre el seu ‘ministre’ per als Sants, el cardenal Angelo Becciu. Va ser una audiència de 23 minuts i no es va parlar ni de sants ni de beats. El Papa el va despatxar. «Ja no tens la meva confiança», li va dir bruscament com sap fer Bergoglio. Becciu va convocar una insòlita roda de premsa, es va defensar i va dir que esperava que el Papa «no hagués sigut manipulat». Una rebel·lió.

El ‘príncep’ defenestrat va ocupar durant set anys el càrrec de Substitut de la Secretària d’Estat del Vaticà, una mena de Ministeri d’Interior amb funcions financeres. El càrrec comporta l’administració de l’Òbol de Sant Pere –gairebé 80 milions d’euros en els últims anys–, que fidels de tot el món, inclosos veritables filantrops multimilionaris, donen als papes per a la seva manutenció i obres de caritat. Aquesta xifra ha disminuït des de l’arribada de Bergoglio a Roma, sobretot des de les diòcesis i països on compta amb més adversaris. L’anomenada ‘guerra als papes’ no coneix límits. Els diners de l’Òbol s’inverteixen en iniciatives ètiques, «perquè rendeixin una mica, va dir un dia Bergoglio excloent qualsevol especulació financera.

No obstant, els documents filtrats per l’entorn del Papa il·lustraven que des dels fons administrats per l’eminència Becciu van sortir gairebé dos milions d’euros cap a Sardenya, la seva illa, per finançar activitats de la seva família (una cervesera artesanal, una fusteria per a minusvàlids, una sucursal de Càritas). Nimietats en comparació al que després es va airejar.

Firmes opaques i paradisos fiscals

L’eminència va invertir 70 milions en un fons 100% especulatiu per comprar l’antiga seu dels magatzems Harrod’s, un edifici de luxe de Londres. El va comprar a través d’almenys set firmes opaques que, al seu torn, van constituir societats en paradisos fiscals i bancs de mig món, cobrant comissions de fins a 15 i 20 milions; societats en què els diners per a les obres de caritat papal anaven fluint a raó de 100, 200, 300 milions cada dipòsit.

 «Un saqueig de la caixa», dirien els fiscals vaticà. Quan van recuperar més de 8,2 milions d’euros i la vivenda d’un dels mitjancers, van trobar diners fins i tot al cossi de la roba bruta. A més, van sortir a col·lació altres operacions financeres d’alt risc, com comprar petroli d’Angola o amb la xarxa d’hospitals de la mateixa Església. «Un saqueig de 454 milions», conclou la periodista Loriana Bulfon, especialitzada en màfies. «El compte del Papa no s’havia fet servir mai per a especulacions financeres», admet Massimiliano Coccia, l’informador italià afavorit amb les filtracions periodístiques.

L’agent 007 del Vaticà

No era tot. L’octubre del 2020, amb una ordre de la Interpol, es va detenir Cecilia Marogna (39 anys), sòcia única de Logsic, amb seu a Eslovènia, a qui l’eminència Beccui havia entregat almenys 500.000 euros. «No soc la seva amant», va declarar sense que l’hi preguntessin. Es va definir com «una 007 per compte de Déu». Es va comprovar que Marogna era, es desconeix amb quina missió, a totes les ciutats on viatjava Francesc. La hipòtesi judicial és que era l’embrió d’una diplomàcia dedicada a rescatar cures i monges segrestades pel món.

La trama no s’acabava aquí. Al conclave que va triar Bergoglio (2013), es va encomanar al nou Papa que acabés amb les baralles i escàndols vaticans, principalment en l’àmbit econòmic. Francesc va nomenar el cardenal australià George Pell, de 77 anys, responsable de la Secretaria Econòmica, una mena de superministeri d’Economia i Finances que per primera vegada concentrava totes les activitats econòmiques del Vaticà. Pell va despertar recels i oposició entre qui sempre havia gaudit d’una llibertat total. Inesperadament, des d’Austràlia van acusar el cardenal d’encobrir casos de pederàstia. Francesc el va enviar al seu país «a defensar-se» i el cardenal va ser condemnat a sis anys de presó, que va començar a complir el 2018.

El 2020, entre els papers de Becciu van emergir 700.000 euros transferits a un compte australià per recolzar qui acusava el cardenal. El Suprem va absoldre llavors Pell.

Després de quedar desmantellada la xarxa, en què figuraven una quinzena de clergues, funcionaris i financers de mala reputació, el papa Francesc va reaccionar públicament. Va defenestrar Becciu i va ordenar arrestar la 007, Cecilia Marogna. Per primera vegada el Vaticà va emetre ordres de detenció per delictes financers; va reprendre el projecte de sotmetre tots els pressupostos vaticans a un únic control; l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), es va sotmetre als estàndards internacionals antiblanqueig de Moneyval; les contractes i licitacions vaticanes van passar a ser controlades des de dalt; la Secretaria d’Estat, que no tenia cap control, es va convertir en un ministeri sense cartera, sense pressupost.

«Així no hi haurà pressions», expliquen. En una audiència prèvia amb la plana major de Moneyval, Francesc va dir: «Jesús ha expulsat els mercaders del temple, agraeixo Moneyval que els impedeixi especular al temple sagrat que és la humanitat». I va afegir: «En alguns àmbits, es toquen diners i s’embruten de sang».

El futur de la institució

La neteja evidenciava l’existència de l’‘altre Vaticà’. «Els papes canvien, ¿qui assegura doncs la continuïtat de la institució?». Quan el cronista ho pregunta a les fonts internes, la resposta és la mateixa: «Has de buscar dins l’organigrama qui està sempre dins, encara que canviï de càrrec». «Una vegada que coneixes la història dels papes no hi ha gaire que pugui sorprendre’t sobre el que passa a la cúria romana», va dir un dia Bergoglio.

L’‘escàndol Becciu’ ha permès que per primera vegada a la història l’estructura economicofinancera del Vaticà i de la Santa Seu –la cúpula catòlica– sigui vertical. Hi ha una Secretaria per a l’Economia, sota la qual hi ha l’Administració Apostòlica, que al seu torn controla tots els pressupostos interns. L’Ior o banc papal queda subjecte a l’Autoritat Financera (AIF), com a qualsevol país.

Et pot interesar

Empat entre dos mons

Les vies de Bergoglio no s’han acabat», afirma el vaticanòleg Filippo Di Giacomo. Marco Damilano, director de ‘L’Espresso’, ha escrit que Francesc «obre processos, tot i que siguin irreversibles, sense por de cometre errors». La pòlissa d’assegurança de Bergoglio de cara al futur és, per ara, una majoria de 73 cardenals electors del pròxim Papa creats per ell, sobre un total de 128. Si cap mor abans, els representants del Vell Món i els Nous Mons estan ara empatats. El mai vist.