Sanitat impulsa l’avortament farmacològic fins a la setmana nou de gestació

  • Ha tret a consulta pública el canvi, amb l’argument que així es podrà realitzar més als centres d’atenció primària i és més econòmic

  • Les clíniques acreditades per practicar la intervenció s’oposen que s’impedeixi a les dones elegir, quan el 70% prefereix la intervenció quirúrgica

Sanitat impulsa l’avortament farmacològic fins a la setmana nou de gestació
3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Ministeri de Sanitat impulsa una modificació legal perquè la interrupció voluntària de l’embaràs fins a la setmana nou de gestació es faci amb fàrmacs i no amb un mètode quirúrgic d’aspiració. Per a això, ha tret a consulta pública la modificació del reial decret que va desenvolupar la llei de l’avortament del 2010, amb l’argument que l’experiència adquirida en aquests anys, així com els avenços científics en la matèria, fan que «ja no siguin necessàries instal·lacions quirúrgiques» per avortar, per la qual cosa aquesta prestació es pot practicar, mitjançant la prescripció de dos fàrmacs, als centres d’Atenció Primària. Actualment es practica majoritàriament en clíniques privades concertades i poques vegades en centres públics.

Tot i així, el Ministeri argumenta a la consulta pública que diverses comunitats autònomes ja han habilitat «centres extrahospitalaris» per a la prescripció del mètode farmacològic, que també és preferit per països de l’entorn com França. De fet, el Comitè de Salut Pública del Ministeri amb les autonomies va aprovar impulsar el canvi el setembre de l’any 2020.

El ministeri reconeix, a més, que el mètode farmacològic és més econòmic, «a causa del baix cost dels fàrmacs fets servir, juntament amb la simplicitat de les instal·lacions requerides, redueixen el cost total dels procediments a un terç dels quirúrgics». Finalment, Sanitat argumenta que aquesta fórmula comporta complicacions inferiors al 5% i donat l’«assessorament» que es prestarà als centres del servei públic existirà «gradualment» una major conscienciació i, per tant, es disminuirà el nombre d’avortaments, que en els últims tres anys ha experimentat un repunt.

El repunt d’avortaments

Segons l’últim balanç, 99.149 dones van interrompre el seu embaràs el 2019, un 3,4% més que el 2018. Si bé, des que el 2011 van començar a notar-se els efectes de l’aprovació de la llei de terminis, que permet l’avortament lliure fins a la 14 setmana de gestació, els avortaments han caigut un 16%.

L’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), on es practiquen la majoria d’avortaments des dels anys 80 a causa que l’objecció de consciència n’ha impedit la prestació en la sanitat pública, s’oposa al canvi amb l’argument que es privarà les dones de la seva llibertat d’elecció i d’un mètode «eficaç i segur», com és la tècnica instrumental.

El 78% trien la intervenció quirúrgica

Segons un estudi d’ACAI, el 78% de les dones trien l’aspiració davant els medicaments perquè és una tècnica que es pot realitzar en un màxim de 10 minuts amb anestèsia local o sedació, és menys dolorosa i té menys efectes secundaris. A més, el mètode farmacològic falla entre un 3% i un 5%, cosa que exigeix que torni a prendre algun dels medicaments o que es realitzi finalment una aspiració.

Notícies relacionades

A ACAI estan molestos amb els arguments «demagògics i tendenciosos» fets servir pel Ministeri per justificar el canvi, ja que assenyalen que a les seves clíniques també es proporciona a les dones informació sobre mètodes anticonceptius i es prescriuen i que «l’evidència demostra que la manera de reduir els embarassos no desitjats és amb una estratègia de planificació familiar i amb educació sexual» i no tant en la pràctica dels avortaments, segons explica Francisca García, presidenta de l’Associació.

L’objecció de consciència

Finalment, el Ministeri argumenta que aquestes intervencions no es realitzen als centres públics per la «saturació d’aquests centres», quan no es practiquen a causa de l’objecció de consciència i que l’avortament provocat no és matèria curricular en les carreres de Medicina i d’Infermeria, segons destaquen les clíniques. A ACAI neguen, a més, que la seva oposició es basi en el fet que el canvi pot minvar el seu negoci, ja que afirmen que cobren de forma similar pels mètodes en els seus concerts amb les administracions públiques.