Oriol Ginés: «Volem evitar 20 anys de maltractament»

Oriol Ginés és president de l’Associació Conexus, el programa de la qual per a la prevenció i detecció de relacions abusives entre joves d’entre 14 i 18 anys rebrà el recolzament de Fundació ‘La Caixa’. En el marc de la Convocatòria d’Interculturalitat i Acció Social 2020, a la qual destina 2,2 milions d’euros, la Fundació ‘La Caixa’ ha seleccionat un total de 80 projectes que ajudaran més de 40.000 persones en situació de vulnerabilitat.

-Resumeixi’ns el programa

-El 2015 vam engegar el programa per a universitats contra la violència masclista. Ara ampliem el seu àmbit d’actuació per incorporar nois més joves o que no són universitaris. Inclourà aspectes de detecció, prevenció i atenció, i aprofitant l’ús que els joves fan de les noves tecnologies.

-¿Què falla en la nostra societat perquè encara estiguem així?

-La societat no ha assumit que estem davant una desigualtat estructural i que darrere hi ha una perspectiva de gènere. Els homes agressors i les dones víctimes no ho són per una condició particular; estem en una societat on això és un gradient: des d’una violència extrema, com és un assassinat, a situacions d’assetjament, micromasclisme, manipulació... La llei de mesures contra la violència de gènere planteja els principis, però no els ha atacat.

-¿Hi ha més violència ara entre els joves que fa 20 anys?

-No, el que passa és que ara s’està visibilitzant. Hi ha canvis socials, les dones no estan disposades a callar, hi ha una part de la societat que assenyala el que passa, que no tolera aquestes conductes. A més, s’està treballant molt per donar a conèixer aquesta violència.

-El reggaeton, amb les seves lletres masclistes i de domini sobre la dona, no serà de gaire ajuda.

-Són un símptoma de la societat que tenim i que aquests valors són majoritaris i persisteixen. Però moltes vegades els joves rebutgen aquests valors, fan la feina que els adults no estem fent.

-¿Quines són les violències més habituals entre els 14 i 18 anys?

-Ens centrem molt en l’àmbit afectiu, que pot ser una realitat molt dura. La majoria de les violències que tractem són manipulació i control psicològic, agressions sexuals de tot tipus, des de difusió de fotografies de contingut sexual a relacions no consentides, i altres tipus de violències que es puguin donar a través de les noves tecnologies.

-¿Què hauria d’identificar una noia com a senyal d’alarma?

Hi pot haver diversos senyals. Però sempre, sempre, en una situació de violència, primer hi ha manipulació psicològica i control. I a partir d’allà, xantatge emocional, amenaces, relacions sense consentiment o no utilitzar anticonceptius. I molt important, la por, que pot ser subtil. És un element central per detectar aquests casos.

-Potser tarden a adonar-se’n.

-Sí, però aquell temps no depèn només d’elles. Si tenim un entorn que està assenyalant que això no és sa, que fa mal i que és violència, és més fàcil demanar ajuda, la detecció és més ràpida. La idea del nostre programa és precisament no cronificar aquestes relacions en la joventut, que són les que després duren 20 anys, que és la mitjana que tarden les dones maltractades a denunciar. Estem parlant d’evitar 20 anys de maltractament. Hem d’evitar que aquesta violència es cronifiqui.

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

-¿Continuem sense creure les víctimes?

-Encara costa. I no entro ja en temes judicials. L’entorn, el clima de no creure la víctima i de posar en dubte la mateixa violència de gènere és una constant en la nostra societat. Cada vegada que hi ha mesures perquè les dones puguin denunciar, parlem de denúncies falses; quan es denuncien abusos sexuals, diuen que s’ho estan inventat.