Fernando Valladares «¿Vols lluitar contra el canvi climàtic? No te’n vagis a Bali de vacances»

El president d’Aragó, Javier Lambán, va posar en dubte el canvi climàtic arran de la històrica nevada del Filomena. ¿Què li suscita aquest tipus de comentaris per part de polítics? Penso en el mite de Sísif, que aixeca una vegada i una altra la roca i està condemnat a fer-ho tota la vida. L’any passat vaig anar al Congrés dels Diputats i els vaig portar una diapositiva, la mateixa que vaig presentar fa 22 anys. Hi ha coses que fa més de 20 anys que les diem. Però si cal repetir-les, ho fem. Apliquem pedagogia. Ens armem de paciència, som semiherois, com Sísif, i tornem a insistir en la diferència entre temps atmosfèric i clima. El que em fa una al·lèrgia tremenda és que es barregin meres intuïcions i opinions amb fets, dades i ciència. Això em regira.

L’evidència demostra que el ‘Filomena’ és compatible amb l’escalfament. No totes les onades de fred estan relacionades amb el canvi climàtic. Però l’escalfament afavoreix situacions puntuals de fred en latituds temperades, un fred històric.

«Sabem el que un clima desbocat pot fer. Sabem el que cal fer. Toca fer-ho», insisteix. ¿Què cal fer? Planejar estratègies de mitigació a curt i mitjà termini. Contra el canvi climàtic es lluita amb adaptació i mitigació. La primera implica, per exemple, que les onades de calor matin menys gent. La del 2003 va provocar la mort de 30.000 europeus. Després hi ha hagut altres onades més fortes que han implicat menys morts. ¿Per què? Per un fenomen d’adaptació, els hospitals estan més ben preparats, les agències meteorològiques llancen els missatges millor i amb més antelació... Però l’interessant és la mitigació, que és molt més lenta i un no acaba de veure els resultats perquè els calendaris s’allarguen durant dècades. No s’ha de defallir, tot i que no vegis resultats. La política de reducció d’emissions és vital. Tu redueixes emissions, però hi continuarà havent ‘Filomenes’ i huracans. Cal insistir i insistir.

¿Què podem fer els ciutadans a peu de carrer? Tot està connectat. Les accions individuals, per simbòliques que semblin, són rellevants. Si tu i jo reduïm un 10% les emissions i això ho fa molta gent...

¿Com les baixem? La llista ha de ser personal. Reciclar, disminuir el transport privat, circular en bici, aïllar la teva casa, regar menys.... Cada actuació té un impacte, però cal veure com és de viable per a tu, que potser vius en una casa perduda i necessites el teu cotxe. No podem ser ni Superman ni Superwoman i fer-ho tot i morir en l’intent.

Digui coses senzilles. Per exemple, tot allò relacionat amb la dieta. Tots sabem que la proteïna d’origen animal té una empremta ambiental i climàtica molt gran. No tots ens hem de fer vegetarians, però reduir una mica la quantitat de proteïnes d’origen animal contribueix.

Però després tens el ferro baix i el metge et diu que mengis carn vermella. És el que et deia de la llista personal, cadascú podrà executar més o menys coses. A l’Argentina es menja una quantitat de carn espectacular. Se serveixen filets de 500 grams. Dic jo que mig quilo de carn el pots dosificar en dues setmanes, fins i tot tres. Tot suma. Tot implica un valor afegit, que ens empodera com a ciutadans responsables. Tenir aquests gestos amb la salut del medi ambient ens dona drets i així podem exigir als polítics, perquè nosaltres estem lluitant contra el canvi climàtic. Ens motiva, ens empodera i ens fa ciutadans més plens.

Però els Governs han de prendre decisions. Aquests gestos personals no són res si no hi ha voluntat política. Els polítics miren l’electorat. I si l’electorat no es mostra decidit, ells no prendran mesures impopulars. S’ho pensen molt, com està passant amb la pandèmia. Els epidemiòlegs et diuen que et quedis a casa i els polítics diuen que sí, però que surtis a comprar no sigui que se’ns enfonsi l’economia. Si els que ens governen perceben que la societat està convençuda que el canvi climàtic és important, donaran llum verda a mesures vitals. A ningú ens agrada que ens racionin la gasolina i que ens limitin els quilòmetres, però necessitem governança global. Ens falla la confiança i la transparència. Les cimeres del clima són sempre frustrants perquè un país mira a un altre i el del costat diu el contrari.

Contra això no podem lluitar. Crec que sí. Utilitzem la paraula «canvi» en lloc d’«esforç» i «sacrifici». Un canvi que porta coses bones. No vegem com un desastre no anar de vacances a l’altra punta del món. En lloc d’això diguem: fixa’t què bé, que coneixeré aquesta ciutat o aquest poble al costat de casa que no conec. Cal veure això com un assoliment, una decisió pròpia, un canvi de mentalitat.

Ja està bé d’anar a Bali de viatge de nòvios. Exacte. Tindria un valor simbòlic si ho fessin uns pocs, però acabaria tenint un impacte real i positiu si a poc a poc ho fa cada vegada més gent. 

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

¿Troba moltes raons per a l’optimisme? El més fàcil és buscar raons per a l’apocalipsi i el derrotisme. Trobar la manera de veure el costat bo a les coses és un símptoma de maduresa. Tenim una empremta mediambiental per càpita que no és sostenible, no se li han de donar més voltes. Hem de reduir aquesta empremta com sigui i qualsevol gest és benvingut. No estic dient que no viatgis més a la vida. Però els vols transatlàntics han sigut massa barats i massa fàcils. Els meus estudiants se’n van al Carib per menys diners que a Oviedo. No hauríem d’afavorir aquestes coses, les agències de viatges haurien de tenir penalització fiscal per a aquests trajectes i incentius per a un altre tipus de viatges.

¿Quina nota li posaria al Govern en l’assignatura de medi ambient? Va començar amb molta força. La ministra Teresa Ribera és un dels pocs polítics que sap de què parla. Pots estar més o menys d’acord amb ella, però és una professional que en sap. No obstant, a causa de la pandèmia, en els últims mesos ha tingut un cert canvi cap a una compatibilitat amb el desenvolupament econòmic. Estem immersos en una tessitura econòmica tremenda. Però, vaja, soc positiu i a aquest Govern li dono un 6.