Catalunya manté les escoles obertes i no farà tests massius fins dilluns

«Tornem a les aules amb preocupació», afirma la portaveu de l’associació de directors d’escoles i instituts públics, Núria Prunés, al parlar de la tornada a l’escola el pròxim dilluns 11 de gener. Com ja ho van fer dimarts passat diversos epidemiòlegs i científics, els directors dels centres públics a Catalunya discuteixen la data del retrobament escolar. «Ho veiem molt just. Els símptomes del coronavirus tarden com a mínim cinc dies a aparèixer, i aquest dia de Reis hi ha hagut contactes familiars que poden ser perillosos. Creiem que caldria esperar com a mínim tres dies més i començar les classes almenys el dia 14 de gener», afegeix la directora. El sindicat majoritari de docents USTEC es mostra encara més bel·ligerant, i demana fins a dues setmanes de marge per garantir una tornada segura a les aules.

Tests PCR abans d’anar a classe

Un dels grans temors sobre la tornada a les aules, segons aquestes entitats educatives, és la falta de tests PCR, especialment entre el professorat. Abans de conèixer les noves restriccions preses pel Procicat, que van allargar la tornada a les aules fins al dia 11, algunes escoles tenien a l’agenda cribratges de personal i alumnes dijous i divendres 8 i 9 de gener. Tots han sigut suspesos, i començaran a fer-se del dia 11 de gener d’ara endavant, segons va confirmar la mateixa conselleria d’Educació. «Aquests cribratges arriben tard. Els casos positius que es detectin llavors ja hauran entrat en contacte amb l’entorn escolar i tindrem problemes. Per ser efectius, i poder obrir amb seguretat, haurien de fer tests abans de la tornada a les aules», diu Prunés. Unes demandes que també comparteix el sindicat USTEC. «Necessitem tornar als centres però amb condicions de seguretat. Fer les proves una vegada ja hem tornat és incoherent», assenyala Iolanda Segura, la portaveu del sindicat.

Els problemes que assenyala la directora en cas que hi hagi positius a les classes són diversos. El primer és que els obliga a confinar alumnes i empènyer-los a la docència ‘online’. Però a més caldrà buscar professors substituts per impartir les lliçons als alumnes amb un professor que s’hagi de confinar. «¿I què passa si tot l’equip directiu d’una escola s’ha de confinar? No tenim ni idea del que cal fer», afegeix Prunés. La dificultat de trobar substituts és precisament el trencaclosques que ja fa temps complica la gestió en temps de pandèmia. «Els nomenaments dels substituts no són immediats, i en algunes especialitats no hi ha professors disponibles», es queixa Prunés, que demana a Educació agilitar els tràmits.

Presencialitat necessària

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

«Si cal tancar, tancarem. Però és evident que la presencialitat és necessària. I aquesta ha de ser la nostra aposta per garantir el dret a l’educació», assenyala Prunés. Una proposta que també comparteix el Govern. «Les escoles han de ser l’últim servei públic a tancar. El tancament provocaria uns efectes devastadors per a alguns sectors de la societat que també han sigut els més afectats per la pandèmia. Per això és tan important mantenir-les obertes», va dir dimecres el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonés, en declaracions a l’agència Efe. Més contundent va ser Josep Cambray, director general de Centres Públics d’Educació en una entrevista a Catalunya Ràdio. «No ens plantegem retardar l’obertura més enllà de l’11 de gener», va dir. Va afirmar que la gestió a les escoles ha sigut «un èxit» i va anunciar cribratges massius als 170.000 mestres fins al dia 29 de gener.

Una altra de les incògnites que porta implícita la tornada a l’escola és si alumnes i professors, en cribratges massius, hauran de prendre ells mateixos les seves mostres. Una decisió que ja va provocar certa polèmica, perquè diversos experts i laboratoris van titllar aquesta mesura d’innecessària i temerària. «De moment no tenim informació al respecte, però és evident que s’acabaran fent», assenyala Prunés, a qui la idea no li acaba d’agradar. «No ho veiem factible. Imagina’t 30 adolescents en una aula, traient-se les mascaretes i burxant-se al nas per fer-se la prova. És complicat i pot ser perillós», insisteix.