2021: l’any de les persones, el planeta i el progrés

La nit del 31 de desembre, entorn de les taules familiars o d’amics –aquest any necessàriament reduïdes–, tenim el costum d’enumerar els nostres propòsits i desitjos per a l’any que comença. En aquesta nova època, que vam començar el 3 de desembre, a EL PERIÓDICO treballem per consolidar els vincles amb els lectors i usuaris que ens segueixen per generar així una comunitat lligada a la informació de qualitat i l’opinió amb fonament. Aquest propòsit el visualitzem amb la nova «P» que identifica els nostres continguts. Una «P» que respon als tres eixos de la nostra aposta editorial: les persones, el planeta i el progrés. Cadascun necessita els altres. Les persones tenim dret al progrés, però hem entès que no podem aconseguir-ho a costa del planeta. El progrés no té sentit si no és al servei de les persones i preservant el planeta. I el planeta no sobreviurà si no acull el progrés de les persones.

No és un joc de paraules. És la trama de la vida social, econòmica i política del segle XXI que alimenta el riu de notícies que consumim als mitjans i les xarxes tot i que sembli no tenir sentit. Així doncs, el nostre focus al 2021 el posarem en aquests tres àmbits i per això comencem l’any marcant al calendari quines seran les dates clau i identificant qui seran els protagonistes emergents dels pròxims 12 mesos. Volem, en definitiva, entendre l’any 2021 i compartir-lo entre tots.

Salut i treball

La Unió Europea comença el 2021 donant un exemple del que és l’essència del continent: la campanya de vacunació contra la Covid-19 va començar de manera simultània i equitativa als 27 estats membres. La ciència al servei de les persones i els poders públics assegurant la igualtat d’oportunitats dels ciutadans en un règim de llibertats. Aquest no ha sigut el cas ni dels Estats Units ni de la Xina, ni de bon tros de Rússia.

El model social europeu s’obre camí en la geopolítica posterior a la pandèmia. No serà fàcil reforçar-lo competint amb els que defensen un capitalisme en la seva versió més salvatge o amb els que fan del control social la prioritat econòmica i política. Ni tampoc serà fàcil reforçar-lo davant els que, des de dins, busquen en la UE una simple font de finançament dels seus projectes nacionalistes i proteccionistes. Alliberada del Regne Unit i amb un fons de recuperació aprovat de 750.000 milions d’euros, la UE tindrà a partir del 20 de gener, amb la presa de possessió de Joe Biden com a president dels Estats Units, un potencial aliat on en els últims quatre anys ha tingut un obstacle. Biden i Kamala Harris, la primera dona vicepresidenta de la primera potència mundial, amb Janet Yellen al capdavant de l’economia. Un apoderament de les dones que, sens dubte, empenyerà perquè la política es posi més al servei de les persones. La UE té aquí una cosa per aprendre dels nord-americans, que tenen encomanada a la Reserva Federal una prioritat que no ho és del Banc Central Europeu: generar ocupació. Perquè el model social europeu és inviable sense la creació de llocs de treball. I aquesta no és tasca fàcil al món posterior a la pandèmia. 

Digital i verd

És una obvietat que l’única economia que té futur és la que sigui verda i digital. Respectuosa amb el medi ambient i tecnològicament avançada. Aquest 1 de gener entren en vigor els acords de París en matèria de reducció de gasos d’efecte hivernacle. La consciència mediambiental s’obre pas gràcies a aquests tractats multilaterals –al novembre tenim una nova cita a Glasgow– i al treball d’activistes com Maria Serra. Els fons europeus han de servir al llarg d’aquest any perquè les empreses espanyoles aprofundeixin en aquest àmbit. Després de la injecció dels 140.000 milions de la UE, l’objectiu no pot ser cap altre que aconseguir que no quedi en l’Ibex-35 cap gran empresa que no s’hagi transformat en clau verda i digital. Aquests diners tenen una clara condicionalitat: no poden servir per tapar forats ni per tornar a omplir Espanya de ciment amb infraestructures obsoletes al servei d’empreses zombis, per grans que siguin. La prova que les coses porten el camí correcte la tindrem en les primeres adjudicacions d’aquests fons durant aquest any: no poden ser per als de sempre per fer el de sempre. Aquests diners han d’arribar també a les petites i mitjanes empreses, que és on es concentra la innovació. Caldrà estar molt vigilants.

Empreses d’impacte

Xavier Pont, conseller de Borges i cofundador de Ship2B, ha explicat al canal Actius les claus de la nova economia que, juntament amb la rendibilitat, ha d’atendre l’impacte social de la seva activitat. Això exigeix una nova relació entre les empreses i l’Estat. Es necessita un nou contracte social que en l’era de la digitalització i la globalització estableixi els termes justos de la retribució del treball i del capital i el paper del sector públic en la seva redistribució.

Espanya afronta al llarg de l’any diversos reptes per construir pas a pas aquest nou contracte social que es necessita: la reforma de les pensions, que just aquest 1 de gener apuja als 66 anys l’edat per cobrar el 100% de la jubilació; el nou salari mínim interprofessional, que es negociarà amb els agents socials al febrer, i la reforma laboral que no tindrà sentit, com tantes altres, si no es fonamenta en un ampli acord. Els protagonistes emergents, doncs, d’aquest 2021 no poden ser altres que els que tenen la tasca de negociar aspectes clau per al futur d’aquest país. Han sigut capaços de fer-ho en plena pandèmia i els animarem a fer-ho per sortir-ne. En cas contrari, la pluja de milions de la UE no deixarà el país més ben preparat per afrontar la següent crisi.

Ciutats, el planeta quotidià

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Ho hem comprovat durant el confinament. Els grans conceptes i els grans principis s’acaben concretant en el que veiem des de la nostra finestra. Els veïns sovint anònims i el carrer que conformen la nostra quotidianitat. El futur del planeta es concentra a les ciutats, que han sigut el gran focus de la vida civilitzada. Més del 80% de les persones viuen a les ciutats en aquest segle XXI. I les ciutats tenen el repte de la sostenibilitat per continuar sent focus de civilització. Aquest serà un repte de l’any 2021 en urbs com Barcelona, que es prepara per transformar el centre en una illa verda sempre que el transport públic ho permeti. Ciutats on emergeixen personatges com Pau Roca, actor ficat a restaurador en plena pandèmia.

La política, temes pendents

La salsa que ha d’adornar la vida de les persones, assegurar el seu progrés i preservar el planeta no pot ser cap altra que la política, tot i que massa sovint quedi eclipsada per la vida dels partits i les seves anades i vingudes, molt miserables als ulls de la gent corrent que se sent allunyada dels professionals. La política té diverses assignatures pendents aquest 2021: la recuperació del prestigi de les institucions, especialment el poder judicial i la Monarquia; la tornada de Catalunya a la política, abandonant les aventures de l’activisme i les desaventures de la justícia; l’establiment d’un marc de convivència que superi els fronts ideològics o socials i l’aprofundiment de la cultura democràtica que significa el respecte per les majories expressades políticament i per les minories expressades socialment. No és poca feina per a l’any que comença i que ho té molt fàcil per ser millor que el que s’acaba.