a partir de l’1 de gener

Els permisos de paternitat de 16 setmanes perpetuen el rol de «pare ajudant»

  • Espanya fa un pas històric a l’igualar les baixes laborals dels dos progenitors després del naixement d’un nadó

  • Però 85 organitzacions civils demanen eliminar les «traves» que dificulten que els pares siguin corresponsables al 100%

5
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

A partir del pròxim 1 de gener, els permisos de paternitat seran de 16 setmanes, un avenç clau en igualtat i en drets que era impensable fa només uns anys i que situa Espanya entre els països europeus més avançats. De fet, en poc temps el permís ha passat d’una durada de quatre setmanes, el 2017, a equipar-se completament amb el de maternitat, de manera que els dos progenitors puguin disposar de quatre mesos per a la cura del nadó i les mares no es vegin penalitzades en els seus llocs de treball, ja que els dos tindran el mateix tipus de concessió laboral.

A més, el permís és intransferible a l’altre progenitor i pagat al 100%, com exigia el moviment feminista, perquè els pares no traspassin aquest temps a les mares ni es vegin perjudicats en els seus salaris i, per tant, atrets a no deixar els seus llocs de treball.

El camí fins aquí ha estat ple de dificultats i encara s’entreveuen pedres al camí que poden fer que es perpetuï el rol de «la mare cuidadora i el pare ajudant», segons denuncia la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement o Adopció (PPiiNA), integrada per 150 organitzacions i creada el 2005 amb l’única reivindicació d’implantar a Espanya els permisos de maternitat i paternitat igualitaris, un propòsit revolucionari en aquella època.

Malgrat l’avenç que suposa la nova mesura en termes de conciliació, 85 organitzacions s’han unit a la PPiiNA a l’hora de sol·licitar al Govern que elimini algunes ‘trampes’ de la nova normativa abans de l’1 de gener o que almenys es comprometi a realitzar-ho en un futur. Fa temps que la plataforma denuncia que el text presenta problemes, però no ha aconseguit avenços, ja que fonts del Govern els «venen a dir» que això «afecta l’organització de les empreses i cal discutir-ho en el diàleg social». 

«Les trampes»

El problema de la nova equiparació, assenyalen aquestes organitzacions, és que conté «una lletra petita» que pot «frustrar aquest pas històric» i perpetuar «una desigualtat sibil·lina, al mateix temps que sembla que s’avança», segons María Pazos, coportaveu de la PPiiNA. I és que el disseny conté, segons el seu parer, dues «trampes»: en primer lloc, la simultaneïtat forçosa de les sis primeres setmanes, que poden provocar que en aquest període molts homes siguin «simples ajudants» en les cures i que les empreses «hi comptin perquè saben que també hi ha les mares» a càrrec del nadó, tot i que sigui amb teletreball o tasques informals.

I en segon lloc la necessitat que les empreses autoritzin en quina data els progenitors poden disfrutar a temps complet de la resta del permís (les altres 10 setmanes). A més, si es disfruta de les 16 setmanes seguides, les companyies han de fer una única comunicació a la Seguretat Social, però si el permís es fracciona, per cada tram cal emetre un certificat nou. «Si l’empresa s’hi nega, al treballador li quedarà poc marge», afirma Pazos.

D’aquesta forma, s’impedeix que el pare pugui prendre’s 14 setmanes (les dues primeres és aconsellable que es realitzin després del part mentre la mare es recupera) quan l’altre progenitor s’incorpori a la feina, de manera que el nadó estigui el màxim temps possible a cura dels pares, si tots dos treballen. Així mateix, es dificulta que els homes siguin corresponsables de les cures al 100%.

La PPiiNA avisa que si la societat s’acostuma als permisos amb el disseny actual, és molt difícil que s’introdueixin canvis en el futur. «Es perd una oportunitat històrica», denuncien.

La creació, el 2007

La creació de la plataforma es remunta a l’arribada de la llei d’igualtat el 2007, que va suposar la creació a Espanya d’un permís de paternitat com a mesura de recolzament a la conciliació, amb una durada de dues setmanes. Abans d’aquesta fita, els pares disposaven de «dos dies a càrrec de l’empresa, com si l’arribada d’un nadó fos com una mort o canviar-se de casa», rememora la coportaveu de la PPiiNA.

A partir del reconeixement legal que va implicar la llei, «tots els polítics deien que estaven d’acord a igualar els permisos, però que el seu partit no hi donaria suport», explica Pazos.

«Tots els polítics deien que estaven d’acord a igualar els permisos però que el seu partit no ho recolzaria»

María Pazos, coportaveu de la PPiiNA

Així, van anar passant els anys i, com que no hi havia avenços, la PPiiNA va elaborar, el 2011, una llei completa, a punt per ser aprovada, que en un inici va recolzar el PSOE, IU i alguns partits minoritaris, però de la qual finalment va baixar el primer. Un any després, l’Esquerra Plural i altres partits van registrar la proposició de llei en el Congrés, però mai es va admetre a tràmit.

Les primeres ampliacions

A partir d’aquesta data, «es van succeir els pronunciaments a favor, però l’argument era que no hi havia prou diners per posar-la en marxa». El març del 2016, en l’acord entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, es recollia una ampliació de les 18 setmanes entre els dos progenitors a 26, però amb una part transferible del pare a la mare.

I per fi l’1 de gener del 2017 va entrar en vigor l’ampliació a quatre setmanes que contemplava la llei d’igualtat, però que s’havia anat retardant. Aquell mateix mes, Podem va registrar una altra proposició de llei, el contingut de la qual s’ajustava a la proposta de la PPiiNA, però que es va quedar encallada en el Congrés.

Notícies relacionades

L’any següent, el permís es va incrementar en una setmana més, a partir del 5 de juliol del 2018. I després de la moció de censura, en el Congrés van conviure fins a tres propostes diferents d’ampliació, del PSOE, Podem i Cs. Finalment, el març del 2019 i a través d’un reial decret del Govern del PSOE es van equiparar els permisos, amb un calendari progressiu d’aplicació: vuit setmanes a partir de l’abril del 2019, 12 setmanes el 2020 i 16 setmanes el 2021.