Confiscades 20.000 peces arqueològiques robades en jaciments

Un grup criminal dedicat a l’espoli arqueològic a Àlaba ha sigut desmantellat per l’Ertzaintza, que ha intervingut 20.000 peces i ha detingut una persona, mentre que tres persones més estan sent investigades. El Departament de Seguretat ha informat en una nota que aquesta operació, la primera d’aquestes característiques que porta a terme la policia basca i que ha comptat amb la col·laboració de la policia foral de Navarra, és fruit d’una investigació dirigida pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Vitòria, que va decretar el secret de sumari sobre les actuacions. 

El cas es va obrir el mes de juny passat, després d’una reunió a l’Ajuntament d’Asparrena, a la qual van acudir representants dels ajuntaments de la Llanada alabesa, de la Diputació d’Àlaba, arqueòlegs que treballen a la zona i agents de l’Ertzaintza. En la trobada es va tractar el problema de danys i sostracció de vestigis històrics que s’estava detectant en diversos jaciments alabesos, especialment a les demarcacions d’Asparrena i Agurain. 

La Diputació va interposar diverses denúncies per espoli arqueològic, que van ser assumides per agents especialitzats en la investigació de delictes contra el Patrimoni Cultural pertanyents a la Secció Central de l’Ertzaintza, concretament de la Secció de Medi Ambient i Urbanisme i de la Secció de Patrimoni. Els agents van sospitar que els autors d’aquests presumptes delictes integraven un grup criminal que tenia com a finalitat del qual era l’espoli continuat de coves, assentaments humans i jaciments ja declarats com a protegits pel Govern Basc i la localització de jaciments inèdits. 

Lladres selectius

Pel que sembla, es documentaven prèviament per seleccionar els seus objectius i després es desplaçaven a aquestes coves i jaciments per apoderar-se il·legalment de totes les restes arqueològiques que trobessin. Per a això, portaven a terme sondatges clandestins sense metodologia científica, cosa que ocasionava danys irreversibles, i recollien totes les restes que poguessin localitzar en les seves incursions espeleològiques per l’interior de coves. Les investigacions també van revelar que aquestes persones estaven infringint la llei almenys des del 2010, i que els seus integrants fins i tot publicaven alguns vídeos de les seves incursions a Internet. Els investigadors van poder determinar que la persona ara detinguda era el principal dipositari dels objectes espoliats, amb els quals va arribar a integrar al seu domicili d’Agurain una important col·lecció particular. 

Davant aquests indicis, la Secció Central de l’Ertzaintza va planificar l’operació «Ondare», que va concloure amb la detenció d’un home el passat dia 10 de desembre i amb tres d’investigats més, dos a la mateixa localitat i el tercer al municipi navarrès de Ziordia. A més, també van procedir al registre de la vivenda, on van localitzar una espècie de «museu» particular amb vitrines i expositors que contenien més de 20.000 peces, entre les quals, eines prehistòriques de sílex, restes òssies humanes i animals, fragments de ceràmica i diversos objectes metàl·lics com claus o ferradures. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Segons fonts de la Universitat del País Basc citades pel Departament de Seguretat, per l’elevat volum els elements de sílexs ocupats podrien constituir «la col·lecció lítica prehistòrica més important de totes les conegudes a Àlaba fins ara». En el registre també es van ocupar mapes i quaderns amb anotacions dels llocs presumptament espoliats, equipament d’espeleologia, i material informàtic. 

Tots els presumptes integrants d’aquest grup han sigut posats a disposició judicial i les peces han sigut traslladades al Museu d’Arqueologia d’Àlaba, on tècnics del Servei foral de Museus i Arqueologia procediran a la seva catalogació i estudi per a la confecció del corresponent informe pericial. L’Ertzaintza ha recordat que la Llei de Patrimoni Cultural Basc prohibeix qualsevol intervenció arqueològica sense autorització de la Diputació, així com l’ús de detectors de metalls en jaciments, i per aquest motiu ha sol·licitat que, davant la mínima sospita, es comuniqui al 112 qualsevol d’aquestes situacions. Finalment, també ha assenyalat que davant la troballa casual de restes arqueològiques per part d’un particular no s’han de recollir, sinó que s’ha d’informar immediatament l’ajuntament o la Diputació, perquè es procedeixi a la recollida dels vestigis de manera adequada.