Reforma educativa

El Senat aprovarà aquesta tarda definitivament la ‘llei Celaá’

  • La Cambra alta no admetrà cap de les esmenes, de manera que la reforma educativa entrarà en vigor quan es publiqui al BOE

  • El debat polític es converteix, una vegada més, en un frontó amb postures inamovibles

La ministra de Educacion  Isabel Celaa durante una sesion plenaria en el Senado  en Madrid (Espana)  a 23 de diciembre de 2020  El Senado cierra este ano 2020 con el pleno de hoy  en el que se debate y vota el proyecto de ley de reforma educativa conocida como  Ley Celaa  La Camara Alta no tiene previsto desarrollar mas plenos hasta el mes de febrero ya que enero se considera como mes inhabil  aunque se podria convocar una sesion extraordinaria en el caso de ser necesario   23 DICIEMBRE 2020  Eduardo Parra   Europa Press  23 12 2020

La ministra de Educacion Isabel Celaa durante una sesion plenaria en el Senado en Madrid (Espana) a 23 de diciembre de 2020 El Senado cierra este ano 2020 con el pleno de hoy en el que se debate y vota el proyecto de ley de reforma educativa conocida como Ley Celaa La Camara Alta no tiene previsto desarrollar mas plenos hasta el mes de febrero ya que enero se considera como mes inhabil aunque se podria convocar una sesion extraordinaria en el caso de ser necesario 23 DICIEMBRE 2020 Eduardo Parra Europa Press 23 12 2020 / Eduardo Parra

Es llegeix en minuts

La ’llei Celaá’ ja és gairebé una realitat. El Senat aprovarà definitivament aquesta tarda la nova norma d’educació, que no tornarà al Congrés perquè no es canviarà ni un sol article al no admetre’s cap de les més de 600 esmenes presentades pels diferents grups a la Cambra alta. La reforma educativa –la vuitena de la democràcia– sortirà publicada al BOE i entrarà en vigor. A partir d’aquell moment, l’educació pública serà l’eix vertebrador del sistema (actualment, l’escolarització pública és del 67% mentre que la mitjana de la UE assoleix el 81%). El text implica la derogació de la ‘llei Wert’, una norma que no agrada a ningú. ¿Agrada més la ‘llei Celaá’? El debat al Senat –on el text tindrà els mateixos recolzaments polítics que a la Cambra baixa– ha demostrat, una vegada més, que les postures són inamovibles. Igual que al carrer, on l’escola concertada –que se sent amenaçada– s’ha manifestat en diverses ocasions en contra del projecte.

Cada partit interpreta d’una manera la llei. JxCat, per exemple, optarà per l’abstenció perquè, entre altres coses, assumeix que la llei no blinda la immersió lingüística a Catalunya. «No la fa intocable», ha criticat la senadora Assumpció Castellví. No obstant, Adelina Escandell (ERC) ha destacat el contrari, que el sistema català quedarà blindat gràcies a la ‘llei Celaá’.

PP, Cs i Vox han criticat amb duresa la norma perquè, segons la seva opinió, resta llibertat als pares i amenaça la concertada. La llei no tanca cap escola concertada ni treu places. El que sí que fa és treure l’expressió ‘demanda social’, requisit inclòs a la LOMCE (’llei Wert’) per permetre a la concertada treure més places. La norma insta la concertada a assumir el seu compromís social amb l’educació, inclosa l’escolarització d’alumnes de famílies més desfavorides econòmicament. «Han venut l’educació dels nostres fills per un grapat de vots», va retreure Lorena Roldán (Cs) amb referència a les esmenes proposades per ERC al Congrés i acceptades per PSOE i Unides Podem. Una d’aquestes esmenes es refereixen a retirar l’expressió «llengua vehicular» referida al castellà. Els defensors de la llei asseguren que la immersió serà flexible. Els alumnes acabaran els seus estudis amb plenes competències tant en castellà com en català i si té alguna dificultat, l’escola els haurà de facilitar recolzament per reparar-la. Una altra esmena proposada per ERC implica el nul finançament que tindran les escoles concertades que separen per sexe (unes 80 a tot Espanya, totes elles sota l’òrbita de l’Opus Dei), un punt que, molt possiblement, tingui fricció als tribunals ja que el Constitucional va deixar clar que l’anomenada educació diferenciada és un model més i que, per tant, ha de ser finançat.

La senadora de Cs va insistir en la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordena a la Generalitat garantir que tots els alumnes rebin un mínim del 25% de classes en castellà com a llengua vehicular, després de constatar que el seu ús és «residual» i només arriben a aquest percentatge el 2% de les escoles.

Mentrestant, Pablo Ruz (PP) va qualificar d’«immoral» el Govern per presentar aquesta llei i tramitar-la «de manera precipitada». El text és, segons la seva opinió, «una infàmia que va contra el mèrit, l’exigència i la pluralitat». La ‘llei Celaá’ converteix la repetició de curs (un veritable problema a Espanya) en una cosa completament excepcional i aposta per una avaluació contínua i col·legiada. El text permet als alumnes d’ESO passar de curs amb dues assignatures suspeses com a màxim, el mateix que dictaminava la ‘llei Wert’, que, això sí, obligava a repetir curs amb tres matèries suspeses. Amb la futura norma, els estudiants podran titular-se en Batxillerat amb una assignatura suspesa.

Educació especial

Un altre dels punts de més fricció en el debat del Senat va ser el de l’educació especial. La llei Celaá no tanca els centres específics sinó que, amb l’objectiu de la inclusió, concedeix un termini de 10 anys perquè les escoles ordinàries tinguin recursos com per afrontar l’escolarització d’estudiants amb necessitats especials. El bloc de la dreta, no obstant, assumeix que aquestes escoles tancaran

Et pot interesar

Quan la nova llei entri en vigor, els centres educatius continuaran oferint religió (una opció escollida pel 63% dels alumnes). No obstant, no comptarà per a nota ni per a l’accés a les beques. Tampoc tindrà una assignatura mirall. El que sí que tindran tots els alumnes és una assignatura obligatòria de valors cívics i ètics.

La ‘llei Celaá’ fa desaparèixer els anomenats itineraris a la secundària, que implicaven els alumnes amb menys capacitats a prendre un camí escolar de menor rang acadèmic i incorpora una nova modalitat de Batxillerat (el general).