La mort prova bé per estafar

L’error que va cometre l’Araceli recorda molt, massa, la trama de ficció que Meryl Streep i Goldie Hawn van protagonitzar a ‘La muerte os sienta tan bien’ (Robert Zemeckis, 1992), dues estrelles que, després de morir, necessiten cirurgia estètica per mantenir el cos al seu lloc. L’Araceli va fer exactament el mateix: acudir a dues clíniques privades, una a Barcelona i l’altra a Madrid, per sotmetre’s a dos tractaments estètics per un valor de 10.000 euros cada un. Va omplir els formularis, en els quals es va inscriure com a Araceli i va deixar les dades bancàries d’un veí de l’Hospitalet, a qui va identificar a les clíniques com el seu marit, perquè carreguessin en el seu compte l’import de les dues intervencions. El veí de l’Hospitalet, no obstant, al veure que dos bancs diferents carregaven 10.000 euros per operacions estètiques que no recordava haver-se fet, va presentar una denúncia que van atendre l’agent Gisela i el sergent Xavier.

Un pis fantasma

El Xavier i la Gisela van demanar al veí de l’Hospitalet que fes memòria: ¿Havia donat la seva documentació i dades bancàries a algun desconegut últimament? Ho havia fet. Buscant un pis de lloguer, l’home va trobar un anunci prometedor a internet i va trucar a la propietària. La dona –que no era cap altra que l’Araceli- no estava oferint cap pis sinó que estava buscant la manera de pagar-se les operacions estètiques. Va demanar el DNI i el compte bancari a la seva víctima abans de mostrar-li l’immoble, aquest va enviar els dos documents i, a continuació, el va enredar de tal manera que va aconseguir que el tipus perdés l’interès en el pis. També que oblidés que havia entregat la seva documentació a una desconeguda. 

La Gisela va contactar amb les dues clíniques de cirurgia estètica i va demanar les dades de la pacient que s’havia operat a compte del veí de l’Hospitalet. Era una tal Araceli, que no existia. Totes les dades que havia omplert eren falses. L’únic real que havia deixat era un número de telèfon mòbil amb el qual els centres mèdics es comunicaven amb ella. Els Mossos van estirar aquest fil però no van arribar fins a l’Araceli sinó fins a una altra dona a qui l’estafadora havia robat la documentació per fer amb el seu nom un contracte fals amb una companyia telefònica. La Gisela va començar a preguntar-se d’on havia sortit l’Araceli.

El vídeo

En una de les clíniques a l’estafadora li van gravar un vídeo: una seqüència de pocs segons que recorria la seva dentadura d’esquerra a dreta i en la qual s’apreciava mig rostre. Era una filmació que pretenia mostrar a la pacient l’‘abans’ i ‘després’ de la seva boca però que es va convertir en la primera imatge que la Gisela va obtenir de la dona que perseguia. Una boca, mitja cara. 

Notícies relacionades

Els hotelers demanen "tranquil·litat" amb el brot d'hantavirus al "MV Hondius" i descarten cancel·lacions massives a Tenerife

El descarrilament d'un tren de mercaderies a l'entrada del túnel de Rubí talla la circulació de l'R8 fins a Cerdanyola

Els Mossos van sol·licitar la ubicació del número amb contracte fals que continuava utilitzant l’Araceli i així van esbrinar que aquesta passava moltes hores per una zona concreta de Sant Martí en la qual hi havia un centre d’estètica. La Gisela va dir al sergent Xavier que, veient la preocupació que mostrava l’Araceli per la imatge, havia d'estar a prop d’aquest negoci. El Xavier hi va estar d’acord. La Gisela i un company es van presentar el 25 de novembre al centre. La investigadora cridar una de les empleades, una dona menuda i presumida, d’uns 30 anys. Tenia la mateixa boca que havia vist en el vídeo a la clínica. Era l’Araceli. 

La Gisela li va demanar el DNI i, per no perdre el costum, l’Araceli va entregar un carnet fals. Una fotocòpia plastificada del document real d’una de les seves amigues –sense el seu permís, per descomptat. La Gisela i el company van arrestar l’estafadora i, ja a la comissaria, li van prendre les empremtes dactilars. Hores després, després d’esbrinar la seva identitat real, els policies van descobrir que estaven davant una dona difunta, a qui havien buscat diversos jutjats per moltes altres estafes. «El més curiós és que no ha caigut per estafar per necessitat, ha caigut per estafar per pagar-se operacions estètiques», resumeix el Xavier, que no ha vist ‘La muerte os sienta tan bien’ i hauria de fer-ho al més aviat possible.