Desallotjats els últims migrants del moll d'Arguineguín

Aquest diumenge van sortir del moll d’Arguineguín els últims migrants que es mantenien retinguts allà després d’arribar a Gran Canària a bord de ‘cayucos’. Un intens tràfec d’autobusos durant tota la jornada dominical va deixar buit el mirall en què Espanya i Europa han vist reflectida la seva vergonya des que el 20 d’agost algú va decidir retenir allà el primer grup, 101 dies que ahir van finalitzar.

Les imatges de diumenge a la tarda van contrastar amb les que han recorregut el món en les últimes setmanes. Ahir a la matinada van pernoctar 474 persones a l’espigó de la localitat del sud de Gran Canària, al pondre’s el sol n’hi havia només 27. Vuit autobusos en van treure al llarg del dia 447. Plovia, i dins de les carpes, al contrari del que havia passat en gran part dels dies durant els últims tres mesos i deu dies, hi havia les condicions mínimes d’habitabilitat.

El paisatge de les tanques plenes a vessar per joves amb la mirada perduda en un horitzó incert eren ja història. Els voluntaris respiraven alleujats per saber que avui dilluns no han d’assistir a l’espectacle menyspreable de l’aglomeració humana. No obstant, entre l’evident esgotament de molts es colava la ràbia pel viscut i el sentiment del deure complert dins de les escasses possibilitats que els van atorgar. «Es farà estrany», va comentar un d’ells, alleujat però trist pel que ha hagut de veure.

Alguns dels migrants van ser ressituats al campament que s’ha aixecat a Barranco Seco; d’altres, en altres allotjaments. «És important que es vagin donant solucions, sobretot habitacionals, que siguin segures i reuneixin garanties per a aquests migrants», va assenyalar ahir des de La Palma la ministra de Turisme, Indústria i Comerç, Reyes Maroto.

També el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, va celebrar, a través del seu compte de Twitter, el final del malson: «A aquesta hora i des de la Delegació del Govern [central] informen que ja no queda cap migrant al moll d’Arguineguín. Comença a desmantellar-se el campament. Allà quedarà només una guàrdia de cribratge sanitari. Ho celebro. Però queda molt per fer».

Torres havia insistit en reiterades ocasions en la necessitat d’alleujar la pressió, perquè van arribar a concentrar-se 2.600 persones en un espai molt reduït; «era insostenible», va recordar el cap de l’Executiu autonòmic. La previsió ara és que les instal·lacions del moll d’Arguineguín es redueixin i es mantingui un dispositiu mínim per atendre els qui aconsegueixin culminar travessies que s’inicien a la costa africana i que, depenent del punt de partida, poden prolongar-se per espai de més d’una setmana.

Sigui pel mal temps o pel fruit que hagin pogut donar els contactes mantinguts pels integrants de l’Executiu central als països d’origen dels migrants la setmana passada, el cert és que el flux d’arribades ha amainat notablement. Al llarg de diumenge només es va registrar l’arribada de dues embarcacions, una al moll de Los Cristianos, al sud de Tenerife, i una altra al Charco del Palp, al municipi de Lanzarote d’Haría; 55 persones entre totes dues.

Ángel Víctor Torres va optar per incidir en els encerts i errors comesos pels seus companys de partit (PSOE) en el Govern central. Entre els primers, fomentar «el control en origen», la lluita «contra les màfies» i l’agilitació de «trànsits i repatriacions». El segon el va resumir en una màxima enviada al calaix de l’oblit durant els últims 101 dies: «És importantíssim dispensar un tracte humà digne a aquestes persones, que es juguen la vida en la perillosa travessia de l’Atlàntic», va exposar. Just el que no ha ocorregut entorn d’Arguineguín.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Tampoc va deixar passar l’ocasió el president d’enviar un missatge a la ciutadania: «No ho oblidin, a ningú li agrada deixar enrere la família. Com aquells canaris i canàries, els nostres avantpassats, que es van veure obligats a deixar-ho tot i a buscar en altres ribes. Ho portem en l’ADN. A les Canàries no hi ha lloc per a la xenofòbia».

Un encàrrec que cobra més importància, si és possible, quan ahir la formació política Vox va treure al carrer els seus correligionaris per demanar fermesa policial en origen i l’enclaustrament a les illes dels migrants que arribin. Malgrat els 30 anys que han transcorregut des de les primeres arribades, encara s’utilitza l’efecte crida com un factor real. L’efecte sortida, econòmic o per salvar la pell, té poc espai en el debat.