La Policia preveu un flux de 140.000 immigrants a l'any cap a les Canàries

L’anàlisi de la Policia, que porta per títol Crisi immigració irregular les Canàries novembre del 2020, està datat el 10 de novembre, el dimarts després del cap de setmana en què es va registrar el major nombre d’arribades de la història de les illes en un sol dia, 1.269. El moll d’Arguineguín va sobrepassar en aquesta ocasió tota capacitat d’acollida als seus 400 metres lineals. S’hi van amuntegar al voltant de 2.500 persones, tres de cada quatre dormia a la intempèrie amb només dues mantes, una per separar-se del dur asfalt i una altra per tapar-se.

Amb aquesta projecció, l’informe de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres avisa que «resulta urgent articular una política integrada de l’AGE (Administració General de l’Estat) espanyola, al més alt nivell, dirigida a dos objectius principals de caràcter internacional: impedir la sortida des de Gàmbia, el Senegal i Mauritània» i «aconseguir que el Marroc i Algèria acceptin, de tornada, les devolucions dels seus propis nacionals».

Fonts del Ministeri d’Interior consultades per la Ser titllen l’informe de simple document de treball del qual no comparteixen el contingut. ¿Per què? Bàsicament perquè consideren la xifra excessiva. No es pot prendre per real, remarquen els portaveus ministerials, una projecció basada únicament en multiplicar pels 365 dies de l’any la mitjana dels migrants que van arribar a les costes canàries a principis de novembre. No tots els dies són iguals, volen dir.

En el ministeri que capitaneja Fernando Grande-Marlaska reconeixen, això sí, que aquest document es va utilitzar internament per remarcar la importància de l’actual crisi migratòria i la gravetat del flux cap a les Canàries, però la projecció de cara als pròxims anys estaria molt lluny de la que el mateix Ministeri i la Moncloa estudien com a més probable.

No obstant va ser l’inquilí del palau presidencial, Pedro Sánchez, qui aquest cap de setmana passat va assegurar, al contestar una pregunta sobre la pressió a l’arxipèlag, que la «immigració serà molt més gran».

El cert és que a les illes han arribat més de 900 africans des que des de divendres a diumenge quatre ministres –José Luis Ábalos, Fernando Grande Marlaska, José Luis Escrivá i Arancha González Laya– van redoblar els seus esforços per mirar de calmar els ànims dels canaris que reclamen, principalment, que l’arxipèlag no es converteixi en una mena de presó on es retingui els immigrants sense possibilitat de seguir el seu camí cap al continent europeu i des d’on, de moment, tampoc poden fer marxa enrere, en tant que no es reactivin els convenis de repatriació amb els països d’origen. Principalment amb el Marroc, on va viatjar Grande-Marlaska divendres, i el Senegal, on va fer diumenge el mateix la titular de la cartera d’Afers Exteriors, González Laya.

Interior fia a la capacitat de la diplomàcia espanyola i al recolzament en forma de contrapartides d’Europa, el fre a la sortida de barquetes des de la costa africana. Només el mes de novembre haurien arribat a l’arxipèlag 6.853 persones –des del Marroc, Mauritània i el Senegal–, més de 12.000 si es comptabilitza des de setembre, segons càlculs de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) obtinguts per Europa Press.

Segons aquesta ONG, 18.496 migrants han accedit a les Canàries des de començament d’any. La dada de l’últim cap de setmana –143 diumenge, 170 dilluns, 296 dimarts i 300 ahir– coincideix amb la de Creu Roja, que assegura que ha atès més de 800 persones.

Interior posaria en qüestió també que el centre de les seves preocupacions al respecte sigui el Marroc, com s’assenyala al document intern de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres. Hi ha converses obertes també amb Mauritània, Algèria o el Senegal. Tots ells són considerats per Espanya socis prioritaris ja que la cooperació amb ells en el passat ha demostrat l’efectivitat en molts àmbits, inclòs el control de la migració a través de la vigilància de les seves fronteres i les deportacions.

Tot el Govern central insisteix en aquesta mateixa via. «El missatges és clar, tot el que intenti venir de forma irregular ha de saber que ha de ser repatriat», remarcava ahir Ábalos. «Si introduïm matisacions, se’ns trenca la política, se’ns trenca també la crida», va afegir el ministre abans de remarcar que «per descomptat que sempre hi haurà excepcions de caràcter humanitari i personals, però això no constitueix la regla».

Notícies relacionades

Les Canàries exigeixen trasllats d'immigrants a la Península, però el Govern ho rebutja

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

La regla «ha de ser aquesta, i ha d’arribar bé als qui es dediquen a traficar i als qui també tenen el desig, la necessitat, la urgència, el que sigui, per buscar un altre destí fora del dels seus països», va continuar el ministre. «Tot això és raonable, però han de saber que no s’arriba a Espanya així».

La informació avançada per la Cadena SER crida també l’atenció sobre que la nota policial conté a més crítiques velades a altres ministeris com el d’Inclusió i Migracions, encarregat de l’acollida dels immigrants, o al de Defensa, que va tardar almenys dos mesos a accedir a la sol·licitud tant de Migracions com d’Interior i del mateix Govern de les Canàries per a la cessió d’instal·lacions en els quals donar als africans allotjament digne. «La falta d’espais per ingressar els immigrants resta efectivitat a les tasques d’investigació inicials i ofereix una imatge negativa d’improvisació del nostre país», s’assenyala literalment al document.