Les Canàries col·lapsen per l'afluència de migrants

Al campament s’han viscut escenes de tensió entre part dels ocupants i la policia. Els agents van dispersar a patacades un grup de joves magribins que intentaven recuperar articles personals de les pasteres amarrades al port. Mentrestant, continua en l’aire la promesa de tancar el moll d’Arguineguín que va fer fa uns dies el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, durant la seva visita a les Canàries. «Serà en poques setmanes», va anunciar. No obstant, encara avui el Govern no estudia dates per acabar definitivament amb aquest campament-malson.

Sense resposta d’acollida

Les xifres de migrants continuen superant rècords. «S’absorbeixen, es distribueixen, es recol·loquen, però el flux d’arribades és molt superior a la resposta d’acollida», explica el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, que remarca que «fa falta immediatesa i una urgent resposta per desmantellar Arguineguín». El mandatari autonòmic confia en la «solidaritat i ajuda de la UE» després de les paraules de la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, durant la seva visita amb Grande-Marlaska.

De fet, el president regional assegura que el Govern central ja treballa en un pla d’urgència per aturar la crisi migratòria que viu l’arxipèlag. Segons el dirigent, diversos ministeris estan participant en un grup de treball, que ben aviat proposarà solucions per alleujar la situació del moll.

No obstant, les promeses del ministre de l’Interior i les paraules de la comissària europea no ha convençut tothom. Molts líders canaris esperen una resposta més contundent per part de l’Executiu central a la crisi que viu l’arxipèlag. D’altres, com Antonio Morales, president del cabildo de Gran Canària, asseguren que «la posició d’Europa és absolutament radical i contrària que aquestes persones es traslladin al continent». El president de la institució insular afirma amb contundència que la UE «vol convertir les Canàries en una presó per als migrants».

La falta d’«accions concretes i contundents» per pal·liar la crisi migratòria després de la visita de Grande-Marlaska ha aixecat moltes crítiques polítiques. I va ser precisament el vicepresident del Govern regional, Román Rodríguez, el primer a retreure al ministre el seu «escàs compromís» a través d’un missatge a Twitter. Els líders de Podem a les Canàries també critiquen la gestió de la crisi, malgrat que la formació morada forma part del Govern estatal. «No ens valen visites ni promeses buides. Tant els migrants com el poble canari es mereixen el respecte de l’Estat i la UE», remarca la coordinadora general de Podem a les Canàries, Laura Fuentes. Els podemistes, que també són socis de Torres en el Govern regional, retreuen a l’Estat la mala coordinació entre ministeris i titlla d’«hipòcrita i decebedor» el recent pas de Grande-Marlaska i Johansson per les illes. A aquests retrets s’afegeix també Casimiro Curbelo, portaveu d’ASG (Associació Socialista de La Gomera) i soci del Govern canari, que demana a l’Estat una capacitat «més gran d’actuació i planificació».

Crítiques al president canari

El també president del cabildo de La Gomera reclama, així mateix, infraestructures estatals per allotjar els migrants que arriben a l’illa occidental. Australia Navarro, presidenta del PP a les Canàries, també jutja la gestió de la crisi migratòria a l’arxipèlag, però les seves fletxes van anar a parar directament al president canari. «Torres no té cap força, ni davant el Govern central, ni la direcció federal del PSOE perquè l’Estat intervingui i aturi aquesta crisi», remarca. 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Els treballadors de Salvament Marítim, mentrestant, esperen respostes amb urgència. Estan «completament desbordats», segons explica el delegat sindical de la CGT de l’entitat pública, Ismael Furió.  El problema aquí no consisteix en la falta d’embarcacions o mitjans físics, sinó en la falta de personal. Després de la crisi del 2008 la flota es va reduir i a cada barco només hi poden viatjar tres persones –un patró, un mecànic i un mariner–, per la qual cosa rescatar centenars de persones durant mesos és «molt complicat».