¿Com estan les altres vacunes contra la Covid-19?

Així es troben altres vacunes ressenyables en la difícil carrera per trobar la cura a la pandèmia:

la vacuna d’Oxford-AstraZeneca inicia la seva producció

Tot i que no ha acaparat tanta atenció mediàtica, el ministre de Salut d’Austràlia, Greg Hunt, ha informat també aquest dilluns de l’inici de la producció de la vacuna desenvolupada per la farmacèutica AstraZeneca, en col·laboració amb la Universitat d’Oxford. El laboratori fa així un nou pas a la producció de milions de dosis d’una vacuna en la qual estan posades moltes esperances. De fet, la Comissió Europea ha comprat almenys 300 milions de vials, dels quals 31,5 han sigut adquirits per Espanya.

L’assaig del preparat va patir una petita aturada al setembre després que un voluntari del Regne Unit hi tingués una reacció adversa, però les proves van ser ràpidament represes. Més tard, a l’octubre, es va conèixer que un altre voluntari, en aquest cas al Brasil, va morir, però les proves van continuar perquè l’afectat no havia rebut la vacuna sinó placebo. La Universitat d’Oxford es va afanyar a afirmar que «la revisió acurada» dels assajos no havia generat, fins al moment, dubtes sobre la seva seguretat.

Davant d’això, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha vaticinat que aquesta o altres vacunes estaran preparades per implantar-se a Espanya de forma generalitzada al maig. El Ministeri de Sanitat espera rebre les primeres dosis entre finals d’any i principis del 2021.

L’antigen de Moderna, el competidor de Pfizer

Una altra de les vacunes que es troben en la fase tres dels assajos clínics és la competidora directa de Pfizer, la produïda per la companyia de biotecnologia nord-americana Moderna, que ja ha completat l’assaig, que va començar el 27 de juliol, i en què han participat 30.000 persones. Per això, el laboratori espera tenir al voltant de 20 milions de dosis abans de finals d’any, tot i que encara no ha rebut l’autorització de l’Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA).

El Govern dels Estats Units, en mans del president sortint, Donald Trump, ha recolzat l’antigen de Moderna, atorgant a la companyia 1.100 milions de dòlars a canvi de 100 milions de dosis, i la companyia ha firmat acords de subministrament amb altres països, com el Canadà i estats de l’Orient Mitjà. A més, Espanya participarà en el procés de producció.

La misteriosa vacuna russa

El director del Fons Rus d’Inversió Directa, Kirill Dmítriev, ha assegurat recentment que al desembre es produiran més de 10 milions de dosis de l’Sputnik V i que al gener començaran els subministraments d’aquesta vacuna de forma intensiva. Prèviament, l’agost passat el president rus, Vladímir Putin, es va afanyar a assegurar que el seu país havia guanyat la carrera al generar un antigen «segur i eficaç», que ha superat «totes les proves necessàries per aconseguir una immunitat estable». No obstant, la comunitat científica dubta d’aquest preparat després de menys de dos mesos de proves, en els quals ha participat una de les filles de Putin.

De fet, les fases dos i tres de l’assaig rus no han sigut publicades i l’opacitat fa sospitar els experts que no s’han seguit els protocols científics. No obstant, recentment la revista ‘The Lancet’ ha certificat que l’Sputnik V no ha provocat incidents i genera anticossos. Davant d’això, l’Argentina n’ha comprat ja 10 milions de dosis.

La Xina avança amb quatre preparats en fase 3

El gegant asiàtic en què va sorgir el SARS-CoV-2 té quatre vacunes en la fase 3. Dues, desenvolupades pel Grup Nacional de Biotecnologia Xinesa, una filial de Sinopharm, el gegant farmacèutic estatal, han sigut assajades en «centenars de milers» de xinesos i ni un sol s’ha contagiat del virus, segons els seus impulsors.

D’altra banda, la vacuna CanSino Biologics ha sigut provada en l’exèrcit xinès i segons una investigació publicada a finals de juliol a ‘The Lancet’ els resultats van demostrar que és segura i produeix resposta immune. Finalment, el preparat Sinovac està sent inoculat en milers de voluntaris brasilers, amb la perspectiva que estigui llest a principis de l’any vinent i amb una capacitat de fabricació de 300 milions de dosis a l’any.

La vacuna espanyola, sense permís de Sanitat

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

La vacuna Ruti, ideada en un inici contra la tuberculosi pel científic Pere-Joan Cardona, ha patit un dur revés al no ser autoritzada per l’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS), adscrita al Ministeri de Sanitat, a causa de la seva «falta d’evidència científica», segons va avançar ‘El País’. Sense aquest vistiplau, els investigadors no poden continuar l’assaig en humans, malgrat que les autoritats sanitàries de l’Argentina sí que han autoritzat un experiment amb 370 treballadors sanitaris del país llatinoamericà. I la mateixa Generalitat finança part de la investigació amb 200.000 euros.

Malgrat el contratemps, Cardona creu que està a temps de presentar més experiments amb animals i aconseguir finalment l’autorització d’una vacuna que està estancada des de fa més de 15 anys.