El creador del vídeo viral sobre els joves i la Covid: «Això em dona la vida»

El vídeo dura un minut. En plena segona onada, amb l’estatd’alarma una altra vegada en vigor, els contagis disparats i les imatges de ‘botellons’ i festes juvenils alertant sobre la responsabilitat de la joventut davant el coronavirus, el primer que es veu és una desena d’adolescents bevent i fumant en un terrat. Porten les mascaretes abaixades. Sona un mòbil. Un dels joves l’agafa. És la seva mare. Li explica que la seva àvia està «molt malament», que té Covid, i li pregunta com pot ser possible, si tota la família ha anat amb molt de compte. «¿No te n’hauràs anat de festa, oi?», insisteix. El jove es queda callat. Comença a plorar en silenci. «No», contesta, sabent-se culpable.

Suárez, de 21 anys, explica des de Las Palmas de Gran Canària, on viu, que fa unes setmanes el protagonista del curt, Iván Henríquez, li va dir que hi havia un concurs de vídeos sobre el coronavirus. «Vam decidir intentar-ho. Vam començar amb una pluja d’idees per WhatsApp, però no ens sortia res. Estàvem atabalats. I llavors vaig recordar una de les meves pors. Jo sempre he volgut sortir d’aquí, anar-me’n a fora a experimentar, i sempre he pensat què passaria si rebia la trucada de la meva mare dient-me que la meva àvia havia mort, sense que jo me’n pogués acomiadar. Era un curt que volia fer en un futur. I arran del concurs vaig ajuntar les dues coses», explica.

Primer, va penjar el vídeo a les xarxes socials, on té un volum de seguidors modest. Va funcionar. Unes 8.000 visites. Però a partir d’allà la bola es va anar fent més i més gran, les reproduccions van passar de milers a desenes de milers, d’allà a centenars de milers i després a milions. El curt ha aparegut en gairebé tots els informatius i ha arribat a tot arreu. També a la cúspide del Govern central. «Us recomano que vegeu i compartiu aquest curtmetratge. La conscienciació ciutadana és clau per fer front al virus», va escriure Illa dimarts en el seu compte de Twitter. Sánchez va retuitejar el missatge. I el vídeo va ser seleccionat com a guanyador del concurs, organitzat per la web Cultura Inquieta i Iberdrola, dotat amb un premi de 2.000 euros.

Temor del buit

El 8 de setembre, després d’acabar el tercer i últim curs a l’Institut del Cine de les Canàries, Suárez va escriure a Instagram: «Tanco una etapa de la meva vida. [...] Ara m’enfronto al temut buit. Conviure amb la incertesa de què passarà demà». El que va passar va ser això: tres milions de reproduccions del seu vídeo, i va pujant. Tot ha sigut tan ràpid que Suárez encara no sap com encaixar-ho. «Estic en xoc», repeteix.  

Tractar aquests dies amb Suárez és com fer-ho amb una estrella de cine, una de molt pròxima i amable, però una estrella al cap i a la fi. Té molt poc temps per parlar, i quan ho fa es veu forçat a defensar la seva obra.

Notícies relacionades

Sanitat apel·la als joves amb la campanya 'Això no és un joc'

¿Són els joves culpables dels rebrots de la Covid-19?

«S’està criticant el vídeo perquè se centra a culpabilitzar els joves. Però la nostra idea no és aquesta, sinó representar una situació entre milions. Jo soc un director jove amb una visió jove. Explico la realitat que tinc a prop. I, òbviament, hi ha un problema amb els joves. El que volem és evitar que això continuï passant. Si algú veu el vídeo i pensa ‘avui no surto de festa’, alguna cosa haurem evitat. No volem estigmatitzar els joves. Volem conscienciar-los. No és qüestió de maldat, sinó d’ignorància, perquè no s’és conscient de les conseqüències que pot tenir ara mateix anar-se’n de festa. El nostre missatge va de ‘nois, ens en podem sortir si tenim seny’», explica.

Suárez ha de penjar. «No saps el que significa per a mi que tot just acabar l’escola m’estigui passant això. Jo tenia molta por com a creador –conclou–. Estic en estat de xoc, però també amb els peus a terra. Perquè igual que això puja, d’aquí dues setmanes potser ningú em recordarà».