Vic, viatge al lloc amb què s'acarnissa la segona onada de la Covid

«És per la gent jove, pels ‘botellons’ que feien prop del riu», diu Gabriel, de 60 anys, a la plaça Major de Vic. «Aquesta plaça era abans tota plena. Ara no hi ha ningú. Els mercats, el símbol de Vic, estan supertristos», es queixa. «Estem fatal perquè la gent no s’està quieta. Tot i que els bars estiguin tancats, surten tot el dia i actuen com si no passés res», comenta una dependenta d’un forn de la plaça. Aquí hi ha uns 25 negocis entre bars, restaurants i botigues de tot tipus, però només uns cinc continuen oberts. «Des del 15 d’octubre hem baixat la facturació en un 90%. Hem hagut de tancar el bar i hem deixat oberta la botiga», diu Fox Mohsen, des d’El Racó de l’Ibèric. Abans eren vuit treballadors; ara, menys ell, tots els altres estan d’erto.

Molts veïns de Vic creuen que l’excés d’interacció social de la població ha disparat els contagis de coronavirus. Però els experts també posen el focus en una altra realitat per a la qual fan falta no només mesures sanitàries, sinó també polítiques. És la mateixa que es va fer visible al Segrià l’estiu passat: les precàries condicions de vida en què estan obligades a viure les persones immigrants en situació d’irregularitat legal. 

«El virus sí que afecta de forma diferent en funció de la classe social i les condicions de vida», adverteix Daniel López Codina, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La comarca d’Osona, amb capital a Vic, té una part important d’immigració del Magrib i l’Àfrica subsahariana. Gran part d’aquesta població es dedica a l’economia submergida. «Les persones immigrants que no estan empadronades i treballen en negre, moltes en empreses de carn: aquest és el col·lectiu més gran que nosaltres atenem», diu per la seva banda Albert Trujillo, director de Càritas Diocesana de Vic.

Persones vulnerables

Vic i la seva comarca compten amb una potent indústria càrnia que dona feina a milers de persones. Segons l’Aspcat, en aquests moments no s’han registrat brots en aquestes empreses, tot i que sí casos. Imma Servós va desmentir que aquest sector sigui un focus d’infecció i va atribuir l’alt nombre de contagis a l’«àmbit familiar, el laboral i l’entorn dels col·lectius vulnerables». No obstant, López Codina, alerta del «perill» d’aquestes empreses (que ja han sigut l’origen de brots a diferents països), ja que són «espais tancats, amb una baixa temperatura, en què les persones respiren intensament». L’investigador adverteix de les dificultats que tenen molts treballadors per confinar-se (una part considerable viu amb moltes persones en un mateix pis) o per respectar les quarantenes (si no treballen, no cobren).

El mateix denuncien entitats socials com Càritas o el Casal Claret, que alhora neguen que hi estigui havent més contagis entre la població immigrant. «Tenen molta por, sobretot els que treballen en l’economia submergida. Si no poden sortir de casa per aconseguir diners, no poden menjar», assenyala Laura Verdaguer, responsable del projecte d’infància i adolescència del Casal Claret.

Un és Mohamed Berete, de 46 anys i original de Guinea. Comparteix pis amb sis persones i habitació amb una. Accedeix a parlar amb les periodistes sempre que no el fotografiïn. «Si tinguéssim la Covid, no ens podríem aïllar perquè vivim tots junts. No només aquí, sinó a tots els pisos d’immigrants», diu assegut a l’herba davant el Grup d’Alimentació Baucells, al polígon industrial de Malloles, on treballa. Ha arribat fa una hora: «He vingut caminant des de Vic, uns 40 minuts, i he arribat abans per descansar». 

«No hi ha pisos, a ningú li agrada viure amb tanta gent. Això no és vida», es queixa el Mohamed. Paga 150 euros per compartir una habitació. Treballa de 15.30 a 02.00 hores, 10 hores sis dies a la setmana. Cobra vuit euros l’hora i assegura que l’empresa compleix unes «bones condicions de seguretat». La seva dona i els seus cinc fills, que manté, viuen a Mataró, ciutat que Mohamed va haver de deixar fa un mes perquè «no hi havia feina». Però vol tornar-hi quan en trobi. «M’agrada la meva vida a Espanya, però no hi ha treball estable. I el virus sí que em preocupa, em preocupa contagiar-me i també el tema econòmic. No em sento protegit», assegura.

Uns metres més amunt, un treballador de l’Escorxador Frigorífic d’Osona (Escofa) pren la temperatura de tothom qui ha d’entrar al recinte. «I el que puja fins als 37,5 graus no entra», assegura.

Uci plena de Covid

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La unitat de cures intensives (uci) de l’Hospital de Vic ja és plena de malalts de Covid-19. El centre d’atenció primària (CAP) Osona, a la ciutat, està a punt del col·lapse, reconeixen les seves treballadores. «Podem arribar a col·lapsar. Hem doblat les proves PCR que fem des del setembre», diu Silvia Rodríguez, auxiliar d’infermeria. «Sembla que la gent no és conscient del tot del que està passant», assegura.

Molts veïns de Vic donen per fet que, almenys en aquest municipi, hi haurà tard o d’hora un confinament domiciliari. «Les meves filles són sanitàries a l’Hospital de Vic i diuen que la setmana vinent ja hauran de fer torns de 12 hores perquè no es poden cobrir tots els torns», diu Dolors Carbasa, treballadora d’Elausa Electrònics, també al polígon de Malloles. A la seva empresa hi ha unes 10 persones de baixa per la Covid.