Els geriàtrics catalans, «al límit» pels impagaments del Govern

El 28 de juliol, el president, Quim Torra, i el conseller d’Afers Socials, Chackir el Homrani, van acordar activar dos ajuts per als serveis que atenen persones dependents després dels estralls soferts aquest 2020. A través d’un decret llei, perseguien corregir els costos que molts geriàtrics van assumir en la contractació de més personal, comprar equips de protecció per evitar contagis entre avis i cuidadors. Es va fixar una ajuda de 196 eruos mensuals per a cada plaça geriàtrica i de 60 per a les de centres de dia. Uns recursos que algunes entitats van qualificar d’«insuficients».

Llits buits

La segona ajuda promesa pretenia assegurar la tresoreria dels geriàtrics davant les restriccions que suposava la nova normalitat. Des de mitjans de març poques famílies han aconseguit una nova plaça per a un familiar. El Departament de Salut, a més, va imposar un percentatge de llits que s’havien de mantenir buits en cada centre per garantir l’aïllament de contagiats i garantir les quarantenes. El Govern es va comprometre a finançar al 80% les places que van quedar buides, per evitar acomiadaments d’empleats.

Els ajuts promesos no van arribar ni al juliol, ni a l’agost, ni al setembre. «Estem al límit, moltes residències no saben com pagaran els deutes del mes de novembre si el Govern no finança els mesos endarrerits», diu sense embuts el president de la Unió de Petites i Mitjanes Residències de Catalunya (UPIMIR), Vicente Botella. S’afegeixen a l’avís la Federació d’Entitats de la Tercera Edat (FEATE) i la gran patronal ACCRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials).

Deutes i crèdits

«El problema no és només que no ens paguin, és que no sabem ni tan sols com s’han de fer les factures per cobrar», es queixa Montserrat Falguera, portaveu de Feate. Mentre que Cinta Pascual, presidenta d’ACCRA, afirma que els centres que més estan patint aquests impagaments són els diürns, molts encara no pogut ni obrir les portes. «Jo confio que això es resoldrà a finals d’octubre, sinó tindrem un problema», adverteix Pascual. «Això implica un greu problema a la tresoreria de moltes residències que no tenen estalvis, i n’hi ha moltes que per poder continuar obertes aquest hivern ja han hagut de demanar crèdits», es queixa Falguera. Una realitat que també constata Botella.

Un problema amb els interventors

Fa una setmana, les entitats van esclatar en una reunió amb el secretari d’Afers Socials del Govern, Francesc Iglesias. «Ens van prometre que dilluns 5 enviarien les instruccions per fer les factures, però no ens ha arribat encara», es queixa Botella. Dimecres, en una altra trobada amb el sector, la mateixa directora general d’autonomia personal, Aina Plaza, es va excusar pels retards a causa de «problemes amb els interventors», expliquen fonts de la trobada. La conselleria d’Afers Socials no ha respost a les trucades d’aquest diari.

Serveis oblidats

Hi ha altres serveis socials que també han afrontat la pandèmia del coronavirus que no rebran cap prestació alternativa. Aquesta és la principal queixa de la Confederació del Tercer Sector, la patronal que agrupa les entitats socials, que ja al maig va calcular que les oenagés a Catalunya van haver d’invertir 85 milions d’euros per fer front a la Covid-19. «Les entitats que atenen menors, els centres de dones víctimes de violència masclista, les llars per a drogodependents... ningú els tornarà res, i han tingut costos brutals per la pandèmia», es queixa Laia Grabulosa, directora de la confederació. 

Carències que venen de lluny

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Fa diversos anys que entitats, empreses i sindicats lluiten amb la Generalitat perquè millori el finançament de recursos per a l’atenció de més dependents. «Sembla que després de la pandèmia aquest tema s’ha oblidat, tot i que la crisi sanitària el fa més necessari que mai», lamenta Cinta Pascual. «Si ja llavors dèiem que perdíem diners, ara ni t’explico. Aquests serveis públics així no es poden sostenir», afegeix Botella.

Els mesos de la pandèmia han registrat bones paraules i nul·la acció. El ressò va arribar al recent ple monogràfic del Parlament sobre la crisi de les residències. Tots els partits van demanar un pacte per millorar els recursos i el sistema d’atenció als dependents. «Però de moment, tot segueix igual de malament», assumeix Botella.