La Marea de Residències exigeix als carrers una llei per als geriàtrics

Amb els manifestants distanciats entre si per evitar el virus, diverses marxes de carrer convocades per la Marea de Residències han recorregut aquest dissabte 18 ciutats del país reclamant el final de la precarietat assistencial als geriàtrics i una llei estatal que acabi amb els abusos al sector.

A Madrid, un miler de persones ha recorregut el centre de la ciutat entre la Puerta del Sol i la seu del Ministeri de Sanitat i de la Vicepresidència de Drets Socials, entre crits de «menys banderes i més infermeres», «no més morts a les residències» i  «Sanitat única».

A Barcelona, un centenar de persones convocades per la Coordinadora de Residències ha denunciat l’aïllament dels avis com a font de «perjudicis irreparables», informa Efe, i ha demanat justícia per a les persones que han mort «en condicions indignes». La marxa de Barcelona ha denunciat «casos documentats de desnutrició i deshidratació» als geriàtrics.

Per als portaveus barcelonins de la Coordinadora de Residències, amb la privatització de serveis «les administracions es desentenen» de les residències, i la limitació de les sortides de la gent gran i de les visites de les seves famílies «és una mesura presa en benefici exclusiu de les empreses privades que gestionen les residències».

Manifestacions del mateix tipus s’han celebrat a Barcelona, Pallejà, Sevilla, Lebrija, Oviedo, Vigo, Segòvia, Valladolid, Lleó, Palma i unes altres set localitats, reclamant una llei de residències i televigilància que limiti la privatització de la gestió dels centres públics i un augment notable de la ràtio de personal que atén els avis, així com una depuració de responsabilitats per la mortaldat de la pandèmia entre la gent gran.

Noms de morts

La manifestació madrilenya, que havia començat al migdia, va arribar poc després a les portes del Congrés dels Diputats, on l’organització havia previst la lectura de dues històries particulars d’entre les 21.000 morts oficialment comptabilitzades als geriàtrics de tot Espanya, i una ofrena de flors blanques que han quedat finalment a terra, a la vorera de davant l’edifici.

La precaució perquè no es produís una aglomeració davant els lleons del Congrés va fer que l’organització posposés per al final de la marxa la lectura d’aquestes dues històries. En lloc d’això, s’ha procedit a la lectura dels noms de mig centenar d’àvies i avis morts per la Covid19, enmig d’un emocionant silenci.

Quan la protesta ha arribat a les portes del Ministeri de Sanitat, tres integrants particulars de la Marea han llegit comunicats. El primer, per reclamar «una llei de residències estatal, digna i consensuada entre totes les parts implicades» i proclamar que les morts als geriàtrics «estan lligades a deficiències estructurals i l’escassetat de personal», que «residents, familiars i professionals han denunciat moltes vegades».

La primera activista en parlar, familiar d’una víctima de la pandèmia, ha assegurat: «Aquesta situació continuarà mentre no existeixi un marc de referència legal clar, una llei de residències estatal. No hi ha una llei de residències justa, digna i consensuada per totes les parts implicades» i, mentrestant, «les persones que estan en residències continuen apagant-se dia a dia. Els poders autonòmics no han fet una llei decent per pal·liar els seus problemes». 

La Carmen i l’Eusebio van morir sols

Una altra integrant de la Marea ha llegit, llavors sí, les històries de la Carmen i l’Eusebio, víctimes del virus. La Carmen, besàvia madrilenya, vital i generosa, va tenir l’últim contacte amb l’exterior el 8 de març. «Es va quedar a la residència confinada, amb menjars en safates i coberts no massa nets», ha explicat l’activista. «Sola, sense una abraçada, vas tancar els teus ulls per sempre en una habitació d’hospital. Espero que puguis perdonar-nos allà on siguis», ha dit en un moment especialment emotiu del seu discurs. 

L’Eusebio, cordovès de la vall dels Pedroches, paleta durant la seva vida activa, va ingressar en una residència malalt d’Alzheimer als 87 anys, en plena retallada de personal. L’Eusebio el va agafar el virus quan patia una infecció d’orina. Els seus parents no hi van poder ser, només va rebre una trucada. «El 9 de març a les 6 del matí, va morir sol, sense el carinyo de la seva família al seu costat,» ha lamentat l’intervinent.

Una cuidadora d’avis professional ha pres després la paraula per denunciar: «Som ostatges de les condicions en què treballem. Molts treballadors no se significaran de cap manera perquè tenen por de perdre la feina». 

Javier Garzón, coordinador de la Marea de Residències, ha tancat l’acte lamentant primer l’absència dels manifestants «que no han pogut arribar fins aquí per confinaments classistes». Garzón ha reivindicat el dret a «una vida digna, lligat al dret a morir dignament». 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’activista ha descrit com «una situació de mort en vida» la que viuen molts avis «mentre no hi hagi una llei de residències» que acabi amb «la precarietat de mitjans personals i materials» als geriàtrics, segons la seva opinió, fruit de l’«anteposició del benefici empresarial per sobre dels drets». Garzón ha denunciat que les persones mortes a les residències «han mort per un protocol criminal», que deixava com a «única sortida, perdre la vida» enmig d’«una situació inhumana i dantesca».

La marxa ha acabat, i la cançó ‘Llegar a viejo’ de Joan Manuel Serrat s’ha quedat sonant davant la porta de l’edifici ministerial, com si fos un himne, mentre els manifestants es retiraven pel passeig madrileny del Prado.